Accés al contingut (Alt + 1)
Accés al menú de la secció (Alt + 2)
Inici > Preguntes més freqüents
Agència Catalana del consum - www.gencat.cat

Preguntes més freqüents

  1. Agències de viatges
  2. Aigua
  3. Aliments
  4. Aliments Transgènics
  5. Animals de companyia
  6. Aparcaments
  7. Arbitratge de consum
  8. Assegurances
  9. Associacions de consumidors
  10. Centres de bronzejat
  11. Comerç electrònic
  12. Comerç just
  13. Drets lingüístics
  14. Etiquetatge (altres)
  15. Etiquetatge (tèxtil, calçat i pell)
  16. Garantia dels productes
  17. Gas
  18. Habitatge
  19. Inspecció de consum
  20. Internet
  21. Joguines
  22. Llum
  23. Mediació de consum
  24. Preus
  25. Procediment sancionador
  26. Protecció de dades
  27. Publicitat
  28. Rebaixes
  29. Reclamacions / denúncies
  30. Reparacions de béns
  31. Seguretat dels productes
  32. Serveis a domicili
  33. Serveis financers
  34. Serveis turístics (allotjament)
  35. Serveis turístics (lleure)
  36. Telefonia (fixa)
  37. Telefonia (mòbil)
  38. Telefonia (Tarifació addicional, 803,806, 807 i 907)
  39. Tintoreries
  40. Transport aeri
  41. Transport terrestre i marítim
  42. Vehicles (compra-lloguer)
  43. Vehicles (reparacions-grues)
  44. Vendes (a distància)
  45. Vendes (fora de l'establiment mercantil)
  46. Prestació de serveis
  47. Informació general (preus, pagaments, factures, canvis...)
  1. Agències de viatges

    Podem anullar el viatge combinat contractat?
    S, per l’agncia ens pot reclamar el pagament de les despeses de gesti, les despeses d’anullaci, degudament justificades, si s'escauen, i una penalitzaci d’entre el 5 i el 25% del preu del viatge, depenent dels dies d’antelaci amb qu comuniquem l’anullaci.

    Estem obligats a pagar a l’agncia una quantitat de diners en el moment de fer la reserva?
    Quan fem la reserva, l’agncia de viatges t dret a demanar-nos fins a un 40% de l'import total del viatge en concepte de dipsit.

    L’agncia de viatges pot variar el preu del viatge que inicialment ens va comunicar?
    Hi ha diferents factors que poden provocar canvis en els preus d’un viatge contractat:

    • Les variacions del cost del transport i el preu dels carburants.
    • Les variacions de les taxes i els impostos d’aterratges o de desembarcament.
    • Les variacions del tipus del canvi de moneda aplicat al viatge organitzat.

    Tenim dret a rebre un contracte que reculli tots els aspectes del viatge combinat?
    S, i aquest contracte ha de recollir les dades segents:

    • La data, l’hora i el lloc de sortida.
    • Els mitjans de transport en qu viatjarem, les caracterstiques i la categoria.
    • La destinaci o les destinacions dels viatges i les dates.
    • La situaci de l’allotjament, la categoria, i el tipus d’pats inclosos, si hem contractat aquests serveis.
    • L'itinerari.
    • Les visites i les excursions incloses.
    • El preu del viatge, el calendari i les modalitats de pagament.
    • Totes les clusules que hgim pactat en el moment de la reserva.
    • L’advertiment que ens han de fer sobre l’obligaci de comunicar al ms aviat possible a l’agncia de viatges els possibles incompliments que observem in situ.
    • El nom i l’adrea de l’agncia organitzadora i venedora final.
    • La data lmit de la possible rescissi del contracte, en els casos en qu la realitzaci del viatge depengui d’una quantitat mnima de persones.

    L’agncia es va comprometre a allotjar-nos en un hotel amb una categoria de quatre o cinc estrelles, per en realitat ho ha fet en un hotel de tres estrelles. Podem reclamar alguna mena de compensaci?
    En aquests casos s important que reaccionem en el lloc de destinaci i ho comuniquem a la persona que actua en nom de l’agncia. En qualsevol cas, podem reclamar que l’allotjament sigui en un hotel de la categoria acordada, o b que ens reembossin la diferncia d’import que hi hagi entre el valor del servei ofert i l’acordat en el contracte.

    Si finalment no podem viatjar, podem cedir la nostra reserva a una altra persona?
    S. La llei preveu la possibilitat de cedir una reserva de manera gratuta. Cal, per, que ho comuniquem amb una antelaci mnima de 15 dies abans de la data d’inici del viatge, si no hem pactat en el contracte un termini inferior. El cessionari haur de reunir els mateixos requisits que la persona que va contractar el viatge inicialment.

  2. Aigua

    Si ens tallen l’aigua perqu no hem pagat un rebut, ens han d’avisar prviament?
    S. Abans del tall de subministrament d’aigua per no haver pagat el rebut, la companyia ens ha d’avisar.

    Qui fixa el preu de l’aigua que la companyia ens subministra a casa?
    A Catalunya la Comissi de Preus, organisme que depn de la Direcci General de Comer del Departament d’Empresa i Ocupaci, s qui aprova els preus del subministrament d’aigua a les poblacions.

    Hem detectat un mal funcionament del comptador i cal fer-lo reparar. Ens queixem a la companyia i ens diuen que ens abonaran els imports facturats incorrectament, per que la reparaci l’hem d’assumir nosaltres.
    En aquest cas haurem de saber si el comptador s de compra o de lloguer. Si s de compra, hem de pagar nosaltres la reparaci; per si s de lloguer, la reparaci ha de ser a crrec de la companyia.

    No estem d’acord amb el consum d’aigua que se’ns factura. Qu hem de fer?
    En primer lloc hem de reclamar a la nostra companya subministradora d’aigua i si no hi ha acord, podem adrear-nos a l’oficina municipal o comarcal d’informaci al consumidor ms propera al nostre domicili per informar-nos del millor procediment que hem de seguir per reclamar.

  3. Aliments

    Qu significa la lletra e que apareix a continuaci del pes en alguns productes alimentaris envasats?
    La lletra e s un distintiu que posa el mateix fabricant o envasador quan ha garantit el valor del contingut nominal dels productes envasats mitjanant el seu propi control, d’acord amb el Reial decret 2506/1983, de 4 d’agost (BOE del 20 de setembre de 1983), que defineix els errors mxims tolerats en el contingut dels envasos i els mtodes de referncia per realitzar-ne el control.
    El Reial decret 723/1988, de 24 de juny, (BOE 163 de 8 de juliol de 1998) Enlla extern “Norma General pel control del contingut efectiu dels productes envasats”, tamb ho permet quan s’utilitzin mtodes de control d’eficcia comparables regulats per disposicions que desenvolupen aquest Reial decret. (Aquesta legislaci est harmonitzada per la Uni Europea.)

    s obligatori incloure el nmero RSI i la data d’envasament en l’etiquetatge de productes alimentaris?
    La norma general d’etiquetatge no obliga a incloure el nmero de RSI. Aix no obstant, les normes especfiques de llet, peix, carn i derivats obliguen a portar, per al comer intracomunitari, el segell o marca de salubritat, que s el nmero de Registre Sanitari homologat per la UE. Consisteix en un oval dins del qual hi ha el nom del pas, el nmero de registre amb la inicial de la poblaci i les sigles de la UE. En el cas de la carn fresca, s necessari el nmero de RSI d’escorxador i el nom de RSI de sala d’especejament.
    La data d’envasament no s necessria en cap cas; noms cal la data de congelaci en el cas que sigui un producte congelat.

    Si ens hem intoxicat amb un producte alimentari en mal estat, hem de denunciar-ho davant el Departament de Salut i aportar aquest mateix producte?; o b n’hi ha prou d’aportar totes les indicacions de l’etiquetatge sense la necessitat d’acompanyar la denncia amb el producte?
    En el cas d’intoxicaci s el metge qui fa la denncia ( de la rapidesa d’aquesta tramitaci depn l’eficcia de la soluci del cas) i dna part a les autoritats competents en funci dels casos que ha detectat; no obstant, s important disposar del producte per veure l’etiquetatge i, sobretot, el lot que s el que determinar la partida dels productes a analitzar, ja que el producte obert no t cap valor jurdic perqu pot haver estat manipulat.

    Quin organisme pblic concedeix el Carnet de Manipulador d’Aliments?
    Cap. Aquest carnet est derogat pel Reial decret 202/2000, d’11 de febrer de 2000, que va entrar en vigor a l’agost del 2000 i que responsabilitza l’empresa de la formaci dels seus empleats.

    s obligatori l‘etiquetatge nutricional?
    No, tan sols s obligatori quan a l'etiqueta, la presentaci o la publicitat, excloses les campanyes publicitries relatives a productes genrics, hi figuri la menci que el producte t propietats nutritives.

    Pot passar que un producte alimentari envasat estigui en mal estat encara que l’etiquetatge sigui totalment correcte? No ha fet mal a ning, per s pertinent denunciar-ho i adjuntar aquest producte obert i en mal estat?
    S, pot passar perfectament i pot ser tamb un cas allat de la mateixa unitat perqu estigui mal tancat o precintat. S'ha de denunciar, per si el producte est obert, no cal, ja que el producte ha d’estar precintat o sense obrir i el ms adient seria prendre mostres reglamentries i, per descomptat, del mateix lot que el producte denunciat.

  4. Aliments Transgènics

    Si els productes elaborats amb derivats transgnics sn segurs, per qu s’han d’etiquetar de manera explcita?
    La ra per la qual la Uni Europea obliga a etiquetar els transgnics es troba en el dret que tenen els consumidors a estar informats i a triar lliurement si volen consumir productes elaborats a partir de transgnics.
    Aix mateix, es pretn garantir que qualsevol producte que surt al mercat ha superat prviament un control. Es verifica la qualitat, la seguretat i l’eficcia dels productes abans de la seva comercialitzaci.

    Quins sn els productes agrcoles transgnics autoritzats per la Uni Europea?
    Dins la Uni Europea es poden comercialitzar 16 transgnics de varietats de blat de moro, soja i colza. A la Uni Europea noms est autoritzada la comercialitzaci d’aquests tres cultius utilitzats com a ingredients secundaris en infinitat de plats elaborats.

    Qu significa modificaci gentica?
    La modificaci gentica consisteix a incorporar al genoma d’un organisme un nou gen procedent d’altres organismes o a modificar-ne els gens propis, mitjanant tcniques d’enginyeria gentica. Aquesta modificaci del material gentic d’un organisme li confereix noves propietats (resistncia a plagues, a herbicides, producci d’inters nutricional, organolptic o farmacolgic).

    Tots els productes s’han d’etiquetar?
    Tots els aliments i pinsos que procedeixen d’organismes modificats genticament (OMG) ho han d’indicar a l’etiqueta. Tamb s’hi han d’indicar els additius alimentaris elaborats a partir de microorganismes modificats genticament, i els pinsos han d’especificar si contenen o procedeixen d’un OMG.
    No obstant aix, els productes de segona o tercera generaci, com la llet de vaca alimentada amb pinsos transgnics per elaborar formatge, no tenen etiquetes que ho especifiquin, com tampoc els aliments que contenen percentatges inferiors a 0,9 i 0,5, sempre que “es demostri que la seva presncia s accidental o inevitable”.

    Productes que s’etiqueten:

    • Aliments elaborats amb additius transgnics: farines, dextroses, midons, glucoses.
    • Productes a doll.
    • Pinso fet totalment o en part de cereals transgnics.

    Productes que no s’etiqueten:

    • Carn, llet o greix d’animals alimentats amb pinsos transgnics.
    • Ous d’aus alimentades amb pinsos transgnics.
    • Productes elaborats amb ferments transgnics (que no estiguin presents al producte final).
  5. Animals de companyia

    s obligatori que el nostre gos o gat vagi identificat?
    Si tenim un gos o un gat, hem de censar-lo a l'Ajuntament del municipi de residncia habitual de l’animal dins el termini mxim de trenta dies, comptat a partir de la data de naixement o d'adquisici de l'animal o del canvi de residncia. Abans d’inscriure l’animal en el cens, cal haver-lo identificat de forma indeleble.
    Als espais pblics o a les vies pbliques, els gossos i els gats han de portar de manera permanent una placa identificativa o qualsevol altre mitj adaptat al collar de l'animal, en qu han de constar el nom de l'animal i les dades de la persona que en sigui possedora.

    Quan comprem un animal, qu hem d'exigir?
    La factura de compra (s imprescindible per a qualsevol reclamaci) i , en el cas d'un gos o gat, que l’animal estigui identificat amb el corresponent microxip homologat.

    Hem comprat un gos i al cap de tres dies s’ha posat malalt i ens han dit que t una malaltia hereditria molt greu. Podem reclamar?

    S. Hem d’adrear-nos a l’establiment on el vam comprar amb la documentaci acreditativa de la compra i reclamar, ja que la llei diu que s’han de vendre els animals sense que tinguin malalties hereditries diagnosticables. En cas de desacord, podem adrear-nos a l’oficina municipal o comarcal d’informaci al consumidor ms propera al nostre domicili, on ens informaran del procediment ms adient per reclamar.

  6. Aparcaments

    Els aparcaments han de tenir fulls de reclamaci?
    S, aix ho estableix la nova normativa de fulls de reclamaci.

    Si ens roben les rodes del vehicle dins l’aparcament, qu hem de fer?
    Exigir responsabilitats al titular de l’aparcament i, en cas de desacord, adrear-nos a l’oficina municipal o comarcal d’informaci al consumidor, on ens informaran del procediment ms adient que hem de seguir per reclamar.

