Accés al contingut (Alt + 1)
Accés al menú de la secció (Alt + 2)
Inici > Temes de Consum > Aliments
Agència Catalana del consum - www.gencat.cat

Aliments

Imatge de navegaciInformaci General
Imatge de navegaciLegislaci
Imatge de navegaciPreguntes
Imatge de navegaciPublicacions

Informaci general (actualitzadaa 31.03.2008)

1. L'etiqueta
1.1. Conceptes
2. Els productes sense envasar
2.1. La carn
2.2. El peix
2.3. La carn
2.4. L'ou
2.4.1. Categories de qualitat
2.4.2. Els Ous de Categoria A o ous frescos: caracterstiques, classificaci, codi obligatori, etiquetatge i venda a granel
2.4.3. Informaci obligatria que ha d’aparixer als estoigs d’ous de la categoria A
2.4.4. Etiquetatge facultatiu
2.5. Pa
3. Els productes envasats
3.1. Oli
4. Etiquetatges
4.1. Productes ecolgics
4.2. Etiquetatge nutricional
4.3. Plats preparats
4.4. Productes congelats
4.5. Begudes alcohliques
4.6. Aliments infantils
4.7. Aliments funcionals
4.8. Productes diettics
4.9. Productes lctics
4.10. Productes per a celiacs i diabtics
5. Consells prctics a l'hora de comprar productes alimentaris
6. Recomanacions per a la conservaci i manipulaci dels aliments
7. Distintius d'origen i qualitat alimentria

s fonamental que estiguem ben informats sobre les condicions higiniques, el valor nutritiu, l'origen, la transformaci, la composici, la manipulaci i la conservaci dels productes alimentaris, a ms de conixer els ingredients que formen una dieta equilibrada. L'etiqueta d'un aliment s normalment la primera font d'informaci que ens arriba i hauria de proporcionar-nos unes dades mnimes que facilitessin la tria d'un producte o d'un altre.

1. L’etiqueta
Sabem llegir una etiqueta? Entenem qu vol dir cada concepte (data de caducitat, lot)?
L'etiqueta dels aliments ha de recollir les indicacions, les marques de fbrica o comercials, els dibuixos i els signes relacionats amb el producte alimentari, i ha d'estar collocada a l’envs.

Hi ha un aspecte principal: l'etiquetatge no ens ha d'induir a error. Les dades de les caracterstiques del producte, l'origen, la composici, la forma d'obtenci i la caducitat han de ser molt clares. Per aix, no es permet d'atribuir al producte alimentari propietats que no tingui, ni destacar-ne propietats especials, si tots els productes del seu tipus les tenen, les informacions de tipus preventiu, teraputic o curatiu estan prohibides.

Anar a inici de pgina

1.1. Conceptes

  • Etiqueta: s la menci, indicaci, marca de fbrica o comercial, dibuixos o signes relacionats amb un producte alimentari que es troba en qualsevol envs d’aliments.
  • Denominaci: ens diu qu s el producte i el seu estat fsic: cuit, en escabetx, en pols). La denominaci pot venir donada per llei o per l’s.
  • Categoria comercial: grup en qu es classifica l’aliment segons la seva qualitat (ex., coliflor extra).
  • Ingredient: tota substncia, inclosos els additius alimentaris, utilitzada en la fabricaci o en la preparaci d’un producte alimentari i que encara es troba present en el producte acabat o eventualment en la forma modificada. La llista d’ingredients ha d’indicar tots els components del producte en ordre decreixent.
    S’indicar la quantitat d’un ingredient o d’una categoria d’ingredient utilitzada en la fabricaci o preparaci d’un producte alimentari sempre que:

a) L’ingredient o la categoria d'ingredient de qu es tracti figuri en la denominaci de venda o quan el consumidor l’associ a la seva denominaci.
b) A l’etiqueta es destaqui l’ingredient o la categoria d’ingredient, mitjanant paraules, imatges o representacions grfiques.
c) Quan l’ingredient o categoria d’ingredient sigui essencial per definir un producte alimentari o per diferenciar-lo d’altres productes amb els quals es pot confondre a causa de la seva denominaci o del seu aspecte.

Tots els ingredients que indiquem a l’Annex V han d’indicar-se a l’etiqueta quan es troben en begudes amb un grau alcohlic adquirit superior a l’1,2 per cent. Aquesta indicaci ha d’incloure la paraula “cont” seguida del nom de l’ingredient o dels ingredients en qesti. Es pot prescindir d’aquesta indicaci quan l’ingredient figura ja amb el seu nom especfic en la llista d’ingredients o en la denominaci de venda de la beguda.

Qualsevol ingredient que s’utilitzi en la producci d’un producte alimentari que continu present en el producte acabat, encara que sigui de manera modificada, i aparegui enumerat en l’Annex V o procedeixi d’ingredients enumerats a l’Annex V, s’ha d’indicar a l’etiqueta mitjanant una referncia clara al nom d’aquest ingredient. Aquesta indicaci no ser necessria si la denominaci comercial del producte es refereix clarament a l’ingredient del qual es tracti.

Qualsevol substncia que s’utilitzi en la producci d’un producte alimentari i que continu present en el producte acabat, encara que de manera modificada, i que procedeixi dels ingredients enumerats a l’Annex V, ser considerada com a ingredient i s’indicar a l’etiqueta mitjanant una referncia clara al nom de l’ingredient del qual procedeix.

