Accés al contingut (Alt + 1)
Accés al menú de la secció (Alt + 2)
Inici > Temes de Consum > Procediment sancionador
Agència Catalana del consum - www.gencat.cat

Procediment sancionador

Imatge de navegaciInformaci General
Imatge de navegaciLegislaci
Imatge de navegaciPreguntes
Imatge de navegaciPublicacions

Informaci general

1. En qu consisteix la disciplina del mercat?
2. Per qu un procediment sancionador de disciplina del mercat i consum?
3. Quins rgans administratius tenen competncies sancionadores de disciplina del mercat i consum?
3.1. Generalitat de Catalunya
3.2. Corporacions locals
4. Tipus de procediment sancionador
5. Com s’inicia un procediment sancionador de disciplina del mercat i consum?
6. Fases del procediment sancionador
7. Acabament del procediment sancionador
8. Tipus d’infraccions
9. Tipus de sancions
10. Graduaci de les sancions
11. Atenuaci de les sancions
12. Publicitat de les sancions
13. Prescripci i caducitat de les infraccions
14. Els recursos

1. En qu consisteix la Disciplina del Mercat?
La disciplina del mercat, part substancial de l’ordenaci del comer, estableix les facultats sancionadores de l’Administraci pblica en relaci amb les conductes que no respecten les regles del joc en l’mbit del mercat interior de Catalunya.

Anar a inici de pgina

2. Per qu un procediment sancionador de disciplina del mercat i consum?
La finalitat del procediment sancionador de disciplina del mercat i consum s la tutela d’interessos generals, compresos els propis dels agents econmics i dels consumidors, ja que l’objectiu de la disciplina del mercat s evitar les conductes que, justament perqu enterboleixen la transparncia del mercat, atempten contra els interessos d’ambds grups.

Anar a inici de pgina

3. Quins rgans administratius tenen competncies sancionadores de disciplina del mercat i consum

3.1. Generalitat de Catalunya

El Govern de la Generalitat:

  • La imposici de multes d'una quantia superior als 30.050,61 €
  • El tancament temporal de l’establiment o empresa infractora, aix com determinar les mesures complementries per a la seva plena eficcia.

El/La conseller/a d'Economia i Finances:

  • La imposici de multes entre els 15.025,31 i els 30.050,61 €

El/La director/a de l'Agncia Catalana del Consum:

  • Imposar sancions entre els 3.005,07 i els 15.025,30 €
  • Imposar multes coercitives entre els 300,51 i els 601,01 €

El/lasubdirector/a general de Disciplina del Mercata Barcelona i els/les directors/es dels Serveis Territorials del Departament d'Economia i Finances a Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l'Ebre:

  • Imposar sancions fins a 3.005,06 €
  • Imposar multes coercitives fins a 300,51€

    Anar a inici de pgina

3.2. Corporacions locals
Els rgans competents per a la resoluci dels procediments sancionadors als ens locals sn els presidents de les entitats locals, llevat que les corresponents normes d’atribuci de competncies les atribueixin a altres rgans.

Les corporacions locals exerciran les facultats sancionadores en matria de consum, en l’mbit de les seves competncies, d’acord amb la legislaci de rgim local fins a un lmit mxim de 60.000 €.

Anar a inici de pgina

4. Tipus de procediment sancionador

  • Ordinari: s el procediment normal, que per defecte s’inicia.
  • Abreujat: En cas d’infraccions que s’han de qualificar com a lleus o quan correspongui una sanci pecuniria inferior a 600 €, si es tracta d’una infracci flagrant i els fets han estat recollits a l’acta d’inspecci o a la denncia de l’autoritat competent.

    Anar a inici de pgina

5. Com s’inicia un procediment sancionador de disciplina del mercat i consum?
El procediment s’inicia d’ofici per:

  • Iniciativa de l’rgan competent.
  • Ordre superior.
  • Petici raonada d’altres rgans a partir de les actes esteses pels serveis d’inspecci.
  • Denncia presentada per qualsevol persona o associaci de consumidors i usuaris sobre fets o conductes que puguin ser constitutius d’infracci.