    En un aparcament on vam deixar el vehicle hi havia un cartell que deia que no es feien responsables en cas de robatori del vehicle. s correcte, aix?
    No. El titular de l’aparcament ha de respondre davant l’usuari i el propietari del vehicle dels danys i perjudicis que us ocasioni l’incompliment total o parcial de les seves obligacions de vigilncia i custdia del vehicle. Per tant, podem fer una denncia administrativa a l'Agncia Catalana del Consum, ja que no es poden posar aquests tipus de cartells.

    Ens poden cobrar ms temps o tot un dia per haver perdut el resguard?
    En aquest cas hem d’acreditar el nostre dret sobre el vehicle per poder-lo retirar i hem d’abonar l’import del servei d’acord amb les normes de l’establiment, sempre que informi sobre aquesta circumstncia en un lloc visible; en cas que no ho faci, haurem d’arribar a un acord amb l’establiment.

  7. Arbitratge de consum

    Si no estic d’acord amb un laude arbitral de consum, puc fer un recurs?
    Sobre el fons: el laude produeix efectes idntics a la cosa jutjada i no hi ha possibilitat de recrrer a una segona instncia o un jutjat perqu en revisi el fons. Noms s previst el recurs de revisi per a casos excepcionals i per als mateixos motius del recurs de revisi de sentncies fermes, i s’ha de presentar davant el Tribunal Suprem. Sobre la forma: es pot demanar l’anullaci del laude si es dna algun dels supsits que estableix l’article 41 de la Llei 60/2003, d’arbitratge. A ms, noms es resoldr si el laude s nul o no, i no s’entrar a conixer sobre el fons del laude.

    Qu s’ha de fer quan l’empresa no compleix el laude?
    Es pot demanar el seu compliment, la seva execuci, al jutjat de primera instncia del lloc on s’ha dictat el laude. Aleshores el jutge obligar l’empresa a complir el que diu el laude.

    Qu passa si una empresa no accepta l'arbitratge que jo he sollicitat?
    S’arxiva la vostra sollicitud d’arbitratge, ja que el procediment arbitral s voluntari tant per al consumidor com per a l’empresa. Aleshores podeu exigir les vostres pretensions a travs de la via judicial.

    Una empresa adherida a una junta arbitral de consum pot acceptar o no un arbitratge que se li proposa?
    No. Si s’hi ha adherit, s’ha obligat a acceptar els arbitratges que els seus clients li proposin.

    Una empresa pot establir limitacions a la seva adhesi a una junta arbitral de consum?
    S, ja que l’adhesi s voluntria per part d’una empresa. Per tant, l’empresa pot fixar exclusions per a determinats tipus de conflictes en la seva adhesi.

    Puc utilitzar la via de l'arbitratge de consum i la judicial alhora?
    No, ja que ambdues finalitzen en una resoluci (sentncia o laude) executiva i d’obligat compliment per ambdues parts, s a dir, que t valor de cosa jutjada.

  8. Assegurances

    Qu ha de fer la persona que no troba cap entitat d’assegurances que asseguri el seu cotxe o la seva moto? Ha de demanar cap justificant de la denegaci? Ha d’anar al Consorci de Compensaci d’Assegurances?
    Quan s’acrediti davant del Consorci de Compensaci d’Assegurances que una sollicitud d’assegurana obligatria no s acceptada per les entitats asseguradores, el Consorci intentar trobar una asseguradora; si no ho aconsegueix, ser el mateix Consorci qui far l’assegurana, ja que una de les funcions d’aquest organisme s, precisament, la “contractaci de la cobertura dels riscos (d’assegurances obligatries) no acceptats per les entitats asseguradores”.

    En cas que la persona consumidora vulgui canviar d’asseguradora, l’entitat d’assegurances t l’obligaci de fer-nos el Certificat de la Bonificaci que ens ha aplicat en l’assegurana del nostre cotxe o de la nostra moto?
    La llei dna dret a la persona que vulgui canviar d’entitat asseguradora a obtenir, de la companyia on ha estat assegurada fins a aquell moment, un certificat de no sinistralitat on constar, a ms d’altres dades, el percentatge de bonificaci que se li ha aplicat en l’ltim rebut de la prima.

    Amb quina antelaci ens ha d’advertir l’entitat d’assegurances de l’augment de l’import de la plissa a fi de pronunciar-nos sobre aquesta qesti i poder donar-nos de baixa si no estem d’acord amb l’augment? Ho ha de fer mitjanant una carta certificada?
    L'entitat asseguradora noms podr incrementar l’import de la plissa (la prima) en cas de prrroga quan aquesta opci estigui expressament pactada en la plissa. En cas que no fos aix, l'entitat asseguradora no podr incrementar-la (o augmentar-la per sobre del barem indicat en la plissa) sense el consentiment exprs del consumidor.
    Si vol augmentar-la, primer s’ha d’oposar a la prrroga, s a dir, ens dir que no vol mantenir el contracte, en el termini legal (2 mesos abans de la fi del contracte), i llavors tornar a negociar amb el consumidor (si aquest vol) un nou contracte (criteri de la Direcci General d'Assegurances en les Memries de 1991, 1992 i 1993-1994).
    La notificaci de l'oposici a la prrroga ha de ser fefaent (carta certificada, telegrama amb avs de recepci...) amb la finalitat que es pugui provar.

    L’entitat asseguradora pot donar-nos de baixa contra la nostra voluntat? Amb quina antelaci abans del venciment ho ha de fer? Ens ho ha de comunicar mitjanant una carta certificada?
    No pot fer-ho, excepte que incomplim alguna de les condicions del contracte d’assegurana. Si no, l’entitat asseguradora noms pot donar per finalitzat el contracte quan arriba la data del seu venciment.
    Si l’asseguradora vol finalitzar el contracte, i en aquest hi ha establerta la prrroga automtica, per tal d’evitar que l’assegurana es prorrogui automticament ha d’enviar una notificaci per escrit al consumidor amb una antelaci mnima de dos mesos a la data de conclusi de l’assegurana.
    La notificaci de l'oposici a la prrroga ha de ser fefaent (carta certificada, telegrama amb avs de recepci...) amb la finalitat que es pugui provar.

    Amb quina antelaci i de quina manera la persona consumidora pot donar-se de baixa de la plissa? Mitjanant una carta certificada?
    En els casos de plisses d’assegurana sense previsi de prrroga automtica, ser suficient esperar a la fi del termini previst de vigncia del contracte. En el cas de contractes d’assegurana amb previsi de prrroga automtica, per tal d’evitar que l’assegurana es prorrogui automticament cal enviar una notificaci per escrit a l’entitat asseguradora (o, si escau, a l’agent d’assegurances que va mitjanar en el contracte) amb una antelaci mnima de 2 mesos a la data de la conclusi de l’assegurana.
    La notificaci de l'oposici a la prrroga ha de ser fefaent (carta certificada, telegrama amb avs de recepci...) amb la finalitat que es pugui provar.

    Totes les companyies disposen de la figura del defensor de l'assegurat?
    Actualment i potestativament, la gran majoria d’entitats disposen de la instituci del defensor de l’assegurat i obligatriament disposen del Departament o Servei especialitzat d’Atenci al Client. Podeu consultar la llista de defensors de l’assegurat en l’apartat d’enllaos.

    Sn vinculants les decisions de la Direcci General d’Assegurances per a les entitats asseguradores? Pot imposar sancions a les entitats d’assegurances?
    Si que ho sn. Davant una queixa o reclamaci, i un cop tramitat el procediment administratiu oport, la Direcci General d’Assegurances acordar estimar o desestimar l’expedient. En cas que l’estimi, estar facultada per: a) imposar a l’entitat una sanci per les infraccions comeses i, en determinats supsits, b) exigir a l’entitat asseguradora que modifiqui les seves plisses o tarifes de primes o, fins i tot, que deixi d’aplicar-les provisionalment (article 62 LOSSP).

    La meva plissa es prorroga anualment. Qu haig de fer per donar-me de baixa de la companyia?
    Ho haureu de notificar a l'entitat asseguradora o a un agent mediador com a mnim 2 mesos abans de la data de venciment.

    Quin termini tinc per comunicar a l’asseguradora que he patit un sinistre?
    S’ha de comunicar en un termini de 7 dies a partir del moment que us n’heu assabentat, sempre i quan la plissa no n’estableixi un de ms elevat.

  9. Associacions de consumidors

    Tinc un conflicte amb el constructor a qui he comprat un pis. Si m’adreo a una associaci de consumidors, em portaran gratutament el cas?
    En primer lloc, us n’haureu de fer soci i pagar la quota corresponent i, a cada associaci, us heu d’informar de les possibles despeses addicionals que podreu tenir.

    Crec que hi ha una publicitat que fa una empresa que pot ser enganyosa i s’hauria de retirar. Hi pot fer alguna cosa una associaci de consumidors?
    S. Les associacions de consumidors us poden informar, orientar i ajudar a destriar la publicitat lcita de l’enganyosa, per evitar-vos els possibles perjudicis econmics o d’altres tipus que pogussiu tenir. Heu de fer arribar aquesta publicitat a la vostra associaci de consumidors per tal que porti a terme les accions que cregui oportunes, com, per exemple, l’exercici d’una acci de cessaci d’aquesta publicitat a travs dels tribunals de justcia.

    s el mateix una associaci de consumidors que l’oficina d’informaci al consumidor de la meva ciutat o comarca?
    No. Les oficines municipals i comarcals d’informaci als consumidors depenen d’una Administraci pblica i tenen com a missi fonamental formar i informar els consumidors sobre els seus drets i deures. D’altra banda, una associaci de consumidors s una entitat privada sense nim de lucre que, a ms d’aquestes funcions, representa i defensa els drets que tenim tots com a consumidors en tots els mbits i ofereix als seus associats una atenci i serveis de manera personalitzada.

    Quantes associacions de consumidors hi ha a Catalunya? N’hi ha algun registre?
    Podeu consultar la llista en l’apartat Enllaos. Cal que estiguin inscrites en el Registre d’Organitzacions de Consumidors i Usuaris de Catalunya, actualment adscrit a l'Agncia Catalana del Consum. Per ser inscrites, les entitats ho sollicitaran mitjanant instncia. S’hi integren, ordenades en seccions diferents, d’una banda, aquelles entitats sense nim de lucre que tinguin per finalitat exclusiva la defensa dels interessos dels consumidors i usuaris i, de l’altra, aquelles entitats, tamb sense nim de lucre, que tinguin entre les seves finalitats defensar interessos especfics dels consumidors i usuaris.
    Hi ha algunes associacions que sn anomenades ms representatives, s a dir que representen una gran quantitat de consumidors. Tamb n’hi ha algunes de caire general i d’altres d’especialitzades, ja sigui per matries (temes bancaris, sanitaris...), o b per les persones a qui van adreades (joves, gent gran...).

  10. Centres de bronzejat

    La meva filla, que t 15 anys, vol prendre raigs UVA; ho pot fer?
    No, la normativa ens diu que no est perms prendre raigs UVA als menors de 18 anys.

    Em puc cremar prenent UVA?
    S, els raigs UVA tamb poden cremar; per tant, s important que us deixeu aconsellar pels treballadors del centre de bronzejat sobre la intensitat i el temps dexposici.

    Puc prendre UVA i anar a la platja el mateix dia?
    No, no s'aconsella prendre raigs UVA i sol el mateix dia. I s'ha de respectar un perode de 48 hores entre les dues primeres exposicions.

    Els bancs solars han de tenir el marcatge CE?
    S, tots els bancs solars han de tenir aquest marcatge i passar unes inspeccions peridiques.

  11. Comerç electrònic

    Quin s el mitj de pagament ms idoni i segur per le-commerce?
    El millor mitj de pagament s el que s'efectua contra reemborsament, tret de quan comprem un servei, un programari …; en aquests casos aquest mitj no serveix com a forma de pagament. L'altre mitj bo i segur s el pagament mitjanant la targeta de crdit, sempre que prenguem les precaucions oportunes (pgina segura).

    s possible retornar el producte que he comprat per internet?
    Com en qualsevol adquisici d'un producte que es fa per un mitj de compra a distncia, el consumidor disposa d'un termini de 7 dies per retornar el producte a la botiga (llevat de determinades excepcions: vegeu apartat 7.1) sense haver d'allegar cap motiu per fer-ho. El comerciant est obligat a informar el consumidor d'aquest dret i li ha de facilitar l'anomenat document de desistiment o revocaci. En cas que vulgui exercir aquest dret, el consumidor haur d'enviar el document de revocaci de manera fefaent al comerciant.

    Cal un requisit especial per tal de fer una denncia davant les autoritats de consum contra una empresa e-commerce?
    Per fer una denncia cal –com en qualsevol denncia– presentar la documentaci que acrediti la transacci realitzada i les condicions d'aquesta transacci. En el cas de l'e-commerce, s'aconsella presentar la impressi de les pgines que fan referncia a la compra, on es fa esment de:

    • les caracterstiques del producte.
    • la ubicaci i dades de l'empresa (adrea, telfon...).
    • la llista de les condicions generals de l'oferta.
    • el formulari que cont les nostres dades.
    • la pgina resum de la comanda efectuada (quantitat i preu).
    • la pgina que cont les dades de la targeta de crdit (si hem escollit aquesta opci de pagament).
    • la pgina de confirmaci de comanda (en el mateix web o per e-mail).

    Com es fan les inspeccions a aquestes empreses?
    El procs d'inspecci comprn els segents aspectes:

    • Identificaci i localitzaci del web del comerciant, ja sigui a travs de les dades que constin al web, o b mitjanant recursos de recerca de noms de domini.
    • Conixer la versi de l'empresa sobre la denncia/reclamaci presentada.
    • Inspecci concreta de l'oferta, la publicitat, la contractaci i la prestaci real del servei/lliurament del producte, tot fent s de la normativa vigent aplicable en les diferents fases esmentades .
  12. Comerç just

    Quan i on es va crear la primera organitzaci de comer just?
    L’any 1964, a Blgica.