Annex V (del Reial Decret 2220/2004Link extern , de 26 de novembre, pel qual es modifica la norma general d'etiquetatge, presentaci i publicitat dels productes alimentaris, aprovada pel Reial Decret 1334/1999, de 31 de juliol).

  • Cereals que continguin gluten (s a dir, blat, sgol, ordi, civada, espelta, kamut o les seves varietats hbrides) i productes derivats.
  • Crustacis i productes a base de crustacis.
  • Ous i productes a base d’ou.
  • Peix i productes a base de peix.
  • Cacauets i productes a base de cacauets.
  • Soja i productes a base de soja.
  • Llet i els seus derivats (inclosa la lactosa).
  • Fruits de closca, s a dir, ametlles, avellanes, nous, anacards, pacanes, castanyes de Par, festucs, nous macadamia i nous d’Austrlia i productes derivats.
  • Api i productes derivats.
  • Mostassa i productes derivats.
  • Grans de ssam i productes a base de grans de ssam.
  • Anhdrid sulfurs i sulfits en concentracions superiors a 10mg/kg o 10 mg/litre expressat com SO2.

Els ingredients i substncies que figuren a continuaci resten exclosos de l'Annex V amb carcter provisional, fins al 25 de novembre de 2007:

Ingredient: Cereals que contenen gluten

  • Productes derivats exclosos provisionalment:
    • Xarops de glucosa a base de blat, inclosa la dextrosa (1).
    • Maltodextrines a base de blat (1).
    • Xarops de glucosa a base d' ordi.
    • Cereals utilitzats en destillats per a begudes espirituoses.

Ingredient:Ous

  • Productes derivats exclosos provisionalment:
    • Lisozim (produt a partir de l'ou) utilitzat en el vi.
    • Albmina (produda a partir de l'ou) utilitzada com a agent clarificador del vi i la sidra.

Ingredient: Peix

  • Productes derivats exclosos provisionalment:
    • Gelatina de peix utilitzada com a suport de vitamines o carotenoides i d’aromes.
    • Gelatina de peix o ictiocolla utilitzada com a agent clarificador de la cervesa, la sidra i el vi.

Ingredient: Soja

  • Productes derivats exclosos provisionalment:
    • Oli i greix de soja totalment refinats (1).
    • Tocoferols naturals barrejats (E306), D-alfa tocoferol natural, acetat de D-alfa tocoferol natural i succinat de D-alfa tocoferol natural derivats de la soja.
    • Fitosterols i sters de fitosterol derivats d'olis vegetals de soja.
    • sters de fitostanol derivats de fitosterols d'oli de soja.

Ingredient: Llet

  • Productes derivats exclosos provisionalment:
    • Srum utilitzat en destillats per a begudes espirituoses.
    • Lactiol.
    • Productes lctics (casena) utilitzats com a agents clarificadors de la sidra i el vi.

Ingredient: Fruits de closca

  • Productes derivats exclosos provisionalment:
    • Fruits de closca utilitzats en destillats per a begudes espirituoses.
    • Fruits de closca (ametlles i nous) utilitzats com a aromatitzants en begudes espirituoses.

Ingredient: Api

  • Productes derivats exclosos provisionalment:
    • Oli de fulla i llavor d'api.
    • Oleoresina de llavor d'api.

Ingredient: Mostassa

  • Productes derivats exclosos provisionalment:
    • Oli de mostassa.
    • Oli de llavor de mostassa.
    • Oleoresina de llavor de mostassa.

(1) S'aplica tamb als productes derivats, en la mesura que sigui improbable que els processos als quals hagin estat sotmesos augmentin el nivell de l'allergitzaci determinat per l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentria pel que fa al producte del qual deriven.

(Fins el 25 de novembre de 2005 podien comercialitzar-se els productes alimentaris que compleixin la normativa per no s’ajustin a aquest Reial Decret 2220/2004Link extern . Aix no obstant, els productes etiquetats abans del 26 de novembre de 2005 i que no s’ajustin al Reial Decret 2220/2004 podran comercialitzar-se fins que s’esgotin les seves existncies).

  • Additius: els additius s’han d’incorporar a la llista d’ingredients. Sn utilitzats per allargar la vida del producte i accentuar-ne les propietats: color, olor, sabor. Els additius poden ser: colorants (E-1…), conservants (E-2…), antioxidants (E-3…), estabilitzants i emulsionants (E-4…), edulcorants (E-4… i E-9…), potenciadors del sabor (E-6…) aromes i altres.
  • Instruccions: noms les trobarem als productes que necessiten una preparaci especial.
  • Lot: s el conjunt d’unitats d’un producte alimentari fabricat, produt o envasat en circumstncies prcticament idntiques.
  • Data de duraci mnima: data fins a la qual el producte que volem t les seves propietats especfiques sense alteraci, sempre que la conservaci de l’aliment sigui l’adequada. s una data orientativa.
  • Data de caducitat: els aliments que pereixen rpidament han de portar una data de caducitat que indica el moment a partir del qual ja no es pot consumir i s’ha de retirar del punt de venda.
  • Pes net: s el pes real del producte, una vegada s’han eliminat els lquids de cobertura (olis, vinagres...). Poden haver-hi petites diferncies entre la quantitat que consta a l’envs i la del producte.
  • Origen: lloc d’on prov el producte. s obligatori en els productes que no provenen d’algun pas de la Uni Europea.
  • Dades del fabricant: nom i direcci del fabricant, envasadora o importador.