    On puc trobar productes de comer just ?
    A les botigues solidries especialitzades en productes procedents de comer just, a les botigues d’internet de comer just i tamb en alguns establiments comercials i grans superfcies.

    Qu s el consum solidari de proximitat?
    Consisteix a consumir els productes i serveis del nostre pas, els productes propis i tradicionals, cosa que afavoreix un desenvolupament ms sostenible.

  13. Drets lingüístics

    He anat a un restaurant i he demanat la carta de plats i vins i m’he sorprs de trobar-la redactada nicament en castell. Aix s correcte?
    No, tots els establiments de restauraci, com ara restaurants i restaurants-bars, han d’oferir al pblic les cartes de plats i de vins amb els seus preus, com a mnim, en catal.

    L’agncia de viatges m’ha de lliurar el contracte del viatge combinat; en quina llengua ho ha de fer?
    Heu de saber que els contractes que lliurin als consumidors i als usuaris les agncies de viatges han d’estar redactats, almenys, en catal.

    He anat al supermercat i en una prestatgeria hi ha el segent rtol: “Queso de Burgos de oferta hasta el 10 de noviembre”; no em sembla b; puc denunciar-ho?
    S, heu de denunciar-ho, ats que els cartells de carcter fix han d’estar redactats almenys en catal.

    A la benzinera on vaig sempre les comunicacions per megafonia sn en castell. Haurien de ser tamb en catal?
    S, ats que les empreses que ofereixen serveis pblics, com ara subministraments, han de fer servir , almenys, el catal en les comunicacions megafniques.

  14. Etiquetatge (altres)

    Qu s l’etiquetatge energtic? s obligatori?
    s una informaci referent al consum d’energia i d’altres recursos essencials que pot figurar a l’etiquetatge dels aparells d’s domstic, i que l’Administraci europea est homogenetzant mitjanant directives.
    Actualment la legislaci espanyola obliga a portar l’etiquetatge energtic determinats productes, com ara:

    • frigorfics i congeladors
    • les assecadores de roba electrodomstiques de tambor
    • les rentadores domstiques
    • les rentadores-assecadores combinades domstiques.

    Em vaig comprar en un centre d’esttica unes cremes per a la cara. En arribar a casa em vaig adonar que no tenien cap etiquetatge que indiqus la composici ni el fabricant. En el centre d’esttica diuen que no em preocupi, que n’han venut moltes i a tothom li ha anat molt b, per aix no em dna gens de confiana. Com ho puc denunciar?
    Segons la normativa vigent, a l’etiquetatge d’un producte cosmtic hi ha de constar:

    • la denominaci del producte.
    • les dades del fabricant o de l’importador del producte.
    • el contingut nominal.
    • la data de caducitat mnima. Per als productes cosmtics la vida mnima dels quals excedeixi de 30 mesos, la indicaci de la data de caducitat no ser obligatria.
    • les condicions d’s.
    • el nmero de lot de fabricaci. Si les dimensions del producte no ho permeten, noms haur de constar a l’embalatge.
    • el pas d’origen (si el producte no s comunitari).
    • la funci del producte.
    • la llista d’ingredients.

    La falta d’etiquetatge s denunciable davant l'Agncia Catalana del Consum. S’hauran d’aportar les dades del centre on es ven.

    Qu es fa amb els productes industrials que es retiren del mercat per mal etiquetatge o perqu no compleixen les mesures de seguretat?

    • Els productes industrials amb etiquetatge incorrecte normalment no es retiren del mercat. Inspectors de l’Administraci aixequen acta amb un requeriment, amb data lmit d’execuci, perqu els corregeixin i envin el nou model. Posteriorment, s habitual la comprovaci de la correcci de l’etiquetatge.
    • Els productes que es retiren del mercat perqu no compleixen les mesures de seguretat s que sn destruts (es desballesten, s’incineren, etc.).
    • En els casos en qu s possible esmenar l’incompliment, es permet el retorn al fabricant perqu adeqi el producte als requisits legals de seguretat. Tot aix mitjanant la preceptiva acta d’inspecci i, si escau , amb la instrucci del corresponent expedient sancionador.

    En virtut de la normativa, ha de figurar l’esquema elctric a l’etiqueta d’alguns productes industrials, com ara televisors o rentadores?
    No ha de figurar a l’etiqueta, per s al manual d’instruccions.

    He vist una “aranya” en la capsa d’un videojoc qu vol dir?
    s un pictograma informatiu del contingut del videojoc i significa que el joc pot espantar els nens o fer-los por.

    El meu fill t 15 anys i li agraden molt els videojocs per jo, com a mare, vull vigilar a l’hora de comprar-ne . Qu he de tenir en compte?
    Fixem-nos en els logotips, d’acord amb el sistema voluntari de classificaci per edats i continguts. Tinguem en compte:

    • els logotips que mostren l’edat recomanada amb qu es classifica el videojoc (3+, 7+, 12+...)
    • les icones que descriuen el tipus de contingut que es trobar en el joc (discriminaci, drogues, por, llenguatge groller...).

    Seguim els criteris de l'apartat 8.1 per fer una bona elecci del videojoc.

    No vull a casa cap videojoc que tingui cap escena de drogues.Hi ha algun logotip que avisi d’aquestes imatges?
    S, si no volem un videojoc que faci referncia a l’s de drogues o ensenyi com en fan servir, no triem aquells que tenen el pictograma informatiu d’una xeringa.

  15. Etiquetatge (tèxtil, calçat i pell)

    s obligatori que a les peces de roba s'hi indiqui com rentar-les?
    No, l’etiquetatge de conservaci, el que ens indica com rentar o planxar, no s obligatori. Per si el fabricant l’hi posa, ha de ser correcte i no induir a confusi.

    L’etiquetatge de conservaci pot substituir el de composici?
    No, mai. L’etiquetatge de composici sempre s obligatori.

    He comprat una camisa i la composici s’indicava en una etiqueta penjant i no cosida a l’interior. Aix s una prctica correcta?
    No. L’etiqueta de composici dels productes txtils ha d’anar fixada, cosida o enganxada a la pea de roba de manera permanent i ha de tenir la mateixa vida til que la roba.

    L’etiquetatge de composici de calat pot incloure noms pictogrames?
    S. L’etiquetatge de composici del calat es pot indicar tant amb lletres com mitjanant pictogrames (dibuixos). s per aix que les sabateries tenen obligaci de tenir exposat un cartell on s’explica el significat de cada pictograma.

    Com puc saber de quin tipus d’animal est feta una pea de pell?
    En els articles de pell hi ha l’obligaci d’indicar l’origen animal de la pell o el cuir: bov, ov, porc..., i, per tant, ho podem saber per l’etiqueta.

  16. Garantia dels productes

    Si compro uns mobles i la persona venedora em diu que me’ls portar a casa i me’ls muntar, qu passa si es trenquen al cap d’uns quants dies perqu estaven mal muntats?
    En cas que juntament amb el preu de venda estigui inclosa la installaci, i que aquesta circumstncia consti en la factura de compra dels mobles, cal entendre que el b no s conforme si s’ha trencat a causa d’una installaci deficient feta per la persona venedora, i s aquesta qui n’ha de respondre.

    La persona consumidora ha d’informar la persona venedora de la manca de conformitat del producte que ha comprat en el termini ms curt possible que, com a mxim, s de dos mesos. Qu significa, aix?
    Es tracta d’una obligaci que la llei imposa a la persona consumidora per tal de facilitar a la persona venedora la planificaci i el sanejament de les manques de conformitat.
    A ms, s’exigeix amb la finalitat de donar seguretat al trfic jurdic i per a evitar que, amb el pas del temps, el defecte empitjori.
    La persona consumidora que no compleixi aquesta obligaci pot arribar a perdre el dret de reparaci o substituci. Amb tot, s la persona venedora qui ha de provar que la persona consumidora coneixia el defecte i que no l’hi havia comunicat.

    Qu vol dir que una manca de conformitat originria t una importncia escassa quan parlem del dret de la persona consumidora a exigir que li tornin els diners pagats?
    No hi ha una definici clara de l’expressi “importncia escassa”, per la qual cosa sempre caldr analitzar cada cas en concret.
    Per a valorar si la manca de conformitat t una importncia escassa, o no, podem tenir en compte:
    • la naturalesa del b.
    • la diferncia entre les despeses derivades de la manca de conformitat i el valor del b.
    • el valor que el b t per a la persona consumidora i/o els inconvenients que li pot ocasionar la manca de conformitat.
    En cas de discrepncia amb la persona venedora, ens podem adrear a la Junta Arbitral de Consum que tinguem ms a prop del domicili, per a resoldre el conflicte.

    En cas que l’opci sigui canviar o retornar l’aparell, em poden exigir l’embalatge original?
    La llei reconeix el dret de la persona consumidora a optar entre la reparaci o la substituci quan hi hagi una manca de conformitat del b, excepte quan una d’aquestes opcions sigui impossible o desproporcionada, circumstncies que es refereixen al b en si i no a l‘embalatge.
    No es pot supeditar el canvi del b al fet que la persona consumidora n’hagi conservat l’embalatge.
    Amb tot, hi ha determinats productes en qu l’embalatge s un accessori del b (p. ex. en un CD); en aquests casos, s raonable que la persona consumidora hagi de retornar el b dins d’un embalatge adequat.
    Noms en el cas d’una garantia comercial, i si aix ho estableixen les condicions, es pot exigir l’embalatge d’un producte per fer-ne el canvi.

    Davant de la manca de conformitat originria d’un b en relaci amb el contracte, si la persona consumidora vol que li canvin el b, la persona venedora pot obligar la persona compradora a deixar el producte a la botiga per tal d’enviar-lo al Servei d’Assistncia Tcnica (SAT) i poder comprovar si el defecte s esmenable, o l’ha de substituir per un altre si aix ho vol la persona consumidora?
    La llei estableix el dret d’opci de la persona consumidora, que optar entre la reparaci o substituci del b, excepte que una d’aquestes opcions sigui impossible o desproporcionada.
    Encara que la persona venedora ha de respectar l’opci de la persona compradora, sembla raonable que, en determinats casos, vulgui comprovar a travs dels serveis tcnics si la substituci s desproporcionada.
    En aquest cas s clar que l’examen per part dels serveis d’assistncia tcnica no ha de tenir cap cost per a la persona consumidora i s'ha de fer amb els mnims inconvenients per al consumidor i en un termini de temps molt breu.

    Qu vol dir la llei quan parla de bns no fungibles?
    L’actual llei estableix que “la persona consumidora no podr exigir la substituci en el cas de bns no fungibles...”.
    D’acord amb el sentit de la llei, els bns no fungibles sn aquells que, com els bns de segona m, no es poden intercanviar per cap altre, ja que sn nics en la seva espcie i no n’hi ha cap altre d’idntic. s el cas, per exemple, d’antiguitats, bns fets a mida, obres d’art...

    Els aliments, la roba i el calat estan inclosos en la llei?
    La llei s aplicable a aquests tipus de bns en la mesura que ho permeti la seva naturalesa.
    En aquests casos, s la naturalesa del b la que modular l’aplicaci de la llei.
    El sentit com tamb s l’eina que ens ajudar en aquests casos. Per exemple: sabem que si comprem un producte alimentari amb data de caducitat, no podem reclamar perqu el producte est fet malb un cop ha passat aquesta data de caducitat, malgrat que encara estiguem dins dels dos anys que estableix la nova llei per a allegar manques de conformitat.

    Els distribudors tenen les mateixes obligacions amb les persones venedores que les que t la persona venedora amb els consumidors?
    La llei no afecta las relacions comercials entre la “persona venedora” i els seus provedors. I es limita a dir que qui hagi respost davant de la persona consumidora disposar d’un any per a repetir aquesta responsabilitat davant del responsable de la manca de conformitat.
    Per tant, el que prevaldr en aquest cas sn les obligacions contractuals que hagin assumit la persona venedora i la persona provedora.

    Vaig comprar un televisor fa dos mesos. No em funcionava b i el vaig portar a reparar. Han trigat un mes a tornar-me’l. He perdut un mes dels dos anys de garantia?
    No. El temps que passa des que vam deixar el televisor a reparar fins que ens el van lliurar reparat interromp el cmput dels dos anys que tenim per a reclamar una manca de conformitat del b adquirit. A partir del moment que ens tornen el televisor reparat comena a comptar de nou el termini que resta dels dos anys.

    Qu vol dir quan, en parlar de la reparaci o la substituci del b, diem que la persona consumidora noms pot optar per una d’aquestes dues opcions si no s impossible o desproporcionada en relaci amb l'altra?
    Hem d'entendre que s desproporcionada “tota forma de sanejament que imposi al venedor despeses que, en comparaci amb l’altra forma de sanejament, no siguin raonables, tenint en compte el valor que tindria el b si no hi hagus falta de conformitat, la rellevncia de la manca de conformitat i si l'altra forma de sanejament es pogus realitzar sense ms inconvenients per a la persona consumidora.”
    Aix doncs, establir que una de les dues opcions previstes s desproporcionada respecte de l’altra dependr de cada cas concret, i no noms del tipus de producte, sin de la seva naturalesa, de l’estat en qu es troba, de les caracterstiques que tingui…
    La llei assumeix que la persona venedora pot tenir despeses en qualsevol dels dos casos de reparaci o substituci i que les ha d'assumir, per les despeses d'una opci no poden ser molt ms elevades que les de l'altra.
    Com a impossible hem d'entendre que no hi ha possibilitat d’escollir una de les dues opcions (p. ex: el consumidor sollicita la substituci d’un b de les mateixes caracterstiques que ja no es fabrica i que ja no es troba al mercat, o en vol la reparaci quan s materialment impossible, ja que, encara que es fes, el b no quedaria en bones condicions d’s).

  17. Gas

    A casa tinc gas but; quan s’acaba una bombona, he d’esperar que passi el repartidor pel meu carrer per canviar-la per una altra de plena?
    No. Podem trucar per telfon a la companyia i en el termini de 24 hores ens han de subministrar les bombones que necessitem, si el centre d’emmagatzematge s a la mateixa localitat; si el centre est situat en una altra localitat, el termini s’amplia fins a 48 hores.

    Al meu barri, cada pocs mesos passen diferents empreses a fer revisions de gas. Tinc l’obligaci de deixar-los entrar a casa meva?
    No. La companyia de gas natural est obligada a fer una inspecciperidica de les installacions de gas natural i dels aparells de gas enservei cada cinc anys, i aix t un cost econmic. La companyia ens ha decomunicar uns dies abans i per escrit quin dia passar a fer-la. Aquesta revisi de les installacions fixes de gas but cada lustre no s’ha de repetir, a menys que apreciem algunairregularitat en la installaci, per aix cal conservar el certificat de l’ltima revisi a m per ensenyar-loa l’operari que pretengui efectuar la nova.

    Cada quant temps he de canviar el regulador i els tubs flexibles del gas but?
    El regulador no caduca. Si no s’observa un mal funcionament, no s’ha de canviar. En els tubs es troba impresa la seva data de caducitat.
  18. Habitatge

    Compro un pis sobre plnol i quan me’l lliuren encara hi ha coses per acabar. Faig una llista de les mancances i la dono a la constructora, per passats 2 mesos encara no han dit res. Qu puc fer?
    El primer que haurem de fer s enviar un burofax a la constructora amb una llista de tot el que falta per reparar. Els haurem de fer constar que, si en un termini de 10 dies no rebem cap contesta per escrit, procedirem a emprendre les mesures que creguem oportunes. Si passats els 10 dies ens deneguen la petici o no ens han contestat, podem presentar una sollicitud de mediaci i/o arbitratge a la Junta Arbitral de Consum ms propera al nostre domicili.

    He comprat un habitatge nou i el constructor m'obliga a subrogar-me a la seva hipoteca o pagar les despeses de cancellaci. s possible, aix?
    No ens hi poden obligar, per si fos aix , un cop escripturat el pis podem reclamar el retorn de les despeses abonades al constructor per la cancellaci de la hipoteca presentant una sollicitud de mediaci i/o arbitratge a la Junta Arbitral de Consum ms propera al nostre domicili.

    Qu puc fer si hi ha un retard en el lliurament d'un pis nou?
    Hem d'intentar negociar amb el venedor i pactar compensacions econmiques. Si la resposta no s satisfactria, haurem d’exigir aquestes compensacions presentant una sollicitud de mediaci i/o arbitratge a la Junta Arbitral de Consum ms propera al nostre domicili.

    He pagat uns diners a una agncia de lloguer de pisos i quan contacto amb els propietaris em diuen que no sn per llogar o que ja estan llogats. Qu puc fer?
    Hem de negociar amb l’empresa un acord pel retorn del diner abonats. En cas que aix no sigui possible, podem exigir el retorn del diners a travs de la presentaci d’una sollicitud de mediaci i/arbitratge a la Junta Arbitral de Consum ms propera al nostre domicili. Tamb cal presentar una denncia a l’organisme competent per tal que es sancioni aquesta empresa i evitar que pugui enganyar altres persones.

  19. Inspecció de consum

    Com puc saber que una inspecci en el meu establiment es tracta efectivament d’una inspecci de disciplina del mercat i consum?
    Perqu, per tal d’accedir als establiments o installacions on hagin d’exercir la seva tasca, els/les inspector/res acreditaran la seva condici mitjanat un document lliurat a tal fi per l'Agncia Catalana del Consum, o la corporaci local de la qual depenguin.

    Qu s un “producte segur”?
    Qualsevol que en condicions d’utilitzaci normals o raonablement previsibles, inclosa la duraci, no presenti cap risc o presenti riscos mnims, compatibles amb l’s del producte i considerats admissibles dins d’un nivell elevat de protecci de la salut i de la seguretat de les persones.

    Quin valor t l’acta d’inspecci?
    Els fets que figuren recollits en les actes de la inspecci es consideren com a certs, excepte que del conjunt de les proves que es practiquin resulti concloentment que no ho sn.

    Com s’actua davant un cas de risc greu i immediat per a la salut i la seguretat de les persones?
    S’actua a travs del Sistema d’Intercanvi Rpid d’Informaci (SIRI). El sistema va dirigit a aconseguir un intercanvi d’informaci rpid quan es detecta un cas de risc greu i immediat. Cada pas analitza les alertes i jutja cada cas en particular sobre la base de les caracterstiques intrnseques i accions que cal emprendre.

    Qu haig de fer perqu un/a inspector/a de consum vagi a una botiga perqu comprovi que no compleix la normativa de publicitat de preus?
    S’ha de presentar una denncia administrativa a l’Ajuntament del municipi on pertany l’establiment per tal que aquest envi un/a inspector/a per comprovar els fets o trameti la denncia a altres organismes amb competncia d’inspecci de disciplina del mercat i consum.

  20. Internet

    El correu massiu (spam) s una prctica permesa per la llei?
    En l’actualitat la llei prohibeix expressament l’enviament de comunicacions publicitries o promocionals per correu electrnic o un altre mitj de comunicaci electrnica equivalent (com els missatges curts (SMS) i els missatges multimdia (MMS)) adreats a terminals de telefonia mbil que prviament no hagin estat sollicitades o expressament autoritzades pel seu destinatari.

    Quines eines ens ajuden a prevenir que els menors entrin a llocs web amb continguts inadequats?
    Segons el web internetsegura.net, les eines ms conegudes sn les que bloquegen continguts nocius, per tamb existeixen moltes altres eines que podem utilitzar:

    • Eines que bloquegen continguts nocius.
    • Eines que limiten el temps de connexi.
    • Navegadors infantils.
    • Cercadors infantils.
    • Eines que registren els webs visitats.
    • Eines que bloquegen l'entrada de missatges de correu “brossa”.
    • Eines que bloquegen la informaci que surt de l'ordinador.
    • Eines que permeten regular l's dels serveis d'internet.

    Com hem de reaccionar en cas que detectem que el nostre/a fill/a ha estat en contacte amb continguts inadequats?
    D’entrada cal que haguem creat amb el/la menor un clima de confiana perqu li sigui fcil comunicar-se amb nosaltres quan hagi tingut contacte amb continguts que l’hagin pogut molestar. I si en alguna ocasi tenim indicis que els nostres infants o alumnat est en risc, podem parlar-ne amb ells i trucar a la policia o algun altre organisme adient.
    En cas de trobar material presumptament illegal, podem trucar als Mossos d'Esquadra, al telfon 93 300 22 96. Si trobem pornografia infantil, podem denunciar-la annimament a la lnia directa Protgeles.com; ells intentaran posar-la fora de circulaci.

    Quins aspectes de l’s d’internet s’han destacat com a beneficiosos?
    La campanya Internet segura Enlla extern ha identificat elsbeneficis segents:

    1. Permet la disponibilitat de la informaci
      • Internet facilita la creaci, edici i distribuci de continguts.
      • Es pot accedir a una gran quantitat d'informaci i enviar-ne.
      • Internet s com una gran revista en qu hi ha informaci sobre qualsevol tema. Aquesta abundncia s bona, perqu ens permet accedir a un ampli ventall de material sense haver d'anar d'un lloc a un altre per trobar-lo.
    2. Internet engloba tot el mn
      Internet s una gran xarxa que permet que sapiguem qu passa al mn sense fronteres geogrfiques. I ofereix la possibilitat d'intercanviar coneixements de tot tipus amb gent d'arreu.
    3. T un cost baix
      L'accs a la xarxa des de casa s cada vegada ms factible per a totes les famlies. I fora de la llar hi ha una multitud de llocs pblics on connectar-s’hi s gratut, com per exemple les biblioteques.
  21. Joguines

    Qu significa l’etiqueta CE que porten quasi totes les joguines?
    Totes les joguines l’haurien de dur, aquest marcatge. Les sigles CE sn presents en una gran quantitat de productes. Indiquen que els productes han estat fabricats seguint les directrius comunitries de seguretat i atribueixen la responsabilitat d'aquest procs de fabricaci al fabricant, al seu representant a la Uni Europea o al responsable de la seva comercialitzaci. Aquestes directrius comunitries de seguretat estan enfocades en dues direccions:

    • Garantir la seguretat de les persones, els animals i els bns quan s'utilitzin aquests productes.
    • Garantir la lliure circulaci del producte dins del mercat interior de la Uni Europea.

    No tots els productes han de dur aquesta marca, sin noms aquells per als quals han estat dictades les normes de seguretat concretes que els afecten, com ara joguines, mquines, aparells electrodomstics, aliments...

    Quines garanties tenim que les joguines no estiguin fetes de materials txics, inflamables o explosius, per exemple?
    Si la joguina s’ha dissenyat i fabricat seguint les pautes de seguretat de la Uni Europea, podem estar tranquils, ja que noms es poden admetre substncies i preparats perillosos en una joguina si sn indispensables per al seu funcionament i sempre amb uns lmits de concentraci determinats i degudament etiquetats. Si una joguina t el marcatge CE, tenim aquestes garanties.

    A l’poca nadalenca, la televisi i les revistes ens “inunden” amb anuncis sobre joguines; com podem triar les joguines ms racionalment, els pares?
    Tot i que sempre s aconsellable avanar-se a les compres de Nadal i Reis, fer llistes, cercar la joguina ms adequada per al desenvolupament de l’infant, etc., sovint s inevitable deixar per al final les darreres compres.
    Cal fixar-se b en diversos aspectes, com ara el funcionament de la joguina, si s susceptible de joc compartit, si el seu material s prou resistent, si s adient per la manera de ser del nen al qual va destinada, etc.

  22. Llum

    Si em tallen la llum, tinc dret a danys i perjudicis?
    S, sempre que el tall de llum no sigui degut a obres informades per la companyia o a causes de fora major.
    Podem demanar danys i perjudicis mitjanant una sollicitud de mediaci i /o arbitratge.

    M’han d’avisar abans de tallar-me la llum per impagament?
    S, han de fer una notificaci fefaent en el domicili que consti en el contracte a l’efecte de notificaci. Ens poden tallar la llum si encara no hem pagat al cap de dos mesos de la notificaci.

    La companyia t obligaci d’informar que tallaran el subministrament per obres?
    S. En molts casos la companyia ha de tallar el subministrament elctric per permetre l’execuci de treballs programats en la xarxa, si b ho ha de comunicar als usuaris amb una antelaci de 48 hores. Aquesta comunicaci es far de manera individual (a certs consumidors), o b mitjanant cartells anunciadors situats en llocs visibles i amb anuncis als dos mitjans de comunicaci escrita de major difusi a la comarca.

    En quina llengua han d'estar els contractes de subministrament?
    Han d’estar a la nostra disposici tant en castell com en catal, en impresos separats.

  23. Mediació de consum

    Si opto per la mediaci per solucionar un conflicte amb un establiment comercial i no arribo a cap acord, puc anar a la via arbitral o judicial?
    S. La mediaci de consum s una via alternativa per solucionar els conflictes, per no exclou que, si no s’arriba a un acord, es pugui optar per plantejar el cas a una junta arbitral de consum o a travs de la via judicial.

    Quina diferncia hi ha entre la mediaci i l’arbitratge de consum?
    En la mediaci, un mediador ajuda les parts perqu elles mateixes arribin a un acord, mentre que en l’arbitratge un tribunal compost per tres rbitres imposa i dicta la soluci al conflicte.

    El mediador de l’oficina del consumidor em defensar enfront de l’empresari?
    Un bon mediador ha d’intentar no posar-se a favor de cap de les parts; intentar situar-les en una posici d’igualtat i ajudar-les perqu arribin a un bon acord.

    Vaig fer un viatge a Pars i el meu vehicle va tenir una avaria i vaig tenir problemes amb el taller. On puc demanar una mediaci per solucionar el conflicte?
    Ens podem adrear a un Centre Europeu del Consumidor (p. ex., el de Barcelona), organisme que far una mediaci amb l’establiment francs.

  24. Preus

    En la venda de productes a granel, em poden cobrar el preu del pes del producte ms el seu paper o embolcall?
    No, el preu sempre es referir al pes net del producte, i els productes que s’emboliquen en el moment de la venda s’han de pesar descomptant les tares dels embolcalls o proteccions que utilitza el comerciant .

    Els consumidors tenen dret a rebre factures amb els imports dels serveis o productes desglossats?
    bviament, i al marge de les obligacions fiscals dels professionals, els productes i serveis oferts als consumidors han d’indicar clarament i de manera diferenciada el seu preu en els pressupostos, en les factures, en els rebuts, etc.

    Tots els establiments estan obligats a indicar els preus dels seus productes?
    No, hi ha alguns comeros que, per raons de seguretat, estan exempts d'aquesta obligaci. s el cas de les joieries i de les pelleteries, per exemple.

  25. Procediment sancionador

    Temps enrere vaig posar una denncia perqu una botiga no tenia fulls de reclamaci. Quin s el procediment habitual que se segueix en aquests casos?
    El procediment habitual s que un inspector de disciplina del mercat i consum comprovi aquest fet a l’establiment denunciat i estengui un acta. Si es constata l’existncia d’infracci administrativa, l’rgan competent resol i declara responsable l’empresa expedientada de la infracci tipificada i li imposa una sanci econmica.

    Em comunicaran l’import de la sanci que imposen a l’establiment que vaig denunciar per no tenir els preus exposats?
    No ens comunicaran la sanci perqu no tenim la condici de part interessada en el procediment, ja que l’Administraci actua d’ofici. Com a denunciants, no posem en joc cap inters directe legtim i la sanci no ens reporta cap benefici.