Anar a inici de pgina

Vegem com s’etiqueten els diferents tipus de productes:

2. Els productes sense envasar
L’etiqueta dels productes sense envasar i la dels productes que s'envasen en el mateix establiment ha d’indicar, almenys, el nom del producte, la categoria, la varietat, l'origen, el pes net (sense l’embolcall) i el preu per unitat de mesura (quilo, litre o dotzena, etc.).

La informaci especfica sobre els productes congelats la trobareu al punt 4.4. de l'apartat d'etiquetatges especials.

Anar a inici de pgina

2.1. La carn

  • Etiquetatge de la carn de vacum (vedella, vaca, bou, brau...):
  • Etiquetatge de la carn a granel, informaci obligatria a la vista dels consumidors (al rtol, al cartell, a la pissarra...):
    • Nmero de referncia o codi que ha de relacionar inequvocament la carn amb l’animal del qu procedeix.
    • Pas de naixement (+)
    • Pas o pasos d’engreix (+)
    • Pas de sacrifici (+) i nmero d’autoritzaci sanitria de l’escorxador
    • Nmero d’autoritzaci de la sala de desfer (si la carn passa per aquesta sala)
    • Denominaci del tipus de canal (vedella, vaca, bou, brau...)
    • Denominaci de la pea (mitjana, filet, culata, pit, jarret, cap de mort...)
    • Preu per Kg
    • Els cartells d’informaci general de carcter fix han d’estar, almenys, en catal.
  • Etiquetatge de la carn envasada:
    • Nmero de referncia o codi que ha de relacionar inequvocament la carn amb l’animal del qu procedeix o nmero de lot.
    • Pas de naixement (+)
    • Pas d’engreix (+)
    • Pas de sacrifici (+) i nmero d’autoritzaci sanitria de l’escorxador
    • Nmero d’autoritzaci de la sala de desfer (si la carn passa per aquesta sala)
    • Denominaci del tipus de canal (vedella, vaca, bou, brau...)
    • Denominaci de la pea (mitjana, filet, culata, pit, jarret, cap de mort...)
    • Data de durada mnima o data de caducitat
    • Condicions especials de conservaci
    • Preu per Kg
    • Pes i preu del paquet
    • Identificaci del responsable comercial
    • Adrea
    • (+): en el cas que el naixement, l’engreix i el sacrifici siguin al mateix pas, es poden substituir les tres referncies per: “Origen:Pas”. En aquest cas tamb cal fer constar el nmero d’autoritzaci de l’escorxador.
    • Etiquetatge en llengua oficial
  • Per a la carn picada de vacum, s’indicaran, almenys, les segents mencions:
    • Nmero de referncia o codi que ha de relacionar inequvocament la carn amb l’animal del qu procedeix.
    • Pas d’elaboraci
    • Pas de sacrifici
    • Pas de naixement i engreix quan no coincideixin amb el pas de producci o elaboraci de la carn picada.
    • Tamb per a la carn picada que contingui mescla de carn de vacum amb altres espcies animals, quan al contingut del carn de vacum sigui superior al 50%.

Anar a inici de pgina

2.2. El peix

  • Etiquetatge del peix a granel, fresc o congelat, informaci obligatria a la vista dels consumidors (al rtol, al cartell, a la pissarra ...):
    • Nom comercial de cadascuna de les espcies (rap, llenguado, sardina, tonyina...)
    • Forma d’obtenci o mtode de producci (pesca extractiva, pescat en aiges dolces, criat o aqicultura, marisqueix)
    • Zona de captura o cria (Mar Mediterr, Oce ndic...)
    • Manera de presentaci i/o tractament (eviscerat, amb cap, sense cap, filetejat, cuit, descongelat –en aquest cas indicant la data de caducitat-...)
    • Preu per Kg
    • Els cartells d’informaci general de carcter fix han d’estar, almenys, en catal.
  • Etiquetatge del peix envasat, fresc o congelat:
    • Nom comercial
    • Nom cientfic
    • Mtode de producci
    • Zona de captura
    • Forma de presentaci (noms per al fresc envasat)
    • Pes net
    • Data de durada mnima (per al congelat)
    • Data de caducitat (per al fresc)
    • Condicions de conservaci
    • Noms per als congelats: ha de constar la frase “No tornar a congelar un cop descongelat”.
    • Nmero de lot
    • Identificaci del responsable comercial
    • Adrea
    • Pas d’origen (noms per als procedents de tercers pasos)
    • Etiquetatge en llengua oficial

Anar a inici de pgina

2.3. Fruita i verdura
Per a la fruita i la verdura cal esmentar:

  • el pas i la zona d'origen
  • el calibre, en alguns casos
  • la categoria comercial
  • el preu per quilo

Anar a inici de pgina

2.4. L'ou

2.4.1.Categories de qualitat

Els ous es classifiquen en les categories de qualitat segents:

  • Categoria A o "ous frescos": aptes per al consum hum directe.
  • Categoria B o "ous de segona qualitat o conservats", sn els que no compleixen els requisits dels de la categoria A i nicament poden subministrar-se a empreses de la indstria alimentria autoritzades.
  • Categoria C o "ous classificats com a inferiors", destinats a la indstria d'alimentaci humana.