    En el cas que presenti una denncia per manca d’informaci a l’hora de contractar un servei bsic, obtindr una indemnitzaci per danys i perjudicis?
    No, ja que la denncia s l'acte administratiu pel qual es posa en coneixement de l’Administraci un fet que pot constituir una infracci administrativa en matria de consum i de disciplina de mercat. En aquest cas, l'Administraci ha d'investigar els fets i, si escau, actuar per corregir la conducta infractora o negligent.
    Aquest procediment t per objectiu defensar els interessos generals, no pas els individuals, i corregir i prevenir les conductes illcites.

  26. Protecció de dades

    Empreses desconegudes per mi no paren d’enviar-me publicitat de productes a la meva adrea electrnica, es tracta de correu escombraries. Puc denunciar aquestes empreses?
    S, infringeixen la Llei de serveis de la societat de la informaci i tamb la normativa sobre protecci de dades de carcter personal.
    Podem denunciar aquest fet a l’Agncia Espanyola de Protecci de Dades.

    Quan em vaig apuntar a l’autoescola em van demanar tot de dades personals. Estan protegides?
    Quan ens sollicitin dades personals prviament ens han d’informar de manera expressa, precisa i inequvoca:

    • de l’existncia d’un fitxer, de la finalitat de la recollida i dels destinataris de la informaci.
    • del carcter obligatori o no de la resposta a les preguntes que ens plantegin.
    • de les conseqncies d’obtenir les nostres dades o de la nostra negativa.
    • de la possibilitat d’exercir els drets d’accs, rectificaci, cancellaci i oposici.
    • de la identitat i la direcci del responsable del tractament.

    D’altra banda, el “responsable del fitxer” ha de garantir la seguretat de les dades personals i evitar l’alteraci, la prdua i el tractament o l’accs no autoritzat. Tamb est obligat al secret professional pel que fa a les dades i el deure de guardar-les.

    Jo no vull rebre a la bstia de casa tant correu comercial. Qu puc fer?
    Una opci s apuntar-nos a les Llistes Robinson en el cas que l’empresa hi estigui adherida; trobarem tota la informaci al seu web: http://www.fecemd.org/robinson.asp Enlla extern.

    He rebut d’una empresa, amb qui no hi tinc cap tracte, una carta on m'informa que m’ha tocat un premi; d’aix no en vull saber res, per s que em diuen que si no vull que cedeixin les meves dades a una altra empresa del grup, he d’enviar un escrit per donar-me de baixa. Ho he de fer?
    S, s correcte. Nosaltres podem oposar-nos al fet que les nostres dades siguin tractades amb finalitats publicitries o de prospecci comercial, mitjanant una sollicitud.

    Anys enrere em van incloure en un fitxer de morosos, per el deute que tenia el vaig saldar; ja no tinc deutes pendents, per resulta que he volgut demanar un crdit i me l’han denegat perqu figuro en un registre de morosos. Qu puc fer?
    Un cop pagat el deute, s’ha de cancellar la dada que hi fa referncia. El creditor havia de comunicar la inexistncia del deute al responsable del fitxer perqu rectifiqus aquesta dada.
    Tenim el drets d’accs, de rectificaci i de cancellaci de les nostres dades personals incloses en aquests tipus de registres de solvncia patrimonial i crdit.
    Hem de sollicitar al responsable del fitxer que rectifiqui i cancellili les nostres dades.
    A ms, podem interposar una denncia a l’Agncia de Protecci de Dades, perqu s’ha infringit la normativa.
    A ms, si com a conseqncia de l’incompliment de la llei pel responsable o encarregat del tractament patim danys o lesions, tenim dret a ser indemnitzats.

    Si jo sc client d’una empresa que em presta uns serveis, aquesta empresa pot cedir tranquillament les meves dades personals a una altra empresa?
    No, noms amb el nostre consentiment previ poden ser comunicades a un tercer per al compliment de finalitats directament relacionades amb les funcions legtimes del cedent i del cessionari.

  27. Publicitat

    Vaig veure en un catleg un ordinador a un preu i en anar a la botiga a comprar-lo em van dir que s’havien equivocat en la impressi i que el preu era ms alt . Puc reclamar?
    S. La publicitat vincula a qui la fa. Per tant, ens han de respectar el preu que s’anuncia en el catleg i en cas contrari, podem presentar una reclamaci per exigir el preu anunciat o el retorn dels diners abonats de ms si finalment vam comprar el producte.
    Tamb podem presentar una denncia per tal que se sancioni l’establiment per una publicitat enganyosa.

    s vinculant la publicitat d’un fullet d’una agncia de viatges?
    Les condicions i els preus que s’ofereixen en un fullet d’una agncia de viatges tenen un valor contractual i, per tant, sn vinculants per a l’agncia de viatges o per qui organitzi el viatge.

    La Generalitat ha regulat la publicitat dinmica; quin s l’rgan on els consumidors han de denunciar el llanament de material publicitari en qualsevol forma a la via pblica, a la bstia o al vestbul de casa seva?
    L’autoritzaci i control de la distribuci de material publicitari a la via pblica o en bsties o vestbuls/porteries correspon als Ajuntaments. Quan es tracta de mailings (correu personalitzat), pot prohibir-se la seva recepci mitjanant la inclusi del nostre nom a les Llistes Robinson.

  28. Rebaixes

    De vegades els comeros en rebaixes no volen bescanviar el producte adquirit per un altre ni retornar els diners. Aix s legal?
    De fet, si el producte adquirit no est deteriorat o no s defectus, el comerciant no t obligaci de bescanviar-lo si no ho anuncia prviament. Si anunciava aquesta possibilitat del canvi de producte abans de les rebaixes i no ho vol fer en aquest perode, ha d’informar-ne els seus clients.

    De quina manera els comerciants han d’informar els consumidors sobre les condicions de la venda en rebaixes?
    De qualsevol forma visible per als consumidors, b sigui a l’aparador, b sigui amb cartells situats en llocs a l’abast del consumidor dins de la botiga, etc.

    En rebaixes tamb es poden vendre articles antiquats o deteriorats?
    Cal diferenciar el que sn rebaixes d’altres vendes especials com ara saldos –articles antiquats o deteriorats– i liquidacions per tancament o canvi d’activitat comercial de l’establiment. Els productes rebaixats han d’haver estat a la venda amb anterioritat i a un preu ms alt.

    Quina diferncia hi ha entre rebaixes i liquidacions?
    S'entn per venda en rebaixes quan els articles rebaixats s'ofereixen en el mateix establiment en qu habitualment s'exerceix l'activitat comercial, a un preu inferior al fixat abans de la venda esmentada.
    La venda en liquidaci s la venda de carcter excepcional i de finalitat extintiva de determinades existncies de productes que, anunciada amb aquesta denominaci o altra equivalent, es produeix com a conseqncia de l'execuci d'una decisi judicial o administrativa, o s duta a terme pel comerciant o per l'adquirent del negoci en algun dels casos segents: cessament total o parcial de l'activitat comercial; canvi o modificaci substancial de l'orientaci del negoci; canvi de local o realitzaci d'obres d'importncia en el local i qualsevol supsit de fora major que obstaculitzi greument el desenvolupament normal de l'activitat comercial.

  29. Reclamacions / denúncies

    Quan he anat a comprar una camisa a la botiga m'han fet esperar una hora per atendre'm. Puc denunciar-ho?
    En aquest cas el que podem fer s demanar el full de reclamacions en el mateix establiment per deixar constncia del fet i, en cas que la resposta no sigui satisfactria, podem presentar una queixa, ja que aquest fet no es pot considerar una actuaci sancionable per part de l’Administraci. L’Administraci donar a conixer la nostra queixa a l’establiment per tal que millori la qualitat del servei que ofereix als seus clients.

    He rebut una publicitat que considero enganyosa. Qu puc fer?
    Podem presentar una denncia a l’organisme de l’Administraci competent, s a dir, posar en coneixement d’aquest organisme els fets per escrit i aportar-hi cpia d’aquesta publicitat per tal que es comprovi si s enganyosa i, en aquest cas, se sancioni l’empresa.

    No estic d’acord amb el consum d’aigua que m’ha facturat la meva companyia. Puc reclamar?
    S. Ens podem adrear, en primer lloc, al departament d’atenci al client de la companyia. Si no estem d’acord amb la resposta que ens donen, ens podem adrear a l’oficina municipal o comarcal d’informaci al consumidor ms propera al nostre domicili, on ens informaran dels passos que hem de seguir per reclamar.

    He comprat unes sabates i quan arribo a cas m’adono que no em queden b amb el vestit amb qu pensava posar-me-les. Vaig a la botiga el mateix dia i no me les volen canviar. Puc reclamar?
    No. Si les sabates no eren defectuoses, no hi ha obligaci per part de l’establiment de canviar-les. Noms ho ha de fer si ho anuncia a la seva publicitat o si ho vol fer com a deferncia i atenci al seu client. En aquest cas no hi ha motiu per fer una reclamaci, per s per presentar, si ho desitgem, una queixa en el mateix establiment.

  30. Reparacions de béns

    Continua mantenint-se la distinci entre lnia blanca, marr i petit electrodomstic?
    D’acord amb el Decret 213/2001, ja no existeix a l’mbit territorial de Catalunya aquesta distinci entre les diferents gammes d’electrodomstics. A la resta de l’Estat espanyol s que se segueix mantenint aquesta distinci.

    Els operaris estan obligats a tenir fulls de reclamaci?
    S, els operaris que atenen les reparacions a domicili estan obligats a portar fulls de reclamaci oficials perqu el consumidor faci la reclamaci en el mateix moment. Aix mateix, a les botigues han de tenir els fulls a disposici del consumidor.

    Quina garantia t actualment una reparaci?
    La garantia que estableix el decret esmentat ms amunt s com a mnim de tres mesos per a cada reparaci. L’empresa o el professional que fa la reparaci pot donar una garantia ms amplia. A ms, aquesta garantia s total.

    Tenim dret a les peces substitudes?
    S, en cas d’una reparaci tenim dret que ens lliurin les peces substitudes, sempre que la reparaci no estigui en garantia.

    Tenim la intenci de canviar la caldera i potser alguns electrodomstics per altres de ms eficients i hem sentit a parlar d’uns plans de renovaci. On ens poden informar?
    A l’Institut Catal de l’Energia trobareu tota la informaci sobre el Pla Renova’t de calderes i escalfadors domstics a Catalunya i sobre la campanya de renovaci d’electrodomstics per altres de ms eficients. Hi podeu contactar a travs del lloc web www.icaen.net Enlla extern.

  31. Seguretat dels productes

    Com a persones consumidores, com podem saber que un producte s segur?
    S’ha d’estar molt atent i vigilar que les instruccions estiguin en l’idioma oficial, que hi figuri el nom i l’adrea del responsable i que hi consti el marcatge CE quan aquest sigui obligatori.
    En el cas que un producte pertanyi a la mateixa gamma, lot o remesa de productes ja alertats com a insegurs, el ms probable s que el producte que tingueu tamb sigui insegur.

    Qu hem de fer en cas de sospitar que un producte adquirit s insegur?
    En primer lloc no feu servir el producte i deixeu-lo fora de l’abast d’altra gent.
    En segon lloc, en podeu informar l’Agncia Catalana del Consum a travs del Formulari d’avsper tal que iniciem les actuacions pertinents d’investigaci. s molt til que ens faciliteu la mostra del producte o una fotografia d’aquest, les dades que figurin en l’etiquetatge (marca, model, nmero de referncia, etc.), que en faciliteu el manual d’instruccions si el teniu, que ens feu una descripci del problema i que ens adjunteu la cpia del rebut de compra i tamb el nom de l’establiment en qu l’heu adquirit. Consulteu, per a aix, l’enlla a Avisos.

    Si diferents mitjans de comunicaci ja han alertat de la inseguretat d’un producte que havem adquirit anteriorment, quins passos hem de seguir?
    En primer lloc no feu servir el producte i deixeu-lo fora de l’abast d’altra gent. Comproveu que correspon exactament al producte alertat (nmero de referncia, lot o dates de fabricaci que s’indiquin). Cal seguir les indicacions i instruccions de l’empresa responsable.
    s usual informar de la retirada del producte insegur a travs de la premsa, del web de l’empresa, dels webs d’organismes de consum o per mitj d’anuncis en comeros minoristes. Quan l’empresa posi a disposici un telfon d’atenci a les persones consumidores, us hi podeu posar en contacte directament per a demanar ms informaci o consultar la seva web. Per a aix, consulteu l’enlla a Avisos.

    Qu hem de fer en cas d’accident domstic derivat de la utilitzaci d’un producte insegur?
    Sempre que no hagi estat ocasionat per un mal s del producte, us podeu posar en contacte amb nosaltres i aportar-nos la documentaci segent per tal que comencem les actuacions d’investigaci oportunes: descripci del producte (marca, model, nmero de referncia, etc.), fotografia, comprovant de compra en cas que en tingui, nom de l’establiment en qu fou adquirit, informe mdic si hi ha hagut lesions, descripci del risc. Ens ho podeu comunicar directament a travs del Formulari d’avs.

    Com podem saber si una joguina s prou segura?
    Hem de tenir en compte que l’etiquetatge i les instruccions han d’estar sempre en idioma oficial i que hi ha de constar el marcatge CE. Si t peces molt petites, ha de portar l’anagrama de prohibici per a menors de tres anys.
    Les joguines per als ms petits no han de portar peces que es puguin desenganxar fcilment, i si l’embalatge est fet de bosses de plstic, aquestes han de tenir forats per a evitar el possible risc d’asfxia.
    Les joguines no han de tenir parts tallants ni punxegudes.

    Com a productor o distribudor, qu he de fer si he posat al mercat un producte insegur?
    Cal que n’atureu immediatament la comercialitzaci i que comuniqueu els fets a l’rgan administratiu competent de la vostra comunitat autnoma -a Catalunya, aquest rgan s l’Agncia Catalana del Consum-. Tamb cal que collaboreu conjuntament per a retirar el producte del mercat.

    Sc importador de productes de tercers pasos o representant del fabricant (quan aquest no estigui establert a la UE).
    Quina responsabilitat tinc?
    Vosaltres sou el responsable d’introduir productes segurs a la UE, per tant s molt convenient que els productes que importeu tinguin els certificats de conformitat, els marcatges corresponents i que estiguin en l’idioma oficial quan sigui obligatori. Guardeu les factures de procedncia.

  32. Serveis a domicili

    Les tarifes dels professionals que es dediquen a la prestaci de serveis a domicili sn lliures o estan fixades pels gremis o per l'Administraci?
    Les tarifes sn lliures, si b la llei obliga el prestador del servei a domicili a tenir a disposici dels clients, redactada almenys en catal, la tarifa dels preus dels materials, de la m d'obra, dels transports i/o desplaaments, si s'escau, com tamb de qualsevol altre servei ofert.

    Estan incloses en el Decret 290/1995, de 28 de setembre, pel qual es regulen determinades activitats de prestaci de serveis a domicili, les reparacions d'electrodomstics?
    L'article 1.5 estableix que aquest decret s'aplicar sens perjudici d'altres regulacions especfiques de prestaci de serveis que protegeixin els interessos dels consumidors.
    Per tant, aquest decret no regula les reparacions d'electrodomstics perqu hi ha una regulaci especfica que regula aquest sector concret. La reparaci, installaci, conservaci i manteniment dels bns de naturalesa duradora (electrodomstics, lmpades, aparells de gas, aparells de telefonia, aparells electrnics, aparells electrotcnics…) estan regulats pel Decret 213/2001, de 24 de juliol, de protecci dels drets del consumidor i usuari en la prestaci de serveis sobre els bns de naturalesa duradora.

    Estan inclosos en el Decret 290/1995 els serveis que contractem telefnicament des del domicili, com per exemple l'aigua, la llum, el gas…?
    No, la contractaci telefnica dels serveis bsics resta exclosa de l'aplicaci d'aquest decret.
    En els casos en qu es contracta telefnicament des del domicili dels consumidors s’ha d’aplicar el Reial decret 1906/1999, de 17 de desembre, pel qual es regula la contractaci telefnica o electrnica amb condicions generals, en desenvolupament de l'article 5.3 dela Llei 7/1998, de 13 d'abril, de condicions generals de la contractaciEnllaç extern. BOE nm.313 de 31.12.99).

    Qu s'entn exactament per "prestaci de serveis a domicili" d’acord amb el Decret 290/1995, de 28 de setembre, pel qual es regulen determinades activitats de prestaci de serveis a domicili?
    D’acord amb aquest decret, s'entn per serveis a domicili tots els serveis destinats al manteniment i la reforma d'habitatges i locals, en general, i de les installacions i edificacions annexes.
    Aix mateix, tenen la consideraci de serveis a domicili no noms els que es realitzin en el mateix domicili del consumidor, sin tamb els que es portin a terme en el taller del prestador del servei, sempre que, posteriorment, es procedeixi a la installaci de l'objecte o producte en el domicili del client.
    Queden exclosos del present decret els serveis de lliurament a domicili i els que tinguin carcter subsidiari respecte de l'activitat de venda dels bns.
    Parlem de pintors, serrallers i ferrers, lampistes i electricistes, fusters i molts altres professionals.

    Els prestadors de serveis a domicili estan obligats a tenir fulls de reclamaci a disposici dels consumidors?
    Els operaris o prestadors de serveis portaran fulls oficials de reclamaci i en lliuraran a la persona consumidora en cas que els en demanin .

  33. Serveis financers

    Tinc una hipoteca contractada amb una entitat bancria i no m’han informat sobre la baixada del tipus d’inters i tampoc l’han aplicat a la meva hipoteca. Tenen obligaci d’informar de les variacions dels tipus d’inters en el cas de la meva hipoteca, que s d’inters variable?
    Quan contractem una hipoteca d’inters variable, en el contracte hi haur de constar:

    • l’ndex o tipus de referncia: Aquest tipus de referncia no pot dependre mai de l’entitat prestadora, sin que ha de ser un tipus objectiu fixat pel mercat, com ara l’IRPH, l’Euribor i el CECA.
    • el diferencial que s’aplicar al tipus de referncia.
    • el termini de revisi del tipus d’inters: Si el termini de revisi s d’un any, el tipus d’inters es revisar un cop faci l’any des de la data de la signatura del contracte i aix cada any, no pas abans.

    Aix doncs, quan arribi la data de revisi del tipus d’inters, la quota es modificar segons l’ndex de referncia pactat en el contracte i afegint-hi el diferencial tamb acordat en el contracte.
    Per tant, tot dependr de les condicions pactades en el contracte.
    Si l’entitat no respecta les condicions pactades, el que haurem de fer s presentar una reclamaci davant el departament o servei especialitzat d’atenci al client o el defensor del client de l’entitat i, en cas de no estar conformes amb la seva resposta, podem presentar la queixa davant el Comissionat per a la Defensa del Client dels Serveis Financers corresponent o davant la Junta Arbitral de Consum.

    Una entitat financera em pot cobrar comissi per cobrar un xec de la mateixa entitat ems per una altra oficina?
    Una entitat pot cobrar comissions sempre que respecti els principis segents:

    • Que la comissi estigui degudament recollida i quantificada en el fullet de tarifes de l’entitat i aquest, a la vegada, estigui registrat en el Banc d’Espanya.
    • Que la comissi respongui a serveis efectivament prestats per l'entitat financera.
    • Que la comissi estigui inclosa en el document contractual, o b s’hagi obtingut d’alguna altra manera la conformitat expressa del client.
    • Que els serveis que justifiquen la comissi hagin estat sollicitats o acceptats pel client.
    • La comissi cobrada ha de ser proporcional al servei prestat.

    Si la comissi no compleix algun d’aquests requisits, podrem presentar la reclamaci.

    Ahir em van robar la targeta, per no me n’he adonat fins avui. Quan he anat a l’entitat per anullar-la m’han dit que s’hi havia fet un crrec de 400€. Trobo que no s just que jo hagi d’assumir aquesta prdua. Qu puc fer?
    Una de les obligacions que tenim com a titulars d’una targeta s comunicar el ms rpid possible la seva prdua a l’entitat emissora per tal que puguin anullar-la.
    La responsabilitat del titular es fixa en 150€ fins al moment de la comunicaci. Si l’entitat no ho respecta, podem reclamar.

    La meva entitat m’ha enviat una targeta nova que jo no he sollicitat i a ms me l’han cobrat. Puc reclamar que em tornin aquests diners?
    L’enviament de targetes noves no sollicitades est prohibit; per tant, ens hem de dirigir a la nostra oficina, retornar la targeta sense utilitzar-la i reclamar que ens retornin l’import cobrat.

    Vaig anar a una entitat financera per demanar una hipoteca immobiliria. Un cop feta la taxaci del pis, que he pagat jo, i l’oferta vinculant, he anat a una altra entitat per demanar una altra oferta vinculant i comparar-les. Haig de tornar a fer una taxaci del pis o la primera em serveix per a totes? L’entitat es pot negar a donar-me l’informe de la taxaci?
    Si el client s el que paga la taxaci, l’entitat li n’ha d’entregar cpia. Si l’operaci no prospera se li haur de donar l’informe original de la taxaci.
    Ara b, dependr de l’entitat financera a la qual demanem la nova oferta que accepti o no l’informe de la taxaci.
    Hem de tenir en compte que una entitat financera no est obligada a acceptar una taxaci feta per una entitat diferent. Per tant, el ms probable s que haguem de fer una nova taxaci.

    Vaig comprar quatre entrades per anar al teatre a travs d’internet. Quan ja tenia les entrades em vaig adonar que m’havia equivocat i que una l’havia agafat en una altra filera. Ara l’entitat es nega a tornar-me els diners. Puc reclamar?
    L'equivocaci ha estat nostra i no de l’entitat. Per tant, en aquest cas no tenim dret a reclamar.

    Fa mesos vaig anar a una excursi on tenies la possibilitat de comprar una srie de productes a molt bon preu, segons el que em va semblar en aquell moment. Jo vaig comprar un aparell per fer feines de casa i vaig signar un tou de papers. Quan vaig rebre l’aparell, vaig veure que no tenia res a veure amb el que m’havien dit i el vaig tornar, ja que en un dels papers hi deia que tenia set dies per tornar-lo. Ara, al cap de dos mesos, rebo una carta d’una entitat financera en qu em reclamen unes quanties per la compra d’aquest aparell. Jo no entenc per qu. Qu puc fer?
    Segurament a ms del contracte de compra tamb vam signar un contracte de finanament amb una entitat financera.
    El primer que hem de fer s enviar un escrit a l’entitat financera per demanar que no ens reclamin cap import per aquest concepte, ja que al seu dia vam exercir el dret de revocaci del contracte. Seria convenient adjuntar a l’escrit una cpia del document de revocaci que vam enviar a l’empresa.
    Per altra banda, tamb haurem de fer un escrit a l’empresa en qu demanem que facin les gestions oportunes per tal que l’entitat financera no ens reclami cap quantia per un producte que ja hem retornat.
    Si el problema no se soluciona, podem reclamar a travs d’una via arbitral de consum.

    Per un problema que vaig tenir amb una companyia de telfons vaig deixar de pagar una factura i vaig presentar una reclamaci davant una Junta Arbitral de Consum. El laude em va donar la ra, per tot i aix el meu nom apareix en un registre de morosos. Com ho haig de fer per qu me’n treguin?
    Primer haurem de saber les dades del registre on estem inclosos.
    Haurem d’enviar un escrit per demanar la cancellaci de les nostres dades d’acord amb el laude ems. L’escrit l’haurem d’acompanyar amb fotocpia del laude i del nostre DNI.
    El titular ens haur de contestar en un termini de 10 dies. Si no ho fa, podem presentar una denncia davant l’agncia de protecci de dades.

  34. Serveis turístics (allotjament)

    Els hotels i cmpings tenen l’obligaci de disposar de mesures de seguretat per evitar robatoris, com ara agents de seguretat, cmeres…? Quins drets t el consumidor quan li entren a robar, ja sigui en un hotel o en un cmping?
    En l’Annex 1.6 de la normativa hotelera per la qual s’estableixen els requisits tcnics i els serveis mnims exigibles als establiments hotelers en els seus diferents grups, modalitats, categories i especialitats noms exigeix, com a mesures de seguretat, caixes fortes individuals per als establiments del grup hotels de 4* i 5* i caixa forta general per als establiments del grup hotels de 3*, 2* i 1*.
    La normativa de cmpings per la qual s’estableixen els requisits per a la installaci i el funcionament dels cmpings exigeix per a totes les categories els serveis de seguretat segents: servei de vigilncia dirna i nocturna, custdia de valors en caixa forta i guardes durant les 24 hores en nombre suficient.
    Com a regla general, tant el consumidor com el titular de l’establiment hoteler han de mantenir, totes dues parts, la diligncia deguda. En cas de furt o de robatori, cal posar-ho en coneixement de les forces i cossos de seguretat. Possiblement el titular de l’establiment t contractada una plissa d’assegurances de robatori que podr respondre dels sinistres que tingui coberts.

    Un cmping pot fer fora un client?
    S. Els cmpings poden fer fora els clients que incompleixin la normativa i el rgim intern: p. ex., perqu facin soroll a hores intempestives, per allotjar ms persones de les declarades...

    A quina hora he de deixar l'habitaci d'un hotel?
    El dia de sortida les habitacions han de quedar lliures abans de les 12 hores del mat. Si no fos aix, l'hotel t dret a cobrar-nos un dia ms d'estada

  35. Serveis turístics (lleure)

    Els parcs aqutics tenen l’obligaci de tenir socorristes?
    S. El nombre de socorristes depn de la mida de les piscines que hi hagi al centre.

    Poden limitar-me l'accs a una atracci per motiu de l'edat?
    S que poden, ja que en aquests serveis preval la seguretat de les persones. Per aquestes limitacions han d'estar indicades a cada atracci.

    Han de tenir fulls de reclamacions, els parcs aqutics?
    S, han de tenir fulls de reclamacions a disposici dels clients.

    Qualsevol, amb uns coneixements mnims, pot ser monitor d'esports d'aventura?
    No, els monitors d'aquests tipus d'activitats han de tenir un ttol homologat per l'Escola Catalana de l'Esport i, a ms, ser socorristes.

    Qualsevol persona pot practicar aquests esports?
    Com que sn esports d'aventura es necessiten unes condicions especials. Abans de contractar aquestes activitats, ens hem d'informar dels requisits fsics que hem de complir, de les limitacions que poden haver-hi i de la duresa de l'activitat.

  36. Telefonia (fixa)

    Des de fa un parell d’anys era client d’una operadora alternativa a Telefnica mitjanant el servei de marcaci indirecta. A partir de l’estiu, aquest servei s’ha convertit en directe com a conseqncia d’un contracte d’acceptaci de serveis que jo no he signat. Com ho puc fer per evitar el pagament d’un servei que jo no he contractat?
    Primer ens hem d’assegurar que al contracte que vam signar per sollicitar la marcaci indirecta no hi hagus cap clusula relativa a la conversi del servei en directe.
    Si efectivament no hi ha cap clusula d’aquest tipus, haurem d’enviar un burofax a la companyia i allegar que en cap moment hem contractat aquest servei i que, per tant, considerem que no tenim cap obligaci de pagar l’import que ens reclamen.
    Si de totes maneres ens continuen reclamant l’import, podem fer una reclamaci a travs de la junta arbitral ms propera al nostre domicili.