Consells per a la preparació d'aliments amb ou Píxel en blanc per fer espais Consells per a la preparaci d'aliments amb ou (web de l'Agncia Catalana de Seguretat Alimentria del Departament de Salut) Enllaç extern

Anar a inici de pgina

2.4.2. Els Ous de Categoria A o ous frescos: caracterstiques, classificaci, codi obligatori, etiquetatge i venda a granel
Els ous de la categoria A o "ous frescos" han de tenir les caracterstiques mnimes segents:

  • Closca i cutcula: netes i intactes.
  • Cambra d’aire: una alria fixa no superior a 6 millmetres; no obstant aix, en el cas dels ous que es comercialitzen amb la menci "extra", no podr ser superior a 4 millmetres.
  • Clara: transparent, sense taques, de consistncia gelatinosa i exempta de matries estranyes de qualsevol tipus.
  • Rovell: noms visible a contraclaror com una ombra, sense contorn clarament discernible, que no se separi sensiblement del centre en sotmetre l’ou a un moviment de rotaci i que estigui exempt de matries estranyes de qualsevol tipus.
  • Germen: desenvolupament imperceptible.
  • Olor: absncia d’olors estranyes.

Els ous de la categoria A o “ous frescos” es classifiquen segons el seu pes de la manera segent:

  • Supergrans o XL: de 73 grams o ms.
  • Grans o L: entre 63 i 73 grams.
  • Mitjans o M: entre 53 i 63 grams.
  • Petits o S: menys de 53 grams.

Tots els ous de la categoria A o "ous frescos", envasats o a granel, blancs o rossos, aniran marcats amb un codi imprs i obligatori sobre la closca que expressi el sistema de cria, el pas d’origen i el nmero distintiu del productor:

Per exemple: 3ES64010496

  • 1r. dgit: codi del sistema de cria:
    • 0... ous de producci ecolgica
    • 1... ous de gallines camperoles
    • 2... ous de gallines criades en sl
    • 3... ous de gallines criades en gbia
  • 2n. i 3r. dgits: codi de l’Estat membre de la Uni Europea del qual procedeixen els ous (ES en cas d’Espanya).
  • Dgits segents: codi de la provncia (2 dgits), del municipi (3 dgits), de l’explotaci o granja (la resta de dgits).

Un cop l’ou fresc ha estat seleccionat i classificat, es procedeix a envasar-lo i etiquetar-lo. Els embalatges hauran de ser resistents als cops, hauran d’estar secs, en bon estat de manteniment i neteja i fabricats amb materials adequats perqu els ous estiguin protegits d’olors estranyes i de possibles alteracions de la qualitat.

Anar a inici de pgina

2.4.3. Informaci obligatria que ha d’aparixer als estoigs d’ous de la categoria A
D’acord amb el Reial decret 226/2008Enllaç extern, de 15 de febrer, pel qual es regulen les condicions d’aplicaci de la normativa comunitria de comercialitzaci d’ous, els estoigs d’ous de la categoria A han d’incloure l’explicaci del codi del productor, la qual s’ha de fer mitjanant els punts segents (en resten exclosos els ous venuts directament al consumidor final pel productor al lloc mateix de producci o en un mercat pblic local o els venuts per mitj de la venda a domicili a la regi de producci):

  • Primer dgit: forma de cria de les gallines
  • Dues lletres segents: estat membre de producci
  • Resta de dgits: granja de producci

A l’estoig dels ous frescos tamb s’ha d'informar de:

  • El nom o la ra social i l’adrea de l’empresa que hagi embalat o hagi manat embalar els ous (se’n podr indicar el nom, la ra social o la marca comercial utilitzada per aquesta empresa)
  • El codi distintiu del centre d’embalatge
  • La categoria de qualitat A "ous frescos"
  • La classificaci segons el pes (XL, L, M, S)
  • El nombre d’ous envasats
  • La data de consum preferent
  • Les recomanacions de conservaci

Anar a inici de pgina

2.4.4. Etiquetatge facultatiu
A banda de l’etiquetatge obligatori, el Reial decret 226/2008Enllaç extern, de 15 de febrer, pel qual es regulen les condicions d’aplicaci de la normativa comunitria de comercialitzaci d’ous estableix la possibilitat d’incloure-hi un etiquetatge facultatiu.

En aquest sentit, per etiquetatge facultatiu s’entn totes aquelles indicacions addicionals diferents dels punts obligatoris previstos a la legislaci vigent que es refereixin a determinades caracterstiques o condicions de producci dels ous o de les gallines dels quals procedeixin.

Aquestes indicacions han de ser, en qualsevol cas, objectives i demostrables.

Amb tot, com a indicacions addicionals es poden fer servir les segents:

  • Quan les gallines ponedores es crin en gbies condicionades, que compleixin els requisits previstos a la normativa, la indicaci del mtode de criana es pot completar amb l’expressi: "Gbies condicionades".
  • Quan s’indiqui la data de posta, que ha de ser el primer dia del perode de posta, la data de durada mnima s’ha de determinar a partir d’aquell dia i no ha de superar el termini de vint-i-vuit dies desprs de la posta, d’acord amb la norma.
  • Els estoigs que continguin ous de la categoria A poden portar la indicaci addicional de qualitat "extra" o "extrafrescos" fins al nov dia desprs de la posta, d’acord amb la normativa.
  • Les indicacions relatives al sistema d’alimentaci de les gallines ponedores, d’acord amb la normativa, s’han d'expressar de la manera segent: "alimentaci basada en cereals" o "alimentaci basada en...", seguida de la indicaci del cereal concret.

Anar a inici de pgina

2.5. Pa

  • El pa elaborat per al consum habitual en el dia es pot vendre sense envasar, per abans de lliurar-nos-el s’haur d’embolicar obligatriament amb els materials autoritzats, que no poden ser papers de diari, impresos, etc.
  • Sempre s’ha de collocar en prestatgeries, a cadascuna de les quals ha de figurar un rtol que indiqui, de manera clara i visible, la denominaci del producte i el seu pes i preu corresponents. Aquestes han d’estar collocades darrere el taulell i si el venedor ens cobra l’import de la mercaderia, en el moment de servir-nos-la ha d’utilitzar una protecci sanitriament adequada.
  • El pa i els productes derivats del pa destintats a ser venuts en rgim d’autoservei s’han de presentar necessriament envasats i etiquetats.
  • Si el pa envasat no es ven en rgim d’autoservei s’ha de collocar en compartiments d’igual manera i amb la mateixa informaci que el pa sense envasar. Aix mateix, es prohibeix la venda de pa ratllat sense envasar.
  • El personal que fabrica, distribueix i ven pa i pans especials ha d’estar en possessi del carnet sanitari individual en les condicions establertes per les disposicions vigents i t totalment prohibit: realitzar aquesta activitat simultniament a qualsevol altra que pugui suposar una font de contaminaci; menjar, fumar i mastegar xiclet o tabac als locals d’elaboraci, distribuci i venda; utilitzar roba de treball que no reuneixi les condicions de neteja reglamentries i manipular les matries primeres, masses o productes acabats amb les mans, sense haver-se rentat les mans prviament amb cura.
  • En concret, el personal dedicat al procs de fabricaci est obligat a portar el cabell recollit correctament. El personal encarregat dels processos de distribuci i venda no pot posar els recipients o les cistelles de pa, tant si contenen el producte com si estan buits, en contacte amb el sl o a sobre dels mostradors.
  • Tots els establiments que venguin pa sense envasar han d’exhibir en un lloc visible un cartell de 40 cm d’ample per 30 cm d’alt, com a mnim, amb el text segent: “El consumidor t dret a fer comprovar el pes de les peces de pa que vol comprar”, “El consumidor pot exigir i utilitzar els fulls de reclamaci que aquest establiment t a la seva disposici”. Els establiments han de disposar d’una balana a la vista del pblic per si desitgem comprovar el pes del producte.
  • Queda prohibida totalment la venda ambulant i la venda domiciliria de pa i pans especials. Excepcionalment es permet la venda de pa des del vehicle transportador en els nuclis urbans on no existeix cap despatx de venda. L’entrega a domicili, previ encrrec a l’establiment de venda autoritzat, s’ha de realitzar obligatriament amb les peces de cada encrrec totalment cobertes.

Anar a inici de pgina

3. Els productes envasats
L'etiqueta dels productes alimentaris envasats ha d'indicar, com a mnim:

  • La denominaci de venda del producte.
  • Els ingredients en ordre decreixent dels seus pesos.
  • El percentatge d'alcohol, si el seu volum supera l'1,2%.
  • La data de duraci mnima o data de caducitat dels productes molt peribles.
  • El pes o la quantitat neta, en la majoria de productes envasats (l, cl, ml, kg i g...).
  • Les condicions d'obtenci i de tractament del producte (si cont ingredients modificats genticament o irradiats, productes envasats en atmosfera protectora...).
  • Les condicions especials de conservaci i utilitzaci quan la seva indicaci sigui necessria per tal que no s’alteri el producte.
  • La manera de consumir el producte.
  • La identificaci del lot del producte.
  • El pas d'origen del producte, quan sigui de fora de la Uni Europea.
  • La identificaci de l'empresa - nom, ra social o denominaci del fabricant o envasadora- o el d'un venedor establert a la Uni Europea - amb el seu domicili.
  • En alguns productes, com ara la fruita envasada, s'ha d'indicar el nmero de registre sanitari de l'envasador.
  • El codi dels additius. Els additius han d’estar indicats en la llista d’ingredients: obligatriament amb el nom de la categoria, seguit del seu nom especfic o del seu nmero E, que permet al consumidor identificar-los a l’etiqueta. Podeu consultar el web de l'Agncia Catalana de Seguretat AlimentriaLink extern.
  • Els productes catalans amb Denominaci d'Origen Protegida, Denominacions Geogrfiques, Indicacions Geogrfiques Protegides i Marques de Qualitat que han d'estar, com a mnim, en catal.

Anar a inici de pgina

3.1. Oli

  • L’oli sempre s’ha de vendre etiquetat i envasat.
  • La venda a doll s una prctica prohibida.
  • Sempre s'hi ha d’indicar l’origen: oli d’oliva, oli de gira-sol, etc.
  • No s obligatori indicar el grau d’acidesa, per si es fa, tamb s’han d’incloure les indicacions de l’ndex de perxids, el contingut de ceres i l’absorbncia a l’ultraviolat.
  • Totes aquestes indicacions han d’aparixer en un mateix camp visual.