    Jo era usuari d’una companyia de telfons amb la qual tenia contractat un bo per fer un determinat nombre de trucades al mes a un preu redut. Per problemes econmics vaig deixar de pagar dues factures i em van deixar sense servei. Noms podia rebre trucades per no trucar. Per tant, com que no podia fer trucades no vaig poder utilitzar el bo per me’l facturen igualment.
    Ara m’he donat de baixa d’aquesta companyia per em segueixen reclamant l’import, qu puc fer?
    En contractar amb una companyia telefnica, aquesta queda obligada a donar-nos un servei a canvi d’un preu. Si la companyia no compleix les seves obligacions, podem presentar una reclamaci. Si som nosaltres els que no complim deixant de pagar les factures, la companyia ens donar un termini determinat per abonar l’import, i si no ho fem, procedir a la suspensi temporal del servei.
    Normalment la companyia no ens donar de baixa fins que no estiguem al corrent de pagament de les factures pendents i, en conseqncia, ens seguir cobrant les quotes dels serveis contractats.
    En aquest cas el que haurem de fer s pagar les factures pendents i sollicitar la baixa de la companyia, ja que som nosaltres els que no hem complert les condicions contractades.

    Normalment les meves factures de telfon sn de 60 a 80€, per el mes passat em va arribar una factura de ms de 200€. Vaig revisar la factura i vaig veure que el bloc de trucades que pujava ms era el d’uns nmeros que comenaven per 806 i 807. Vaig recordar que aquest nmeros corresponien a uns anuncis de feina, per jo no sabia que pugessin tant. Puc reclamar d’alguna manera?
    Tenim dret a rebre una factura telefnica desglossada i a pagar noms la part de la tarifa corresponent al consum que reconegueu.
    Tenim dret a no pagar la part de disconformitat i comunicar-ho a la companyia per tal que no ens tallin la lnia.
    Podem trucar al telfon d’atenci ciutadana 012 o adrear-nos a l’oficina municipal o comarcal d’informaci al consumidor ms propera al nostre domicili o a una associaci de consumidors, on ens informaran de la via ms adient per resoldre la reclamaci.

    Fa ms d’un mes que vaig comunicar a la meva companyia de telfon que hi havia una avaria i encara no m’ho han solucionat. On ho puc denunciar perqu no torni a passar?
    Podem presentar la denncia per un mal servei davant un organisme de consum i tamb a la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informaci.

    Fa 6 mesos que em vaig canviar de casa i vaig sollicitar una lnia de servei bsic a Telefnica. Desprs d’estar molt de temps sense dir-me res, ara em comuniquen que si vull lnia, a ms de l’alta haur de pagar el que costa la installaci, ja que, en estar en una zona rural, el cost s ms elevat que en una zona urbana. Ho poden fer o puc reclamar?
    Telefnica t l’obligaci d’oferir el servei universal a qui ho solliciti, ajustant-se als principis de no discriminaci, transparncia, publicitat i flexibilitat. Tamb t l’obligaci de comunicar a l’usuari en quina data es far efectiva la seva sollicitud.
    L’operador designat haur de satisfer cada sollicitud raonable de connexi inicial a la xarxa telefnica pblica en un termini mxim de 60 dies naturals, comptats a partir de la recepci de la petici. En cas de no poder realitzar el subministrament en aquest termini, sense intervenir-hi causes de fora major o altres d’imputables al sollicitant, ha de compensar automticament a aquest, i l’eximir del pagament d’un nombre de quotes mensuals d’abonament equivalents al nombre de mesos o fracci en qu s’hagi superat el termini, llevat que s’hagi autoritzat a l’operadora un termini superior per la necessitat d’obtenir permisos. En cas d’incompliment, en primer lloc hem de reclamar a la mateixa companyia sens perjudici d’interposar una reclamaci posterior, si escau, davant una junta arbitral de consum.

  37. Telefonia (mòbil)

    Fa dos mesos vaig decidir canviar de companyia i sollicitar la portabilitat del meu nmero de telfon. El cas s que em van donant allargues i no m’activen el telfon. He reclamat a les dues companyies, per es passen la pilota l’una a l’altra i jo mentrestant continuo sense telfon. Qu puc fer? A quina companyia haig de reclamar?
    La portabilitat l’hem de sollicitar a la companyia a la qual ens volem canviar. Hem de comprovar que el nostre terminal sigui lliure, ja que si no ho s , haurem de sollicitar a la nostra antiga companyia que ens l’alliberi.
    Si hem seguit tots aquests passos i no ens solucionen el problema, haurem d’enviar un escrit de queixa a les dues companyies i si no ens contesten o la contesta s negativa, podem presentar una sollicitud d’arbitratge auna Junta Arbitral de Consum (tamb contra les dues) perqu una o altra es responsabilitzi del problema. (vegeu tamb el tema: Reclamacions).

    Vaig comprar-me un mbil de contracte amb quota. Al cap de tres mesos me’l van robar i jo el vaig donar de baixa. Ara la companyia m’ha enviat una carta en qu em reclama un import d’indemnitzaci per haver-me donat de baixa abans d’un any. Ho poden fer?
    Les clusules de permanncia no impedeixen el dret a donar-vos de baixa, per s que podem perdre els avantatges dels quals vam gaudir en l’adquisici del mbil i ara ens els cobraran.
    En casos de robatori hem de fer el segent:
    - Informar la companyia operadora i facilitar-li el nmero de telfon i l’IMEI perqu pugui bloquejar el terminal mbil i la targeta SIM.
    - Denunciar el robatori o furt del mbil a la Policia o Gurdia Civil, a qui aportarem les dades del nmero de telfon i de l’IMEI.
    D’aquesta manera s’evitar que puguin utilitzar el mbil, per haurem de seguir pagant la quota mnima.
    Estic tip que m’envin missatges de publicitat al mbil. Com puc evitar-ho?
    La Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informaci i de comer electrnic, prohibeix expressament els enviaments de comunicacions publicitries o promocionals a travs de correu electrnic o SMS que no hagin estat sollicitades o expressament autoritzades pels seus destinataris.
    Per tant, si una empresa ens envia publicitat sense haver-ho demanat, ho podem denunciar davant el Ministeri d’Indstria, Turisme i Comer Enlla extern.

    Vaig contractar un servei amb unes tarifes determinades. Ara, la companyia ha apujat el preu de les tarifes sense notificar-ho i les trucades m’han sortit molt ms cares. Puc reclamar?
    Qualsevol proposta de modificaci de les condicions contractuals, ha de ser comunicada a l’abonat amb una antelaci mnima d’1 mes, en la qual s’informar del dret de l’abonat a resoldre anticipadament el contracte sense penalitzaci en cas de no acceptaci de les noves condicions. Per tant, podem reclamar al departament o servei especialitzat d’atenci al client de l’operador i, en funci de la resposta, podem recrrer ales Juntes Arbitrals de Consum.

    Tinc un mbil amb targeta de prepagament, i la companyia m’ha comunicat que canvia les condicions respecte a quan el vaig adquirir: tinc menys temps per efectuar la recrrega amb el risc que el telfon deixi d’estar operatiu. Quins sn els meus drets com a consumidor en aquest cas?
    El primer que hem de fer s comprovar la documentaci que ens van entregar en adquirir el mbil. Si la informaci no s correcta i no preveu aquests canvis, haurem de reclamar davant el departament o servei especialitzat d'atenci al client de l'operador i, en funci de la resposta, podem recrrerles Juntes Arbitrals de Consum.

  38. Telefonia (Tarifació addicional, 803,806, 807 i 907)

    El dia 2 de maig vaig rebre una trucada telefnica en qu em comunicaven que tenia un paquet pendent de recollir i que havia de trucar al ms aviat possible a un 807... Jo, per curiositat, hi vaig telefonar i aleshores em van dir que havia estat premiat amb un lot d’embotits i oli. Em van fer moltes preguntes per tal de mantenir-me en lnia fora estona i allargar la trucada deliberadament, fins que vaig pensar que tot era una enredada i vaig penjar.
    Per ara em preocupa la factura que rebr, no s qu haur de fer, si pagar-la o no. Puc indicar al banc que m’avisi abans d’abonar-la? A on m’he de dirigir?
    Podem demanar al banc que ens avisi abans d’abonar la factura.
    Tenim dret a demanar a la companyia telefnica el desglossament de la factura i pagar noms la part de la tarifa corresponent al consum que reconeguem.
    Tenim dret a no pagar la part de disconformitat i comunicar-ho a la companyia per tal que no ens tallin la lnia.
    Podem trucar al telfon d’atenci ciutadana 012 o adrear-nosa l’Oficina Municipal o Comarcal d’Informaci al Consumidor ms propera al nostre domicili o a una Associaci de Consumidors onens informaran de la via ms adient per resoldre la reclamaci.

    Perqu estic buscant feina, em fixo molt amb les ofertes de treball i n’hi ha una que m’interessa molt per he de trucar a un nmero 807. Podreu dir-me qu he de tenir en compte quan utilitzi aquest servei, per no caure en un engany?
    Tenir en compte que el cost de la trucada a aquest tipus de nmeros s elevat (0,35 a 3,45 euros). Fixem-nos en la quarta xifra.
    Ens hem de fixar en la informaci sobre el cost de la trucada (en el moment d’establir la connexi).
    En l’anunci hi ha de constar el nom i el NIF de l’empresa.
    Tallem la connexi si detectem que la trucada s’allarga de manera deliberada.
    Ahir vaig rebre una trucada al telfon particular en qu m’anunciaven que m’havia tocat un premi d’1 any de trucades gratutes. En el missatge no s’identificaven, per m’indicaven que per gaudir-ne havia de trucar a un 807.

    Noms vull denunciar aquest fet. s possible?
    S, s possible fer la denncia al 012. Hem de comunicar totes les dades de qu disposeu. A partir d’aqu aquesta informaci passar a l'Agncia Catalana del Consum, concretament al Servei d’Inspecci de Disciplina del Mercat i Consum, que efectuar les comprovacions oportunes i, si escau, obrir un expedient sancionador.

    Com ho podria fer per no tenir por que ning de casa meva accedeixi a aquests serveis de tarifaci addicional?
    Tenim dret a sollicitar la desconnexi d’aquests tipus de serveis a la nostra companyia telefnica.
    L’operador haur de procedir a aquesta desconnexi com a mxim en el termini de deu dies des de la recepci de la comunicaci de la persona abonada. En cas que l’esmentada desconnexi no es produs transcorreguts aquests deu dies, per causes no imputables a la persona abonada, seran a crrec de l’operador les despeses derivades del servei del qual se sollicita la desconnexi.

  39. Tintoreries

    En cas de desacord amb el resultat de la neteja feta per la tintoreria, cal recollir la pea?
    No, s convenient deixar la pea a la tintoreria fins que puguem arribar a una soluci amistosa amb l’establiment o per si hem de fer una reclamaci, ja que hem de conservar el resguard de dipsit, que s l’element imprescindible per poder reclamar.

    Em poden cobrar unes despeses per emmagatzematge si vaig a recollir la pea a la tintoreria dos mesos desprs del dia que la hi vaig dipositar?
    No. Noms es pot cobrar per aquest concepte si es va a recollir la pea a la tintoreria passats tres mesos de la data fixada com acabament del servei al resguard de dipsit.

    En cas d’estar en desacord perqu la tintoreria ha fet malb una pea, qu s’ha de fer?
    s recomanable deixar la pea a la tintoreria i demanar els fulls de reclamaci. Si no hi ha acord amb l’establiment, hem de presentar una reclamaci a l’Oficina Municipal o Comarcal d’informaci al consumidor ms propera al nostre domicili , on ens informaran de les vies ms oportunes que hem de seguir.

  40. Transport aeri

    Quins avantatges presenta l’adquisici d’un bitllet d’avi mitjanant una agncia de viatges o per internet?
    Les agncies de viatges han de facilitar informaci neutra i precisa a partir del sistema informtic de reserves, en particular sobre:

    • les diferents opcions disponibles per efectuar un desplaament: vols sense escales, amb escales i vols de connexi.
    • totes les tarifes existents de les diferents lnies aries, tal com s’anuncien.

    En l’actualitat, moltes companyies aries tamb ofereixen informaci sobre els seus vols a travs d’internet (horaris, freqncia de vol, ofertes). Si utilitzem aquests serveis, hem de consultar les Condicions Generals de Transport i les limitacions de responsabilitat.

    Quins lmits presenten els bitllets emesos amb tarifa econmica?
    En alguns vols, les companyies emeten alguns bitllets de tarifa econmica, els quals estan sotmesos a determinades restriccions que poden consistir a: exigir a l’usuari un temps mnim d’estada en el lloc de destinaci; la impossibilitat de realitzar canvis, com ara el dia i l’hora en qu es vol volar; la no devoluci de l’import pagat sota cap concepte, etc. Cal que l’usuari que adquireix un d’aquests bitllets s’informi prviament dels lmits que li seran aplicables.

    Per qu de vegades he de volar amb una companyia diferent d’aquella amb la qual he contractat el vol?
    Aquesta circumstncia s molt comuna i s’explica perqu algunes companyies tenen acords comercials amb d’altres amb la finalitat de fer un s compartit de la seva flota d’avions. Tamb pot passar que es tracti d’una franqucia, que la companyia no disposi d’un avi propi en el moment determinat o d’una operaci amb codi compartit. Aquest ltim supsit significa que una companyia aria anuncia i ven els serveis d’una altra companyia com si fossin propis, per el codi de l’operaci s de la segona. La companyia aria o l’agncia de viatges informar l’usuari dels detalls d’aquests vols i li indicar quina companyia opera a cada tram de la seva ruta. Aquesta modalitat pretn optimitzar la capacitat dels avions, reduir tarifes i facilitar connexions.

    La companyia aria pot denegar la seva responsabilitat en cas d’endarreriment en la sortida dels vols?
    L’endarreriment dels vols noms allibera la companyia aria si es produeix per causes justificades, com seria per motius meteorolgics, de seguretat, atribubles a tercers, etc. En aquest cas, s la companyia la que ha de provar l’existncia de les circumstncies que han obligat a endarrerir el vol.