Anar a inici de pgina

4. Etiquetatges especials

4.1. Productes ecolgics
Els productes ecolgics sn aquells que provenen de les explotacions que segueixen la normativa ecolgica autoritzada per cada comunitat autnoma. En la seva elaboraci no s’han fet servir productes qumics. Per saber si realment comprem productes que provenen de l’agricultura o ramaderia ecolgica ens hem de fixar en l’etiquetatge: hi ha d’aparixer l’etiqueta ecolgica de la comunitat autnoma de la qual provingui i el nmero d’identificaci de l’organisme de control.

Anar a inici de pgina

4.2. Etiquetatge nutricional
La informaci nutricional s voluntria, excepte quan l'etiqueta inclou un missatge sobre propietats nutritives o saludables de l'aliment, com ara "font de fibra", "sense sal", "valor energtic redut", "enriquits amb calci”, etc.
Aquest tipus d’etiquetatge fa referncia al valor energtic i als nutrients segents:

1. Valor energtic, expressat en quilocalories o quilojoules.
2. Protenes: les fonts principals sn la carn, el peix, els ous, la llet i derivats i els llegums.
3. Hidrats de carboni (els sucres i els midons).
4. Greixos (saturats, monoinsaturats, poliinsaturats, colesterol).
5. Fibra: les fonts principals sn els llegums, les fruites, les verdures i els productes integrals.
6. Vitamines i minerals (vitamina A, cid flic, calci, ferro).

La informaci s'ha de presentar per 100 grams o per 100 millilitres de producte, si b tamb es pot presentar per porci. La informaci sobre vitamines i sals minerals s'ha d'expressar en el percentatge de les quantitats diries recomanables (QDR) que proporcionen 100 grams o 100 millilitres o porci de producte, que s la quantitat que una persona adulta ha de consumir al dia per mantenir un bon estat de salut.

Per a ms informaci, podeu descarregar-vos el fullet:"En qu pot ajudar-nos la informaci nutricional?" Enllaç extern


El Reglament (CE) nm. 1924/2006 Enllaç externdel Parlament Europeu i del Consell, de 20 de desembre de 2006, relatiu a les declaracions nutricionals i de propietats saludables en els aliments, que comena a aplicar-se a partir de l'1 de juliol a tota la Uni Europea, prohibeix les declaracions nutricionals i de propietats saludables que incitin les persones consumidores a comprar un producte i que siguin falses, enganyoses o no estiguin cientficament comprovades. El seu 'objectiu s protegir millor la salut i els drets dels consumidors.

La legislaci sobre les declaracions nutricionals i de propietats saludables protegeix les persones consumidors al prohibir tota la informaci:

•falsa, ambigua o enganyosa (per exemple, que atribueixi propietats medicinals al producte sense ra o sense que s'hagin demostrat cientficament).
•que doni lloc a dubtes sobre la seguretat o l'adequaci nutricional d'altres aliments (publicitat comparativa).
•que encoratgi o aprovi el consum excessiu d'un aliment.
•que inciti al consum d'un producte afirmant, suggerint o donant a entendre que una alimentaci equilibrada no proporciona tots els nutrients necessaris.
•que es refereixi a canvis en les funcions corporals que poguessin crear alarma en la persona consumidora.

Per a ms informaci:

Anar a inici de pgina

4.3. Plats preparats
A causa del nostre ritme de vida cada vegada consumim ms productes preparats que noms hem d’escalfar per consumir-los.

Si sn plats preparats envasats, a ms de les dades generals de tot producte envasat, l'etiqueta ha d’indicar:

  • Denominaci del producte, que sol ser el nom consagrat, per ex., Fabada asturiana.
  • Si es tracta d’un plat cuinat o precuinat, ja que la preparaci abans de menjar-lo varia.
  • Les instruccions d’s, que sn obligatries, aix com el pes del producte.

Si no estan envasats, hem de saber que hi ha unes normes a seguir:

  • Mai no hem de comprar plats preparats que estiguin a temperatura ambient.
  • Els plats preparats congelats han d’estar a -18 C.
  • Compri aquests productes en l’ltim moment.

Anar a inici de pgina

4.4. Productes congelats
Aquests productes, a ms de totes les indicacions generals dels productes envasats, han de tenir una taula que indiqui el temps de conservaci de l’aliment en funci de la potncia del congelador. Tamb s'han d'incloure les allegacions:

  • Mantenir a temperatura inferior a -18 C.
  • No tornar a congelar una vegada descongelat.

L’etiquetatge dels productes alimentaris congelats que es presenten sense envasar ha d’indicar, a ms de les indicacions obligatries:

  • El preu per quilogram de pes net.
  • El preu per quilogram de pes net escorregut.
  • El percentatge de setinat. Els productes que tinguin un percentatge de setinat inferior al 5% no cal que ho indiquin.

La informaci anterior ha de figurar retolada en etiquetes, cartells o taulers collocats en un lloc de venda, a sobre o a prop del producte.