  41. Transport terrestre i marítim

    s gratut si reclamo a travs de la Junta Arbitral de Transports?
    S, el sistema arbitral de transports s gratut.

    Si viatjant amb RENFE hi ha un retard de 3 hores, quan el viatge havia de durar 1 hora, puc reclamar?
    S, podem reclamar pels retards dels trens. Hem de fer la reclamaci a la mateixa estaci de RENFE i si no tenim resposta, podem reclamar davant la Junta Arbitral de Consum de Catalunya o davant la Junta Arbitral de Transports de Catalunya.
    La normativa vigent regula els drets dels usuaris en el sentit segent:

    • Si un cop iniciat, el viatge es paralitza, l’empresa ferroviria estar obligada a proporcionar al/a la viatger/a, amb la major brevetat possible, transport en un altre tren o en un altre mitj de transport, en condicions equivalents a les pactades. I quan la durada de la interrupci sigui superior a 1 hora, l’empresa haur d’encarregar-se de cobrir les despeses de manutenci i allotjament del viatger mentre duri la interrupci.
    • Quan un retard sigui superior a 1 hora, la indemnitzaci ser equivalent al cinquanta per cent del preu del ttol de transport utilitzat. Si supera 1 hora i 30 minuts, llavors ser equivalent al total del preu esmentat.

    Si som usuaris del Servei de Rodalies de Barcelona i hem sofert un retard, podem beneficiar-nos de la “Devoluci Xpress” si es donen les condicions d’aplicaci que podem consultar en la pgina web de Renfe que us indiquem: http://www.renfe.es/rodalies/devolucio.html.

    Si sc una persona discapacitada, puc accedir amb facilitat a un tren de RENFE?
    RENFE ha creat equipaments i serveis especialment condicionats. Per sollicitar el Servei d’Assistncia s convenient que ho comuniquem a l'estaci amb un dia d’antelaci.

    Puc portar la mascota al tren?
    S, per amb certes condicions: hem de portar la guia sanitria de l’animal.
    Si la resta de viatgers s’hi oposen, l’animal no podr viatjar. Som responsables de l’animal, que no pot pesar ms de 6 quilos.
    L’haurem de portar engabiat (en regionals, AVE i llarg recorregut) i haurem d’abonar el 50% de l’import del bitllet.

    Si viatjant en autocar em perden l’equipatge, puc reclamar?
    S, ja que existeix l’obligaci per part del transportista de tenir cura del nostre equipatge, i per tant ens correspondr una indemnitzaci de 12,02 euros per quilo.

    Puc portar un gos pigall en un taxi?
    S, els gossos pigalls estan admesos a tot tipus de transport.

  42. Vehicles (compra-lloguer)

    He anat a un concessionari per comprar-me un cotxe nou i em diuen que trigaran 5 mesos a donar-me’l. s normal que triguin tant?
    Si el vehicle que volem no s al dipsit del venedor, haurem de fer una comanda. El temps a servir-nos el vehicle varia en funci del model i fins i tot del color que triem.
    De totes maneres, en signar el contracte de compra, el venedor ens hi ha de fer constar la data de lliurament; d’aquesta manera podrem decidir si ens val la pena esperar o si, per contra, preferim escollir un altre vehicle.

    Vaig comprar un cotxe de 2a m al ve d’un amic meu. Al cap d’un mes el cotxe va comenar a funcionar malament. Ho vaig comentar a qui me’l va vendre, per no en vol saber res. No hi ha cap tipus de garantia?
    Les compres entre particulars sn regulades pel Codi Civil i, per tant, se’ls aplica la responsabilitat del venedor de 6 mesos per vicis ocults. Per exigir-la ens haurem d’adrear a la via judicial.

    He comprat un vehicle nou i al cap de dos mesos he tingut una avaria. El venedor em diu que s per un mal s del vehicle que jo he fet. Qu puc fer?
    La llei estableix que si el defecte del b es manifesta durant els primers sis mesos del lliurament, es presumeix que ja hi era quan es va lliurar. Per tant, en aquest cas el venedor ha de provar que el defecte no hi era quan el va vendre.

  43. Vehicles (reparacions-grues)

    s obligatori que el taller em faci un pressupost previ?
    Els tallers de reparacions de vehicles estan obligats a fer un pressupost previ llevat que s’hi renunci per escrit.
    Per tant, s aconsellable de fixar-nos que, quan deixem el cotxe al taller i signem un resguard de dipsit, no signem una renncia al pressupost.

    La reparaci d’un vehicle t garantia?
    Les reparacions dels vehicles estan garantides per un termini de 3 mesos o 2.000 km.
    En el cas de vehicles industrials, la garantia de la reparaci s de 15 dies.

    Em van fer un pressupost de 200 € per reparar una avaria del meu cotxe. Ho vaig trobar b i el vaig acceptar. Ahir vaig anar a buscar el cotxe i em van dir que la factura ha pujat 100€ ms perqu hi havia una altra avaria que no havien detectat. Ho haig de pagar?
    La factura sempre ha de coincidir amb el pressupost. Si en el moment d’efectuar la reparaci el taller detecta que hi ha defectes amagats que no s’havien vist, t l’obligaci de comunicar-ho al client i aquest haur d’acceptar o no per escrit la seva reparaci.
    Si ens han ho han comunicat, podem presentar una reclamaci contra el taller.

    He de portar el meu vehicle a reparar, per vull que em canvin les peces per unes que els hi dur jo. S’hi poden negar?
    Un taller pot acceptar o no dur a terme una reparaci amb peces aportades pel client, per en cap cas se li podr exigir que les garanteixi.

    El mes passat vaig tenir una avaria i vaig haver d’avisar una grua, que em va cobrar 300€. Jo trobo que s un preu totalment abusiu. Com ho puc fer per reclamar?
    Abans de fer un servei, l’empresa de transport de vehicles avariats ens ha de lliurar un pressupost per escrit on consti, entre altres conceptes, el preu total desglossat en conceptes.
    Per reclamar haurem de demanar un full oficial de reclamacions i presentar una sollicitud d’arbitratge davant la junta arbitral de consum ms propera al nostre domicili.

    Les autopistes tenen servei de grues en exclusiva?
    En el tram de concessi de les autopistes no existeix exclusivitat i, per tant, qualsevol grua pot accedir i prestar servei encara que no sigui concessionria de l’autopista.
    Aix doncs, qualsevol persona pot contactar amb la seva empresa d’assistncia en viatge, ja que les contractades per autopistes sn per ajudar els que ho vulguin.
    Sembla que normalment les grues contractades per autopistes presten assistncia en viatge a quasi totes les companyies, per si no s aix, s’ha de pagar el servei.

  44. Vendes (a distància)

    Si m’interessa comprar un producte que he vist en un catleg, per nicament hi apareix un apartat de correus per fer la comanda, com puc assabentar-me de les caracterstiques de l’empresa?
    Les empreses de venda a distncia estan obligades a informar de la seva identitat i adrea. Si no ho fan, s’ha de desconfiar de la seva serietat i solvncia i adquirir els productes per altres mitjans.

    M’han enviat a casa un producte que no he demanat. Tinc l’obligaci de quedar-me’l i pagar-lo?
    No. No tenim l’obligaci de pagar-lo ni tampoc la de retornar-lo. El fet constitueix una infracci administrativa i podem denunciar l’empresa.

    Fa quinze dies vaig comprar un producte per correu. Sembla que s’ha esgotat i l’empresa me n'ha enviat un altre de caracterstiques semblants, per a mi no m’interessa. Com que no han passat els 7 dies el vull tornar, per l'empresa em vol cobrar les despeses de devoluci. s legal?
    No, perqu l’empresa l’hauria d’haver informat. Com que no ha estat aix, les ha despeses de devoluci les ha d’assumir l’empresa.

  45. Vendes (fora de l'establiment mercantil)

    Puc revocar el contracte per telfon?
    No. S’ha d’enviar el document de revocaci o b es pot exercir aquest dret mitjanant la devoluci de les mercaderies. Correspon al consumidor provar que ha exercit el dret de revocaci.

    Les despeses de devoluci del producte, les ha d’assumir el consumidor?
    No. Les ha d’assumir l’empresa i, a ms, ha de recollir el producte en el mateix lloc en qu el va entregar. Normalment ser el domicili del consumidor.

    Si decideixo revocar el contracte, m’han de retornar la paga i senyal?
    S. L’empresa ha de retornar la paga i senyal i el consumidor ha de retornar el producte.

  46. Prestació de serveis
    Temps enrere, una empresa recomanada per la meva germana va pintar el menjador de casa. Ara comena a caure la pintura i estic ben amonada perqu no s si t garantia.
    S, el servei de pintura t una garantia de 6 mesos com a mnim.
    S’ha espatllat la nevera, no puc passar sense, ha vingut el servei tcnic i m’ha cobrat 60€ en concepte d’Urgncia, aix s correcte?
    No, est prohibit cobrar per immediata disponibilitat, urgncia o semblants.
    Em vaig quedar en pana a mig cam, vaig trucar una grua sense demanar pressupost previ, en tenia dret?
    S, l’empresa ha de fer i lliurar un pressupost previ del servei si no podeu calcular directament el preu llevat que renuncieu a l’elaboraci del pressupost de manera manuscrita i amb la vostra signatura.
    La planxa va comenar a fallar i vaig portar-la a un servei tcnic perqu em fes un pressupost. Com que ja s molt velleta, falla sovint i la reparaci puja bastant, he decidit que me’n comprar una de nova. Per resulta que el servei tcnic em cobra per l’elaboraci del pressupost, aix s legal?
    S, el pressupost no acceptat es pot cobrar si s’ha indicat aix en la tarifa o cartell de preus o si us han informat expressament. L’import no pot sobrepassar el que s’ha indicat o el corresponent al temps real emprat per elaborar-lo.
    Vaig contractar la reforma del quarto de bany, jo tenia un pressupost tancat per, un cop finalitzada la reforma, l’empresa em presenta una factura pel doble de l’import del pressupost perqu afirma que s’ha anat trobant tot d’imprevistos que ha anat solucionant sense consultar-me. Aix s correcte?
    No, si durant la prestaci del servei apareixen nous conceptes que s’han de cobrar o altres modificacions del pressupost, el/la prestador/a del servei ha de fer una ampliaci o modificaci, que us ha de comunicar i que, si escau, heu d’acceptar de manera que quedi constncia.
    Els prestadors de serveis a domicili estan obligats a tenir fulls de reclamaci?
    S, les persones operries o prestadores de serveis han de portar fulls oficials de reclamaci i us en lliuraran en cas que ho demaneu.

    Quins requisits ha de complir el “men” que ofereix un restaurant?
    - Primer de tot hem de saber que oferir “men” s una decisi de cada restaurant.
    - El restaurant ha d’informar del preu complet, amb impostos inclosos (IVA incls) i aquesta informaci ha de ser visible de manera que no indueixi a error ni a engany.
    - Tamb ha d’informar dels plats i begudes que integren el men: p.ex: primer plat, segon plat, begudes, postres, pa o altres conceptes.

    Un restaurant ens pot cobrar per conceptes com ara “coberts” o “reserva”?
    S, sempre que informi del cobrament d’aquests conceptes i del preu corresponent d’una manera visible sense induir a error ni a engany.

    Ahir diumenge, a les 12 de la nit, vaig haver de trucar una grua perqu es va espatllar el meu cotxe i em va cobrar per urgncia, nocturnitat i festiu, s correcte que em cobri tots aquets conceptes?
    No s correcte perqu est prohibit cobrar per urgncia.
    s correcte cobrar per horari nocturn, ats que s’ha prestat el servei entre les 22h i les 6h de l’endem.
    Tot i que el servei es va prestar en dia festiu (diumenge), horari nocturn o dia festiu no sn compatibles i noms se’n pot cobrar un.

  47. Informació general (preus, pagaments, factures, canvis...)

    La setmana passada vaig comprar un pijama per regalar a la meva parella per resulta que no li va agradar. He anat a la botiga perqu em tornin els diners i em diuen que noms em poden fer un val. Aix s correcte?
    S, l’establiment no te l’obligaci de canviar un producte que est en perfecte estat, a menys que ho anunci.
    Sempre heu de preguntar al/a la comerciant sobre la possibilitat de canviar el producte i les condicions en qu es pot fer aquest canvi.
    Si l’establiment ofereix als seus clients la possibilitat d’emetre un val de compra, cal informar i especificar al mateix val de compra les seves condicions d’s, en especial pel que fa al seu termini de caducitat.

    Tots els establiments estan obligats a indicar els preus dels seus productes?
    S, excepte determinats comeros que, per raons de seguretat, estan exempts d'aquesta obligaci com s el cas de les joieries i de les pelleteries.

    La meva perruqueria ha posat un rtol que diu que no accepten targetes de crdit per a imports inferiors a 18€. Aix s correcte?
    S, s lcit limitar la quantia i posar-ne una de mnima o mxima, sempre que aquestes condicions no es considerin abusives i que estiguin correctament informades per part de l’establiment de manera semblant a com anuncia l’acceptaci de pagaments amb targeta bancria perqu conegueu la limitaci abans de la compra.

    Hem entregat una quantitat a compte per a unes colnies d’estiu per em preocupa si, a ltima hora, el meu fill no hi pogus anar?
    Abans d’entregar quantitats a compte del preu final informeu-vos de les condicions aplicables en cas de desistiment. L’empresa us ha d’informar de les condicions aplicables en el supsit de no formalitzar-se la transacci.

    En la venda de productes a granel, em poden cobrar el preu del pes del producte ms el seu paper o embolcall?
    No, el preu sempre s’ha de referir al pes net del producte, i els productes que s’emboliquen en el moment de la venda s’han de pesar descomptant les tares dels embolcalls o proteccions que utilitza el comerciant.


© 2011 Agència Catalana del Consum