Anar a inici de pgina

4.5. Begudes alcohliques

  • El grau alcohlic es refereix a la quantitat d’alcohol expressada en volum, p. ex. 10%vol. Si el grau alcohlic s superior a 10, no s obligatori indicar la data de duraci mnima.
  • Els establiments on s’expedeixen begudes alcohliques han de tenir fixat, en lloc perfectament visible, un rtol amb el missatge: “No es permet la venda ni el subministrament de begudes alcohliques de cap mena a menors de 18 anys”. Aquest rtol ha de tenir un format mnim de 30 cm d’ample, 21 cm d’alt i 2 mm de gruix i les lletres han de ser de caixa alta, 63 punts.
  • Les mquines automtiques que expedeixen begudes alcohliques han de tenir fixat en la superfcie frontal i en lloc perfectament visible un rtol adhesiu amb el segent missatge: “Es prohibeix fer s de la mquina per a l’adquisici de begudes alcohliques a menors de 18 anys”. Aquest rtol ha de tenir un format mnim de 20 cm d’ample, 10 cm d’alt i les lletres han de ser de caixa alta, 36 punts.
  • Aquests rtols han de ser redactats almenys en catal.

Anar a inici de pgina

4.6. Aliments infantils
La llei regula en aquest apartat els aliments destinats a infants menors de 3 anys, i diferencia els lactants (de 0 a 12 mesos) dels infants de curta edat (d’1 any a 3 anys). Quan parlem de llets preparades, siguin per a lactants o de continuaci, hem de saber que s’hi ha d’indicar obligatriament l’advertncia que “la llet materna s superior” o similar.

Tots els aliments destinats a infants, a ms, han d’indicar molt clarament l’edat a partir de la qual s’han de consumir i les instruccions de conservaci. I tots han de portar obligatriament l’etiquetatge nutricional.

Anar a inici de pgina

4.7. Aliments funcionals

  • Aquests aliments es caracteritzen perqu se’ls ha afegit alguna substncia que en principi no tenien: fibra, vitamines, etc.
  • Per poder posar-los en el mercat, abans s’han d’haver realitzat estudis cientfics que en demostrin els beneficis.
  • Aquests aliments tenen l’obligaci de portar l’etiquetatge nutricional.
  • A ms, no poden indicar que tenen propietats de prevenci, tractament o curaci de malalties.

Anar a inici de pgina

4.8. Productes diettics
Han de tenir l’etiquetatge nutricional.

Anar a inici de pgina

4.9. Productes lctics
Quan comprem un producte on consta la denominaci “llet”, hem de saber que sempre s llet de vaca, ja que si prov d’un altre animal ho ha d’especificar (p. ex. llet d’ovella).
Els productes lctics sempre han de portar data de caducitat.

Anar a inici de pgina

4.10. Productes per a celacs i diabtics
La Generalitat de Catalunya, en collaboraci amb l'Associaci de Diabtics de Catalunya i l'Associaci Catalana de Celacs, promou un pacte de collaboraci que t l’objectiu de millorar la informaci de l'etiquetatge dels productes alimentaris.

Com a conseqncia d'aquest pacte, la Generalitat ha registrat un model d'etiqueta que indica si la composici nutricional dels productes alimentaris cont la informaci bsica que necessiten els diabtics, i adverteix si l'aliment cont gluten, una protena que no toleren els celacs.

Diverses empreses de distribuci d'aliments han signat un conveni d'adhesi a aquest pacte amb el qual es comprometen a incloure aquesta informaci en els seus productes.

Logotip per identificar que existeix informaci nutricional per a persones diabtiques (info nutricional)
De fcil aplicaci a qualsevol producte alimentari, s un punt de referncia que podrem veure rpidament, si el producte disposa d’informaci detallada sobre la composici. Aquest identificador vol afavorir que ens acostumem a llegir la composici dels productes per a una millor cultura diettica. No s’hi especifiquen els hidrats de carboni ni les quantitats. s noms un advertiment que hi ha la descripci dels components del producte.

Per a una millor aplicaci d’acord amb les caracterstiques de l’embalatge, es donen dues opcions: vertical i horitzontal.

Versi vertical
Aquesta aplicaci es caracteritza perqu surten l’espiga completa i la paraula “gluten” a sota, incorporada al dibuix.


Versi horitzontal
Aquesta aplicaci es fa servir en els casos en qu no sigui possibe aplicar l’altra versi. Apareix la paraula “gluten” seguida de dos punts i l’espiga.

Logotip info nutricional vertical
Versi vertical
Aquesta aplicaci es caracteritza perqu surten l’espiga completa i la paraula “gluten” a sota, incorporada al dibuix.
Logotip info nutricional vertical
Logotip info nutricional horitzontal

Versi horitzontal
Aquesta aplicaci es fa servir en els casos en qu no sigui possibe aplicar l’altra versi. Apareix la paraula “gluten” seguida de dos punts i l’espiga.

Logotip info nutricional horitzontal

Podem obtenir ms informaci en aquest mateix web: Etiquetatge d'aliments per a celacs i diabtics.

Anar a inici de pgina

5. Consells prctics a l’hora de comprar productes alimentaris

  • Els aliments no envasats han d'estar fora de l'abast del pblic o protegits per vitrines, sobretot aquells que no es puguin rentar o coure abans de consumir-los.
  • Els aliments congelats i els refrigerats cal obtenir-los directament de les installacions frigorfiques, o b de les d'emmagatzematge o les d'exposici.
  • Els aliments que es consumeixen sense coure (formatge, pernil i xarcuteria en general) no s'han de tocar amb les mans.
  • Els embolcalls, aix com les caixes i les bosses que estiguin en contacte amb els aliments, han d'sser de materials nous i nets.
  • Les llaunes de conserva no han d'estar rovellades ni inflades.
  • Els bolets han de ser tendres, sencers i classificats per espcies.
  • La carn en canal (sencera, tallada per la meitat o a quarts), les peces senceres d'aviram i els conills cal que portin la marca sanitria que n’acredita la procedncia i el reconeixement sanitari.
  • La carn ha d'sser picada davant nostre, o b envasada amb la indicaci de les dates d'elaboraci i caducitat.
  • Els musclos, les closses, les ostres, etc., han d'arribar envasats al punt de venda i correctament identificats perqu en puguem conixer l’origen. Cal rebutjar-ne els que estiguin oberts, ja que noms sn vius quan les valves estan closes.
  • Els derivats lctics (mantega, nata, iogurts, batuts, cremes i formatge ratllat) s'han d'adquirir envasats, etiquetats i refrigerats.
  • L'oli cal adquirir-lo envasat, etiquetat i precintat. No el compreu a doll.
  • Compreu els ous ben nets i sense cap esquerda.
  • Les etiquetes dels aliments envasats, fins i tot els denominats artesans o tpics, han de contenir la informaci segent:
    • Nom del producte.
    • Naturalesa del producte.
    • Nom i adrea del fabricant.
    • Llista de tots els ingredients.
    • Volum o pes.
    • Data de duraci mxima.
    • Forma de conservaci.

Anar a inici de pgina

6. Recomanacions per a la conservaci i manipulaci dels aliments
Hi ha un seguit de recomanacions que hem de tenir en compte a l’establiment on realitzem la compra i a casa:

  • Als establiments, els productes refrigerats han d'estar entre 7 C i 8 C, i els productes ms sensibles, com la carn picada o els pastissos de nata o crema, entre 2 C i 4 C.
  • s aconsellable que agafem els congelats al final de la compra.
  • No hem de consumir cap aliment desprs de la data de caducitat; tamb hem de respectar les dates de consum preferent.
  • Hem de conservar la carn, el peix i els plats preparats a la part ms freda del frigorfic i hem d’anar amb compte que no vessin cap lquid a sobre dels altres aliments.
  • Hem de consumir la carn en tres o quatre dies, per si s picada s millor que la gastem en un o dos dies.
  • No hem de congelar els aliments congelats dues vegades.
  • Hem de rentar amb cura la fruita i la verdura, abans de menjar-nos-la o cuinar-la.
  • Els frigorfics i els congeladors han de permetre que l’aire fred hi circuli, per tant no han d'estar gaire plens.
  • Hem de conservar les salses el mnim temps possible i sempre refrigerades.
  • Hem de netejar b els estris de cuina que hagin estat en contacte amb aliments crus abans de fer-los servir amb altres aliments.
  • Els aliments que es guarden als armaris han d'estar separats dels productes de neteja.

Anar a inici de pgina

7. Distintius d’origen i qualitat alimentria

Logotip comunitari de  les DOP
Denominaci d'Origen Protegida (DOP)
La Denominaci d'Origen Protegida (DOP) d'un producte agroalimentari s la denominaci geogrfica d'una regi o d'una localitat que serveix per designar un producte agrcola o alimentari originari del lloc en qesti, la qualitat o caracterstiques del qual sn degudes exclusivament (o essencialment) al medi geogrfic on es produeix, compresos els factors naturals i els factors humans. La producci, l'elaboraci i la transformaci del producte s'han de realitzar a la zona geogrfica delimitada.
Logotip comunitari de les IGP
Indicaci Geogrfica Protegida (IGP)
La Indicaci Geogrfica Protegida (IGP) d'un producte agroalimentari s la denominaci geogrfica d'una regi o un lloc determinats que serveix per designar un producte agrcola i alimentari originari d'aquest lloc concret, que t una qualitat determinada, la reputaci i producci i/o transformaci i/o elaboraci del qual es realitzen en aquesta zona geogrfica delimitada.
Logotip Marca Q
Marques de qualitat
La Marca Q s una marca creada i registrada pel Departament d'Agricultura, Alimentaci i Acci ruralque s'atorga als productes agroalimentaris de qualitat que presenten unes caracterstiques diferencials respecte d'altres productes semblants. Tant les caracterstiques com els controls a realitzar sobre aquests aliments estan reglats per la normativa.
Logotip de les ETG

Especialitat tradicional garantida (ETG)
L’Especialitat Tradicional Garantida (ETG) s una certificaci de caracterstiques especfiques que reconeix, mitjanant un registre, un producte agroalimentari que presenta alguna de les caracterstiques segents: s'ha obtingut a partir de matries primeres tradicionals, o t una composici tradicional, o s'ha obtingut mitjanant un mtode de producci o transformaci de tipus tradicional.

Denominacions d'origen de vins
La Denominaci d'Origen garanteix l'origen geogrfic i tamb la qualitat del vi, que el vi s’ha elaborat a partir d'unes determinades varietats i amb prctiques vitcoles, enolgiques i d'envelliment prviament establertes.
Denominacions geogrfiques
La Denominaci Geogrfica (DG) s un reconeixement comunitari per a les begudes espirituoses que s'elaboren en la zona geogrfica que els dna el nom i de la qual obtenen el carcter i les qualitats definitives.

Per ms informaci, consulteu el web del Departament d'Agricultura, Alimentaci i Acci Rural: “Distintius d’origen i qualitat alimentriaEnlla extern.

Anar a inici de pgina

     

© 2007 Agència Catalana de Consum