Abans de l’acord d’inici de l’expedient, l’rgan competent pot obrir o ordenar un perode d’informaci prvia amb la finalitat d’esbrinar les circumstncies dels fets i els subjectes responsables.

Anar a inici de pgina

6. Fases del procediment sancionador

  • Iniciaci del procediment
    En l’acord d’inici de l’expedient es nomena un/a instructor/a i, si s’escau, un/a secretari/ria.
  • Instrucci del procediment
    L’/la instructor/a ordena d’ofici, si s’escau, la prctica de les proves i actuacions que condueixin a la determinaci dels fets i responsabilitats susceptibles de sanci i, a la vista de les actuacions practicades, formula el Plec de Crrecs.
    Si l’inculpat reconeix voluntriament la seva responsabilitat, l’/la instructor/a eleva l’expedient a l’rgan competent per resoldre, sens perjudici que pugui continuar la seva tramitaci si hi ha indicis raonables de frau o encobriment d’altres persones o entitats.
    L’/la instructor/a, si s’escau, ordena la prctica de la prova o proves proposades, les despeses derivades de les quals aniran a crrec de qui les proposa.
    Transcorregut el termini de 10 dies per formular allegacions, i desprs de l’eventual prctica de la prova, l’/la instructor/a formula la corresponent Proposta de Resoluci, que s’ha de notificar als interessats perqu en el termini de 10 dies puguin presentar-hi allegacions. Un cop complerts els trmits anteriors, l’/la instructor/a eleva l’expedient a l’rgan competent per resoldre.
    - Resoluci de l’expedient
    L’rgan competent dictar la resoluci de l’expedient, que haur de ser motivada, i decidir sobre totes les qestions que plantegin els interessats i les que derivin de l’expedient.

    Anar a inici de pgina

7. Acabament del procediment sancionador

  • Per resoluci sancionadora.
  • Per resoluci motivada per la qual s’acordi el sobresement:
    • Quan els fets no sn constitutius d’infracci administrativa.
    • Quan no hi ha indicis racionals d’haver-se produt els fets que han estat la causa de la iniciaci del procediment.
    • Quan no s’ha acreditat l’existncia de responsabilitat, o b s’ha produt l’extinci d’aquesta.
  • Per caducitat del procediment.

    Anar a inici de pgina

8. Tipus d’infraccions
Les infraccions de consum es poden classificar en:

  • Lleus
  • Greus
  • Molt Greus

La Llei 1/1990, de 8 de gener, sobre la disciplina del mercat i de defensa dels consumidors i usuaris [pdf, 207 Kb], la Llei 3/1993, de 5 de mar, de l’Estatut del Consumidor [pdf, 207 Kb], aix com les diferents lleis sectorials i especifiques que regulen els drets i deures del consumidors, tipifiquen quins fets o conductes es poden considerar com a infraccions lleus, greus o molt greus.

Anar a inici de pgina

9. Tipus de sancions

  • Una multa que ha de pagar l’establiment infractor a l’Administraci Pblica de la qual depn l’rgan que li sanciona, la quantitat de la qual dependr del tipus de infracci comesa.
    • Infraccions lleus: multa fins a 3.005,06 €
    • Infraccions greus: multa compresa entre 3.005,07 i 30.050,61 €, quantitat que es pot ultrapassar fins a assolir el quntuple del valor dels productes o els serveis objecte de la infracci.
    • Infraccions molt greus: multa compresa entre 30.050,62 i 601.012,10 €, quantitat que es pot ultrapassar fins a assolir el dcuple del valor dels productes o els serveis objecte de la infracci.
  • El coms i destrucci de la mercaderia:
    L’autoritat a qui correspon resoldre l’expedient pot acordar, com a sanci accessria, el coms de la mercaderia adulterada, falsificada, fraudulenta o no identificada o que pugui implicar risc per al consumidor. L’rgan sancionador ha de determinar la destinaci final que cal donar a les mercaderies comissades, les quals han de ser destrudes si el seu consum o utilitzaci constitueix un perill per a la salut pblica.
  • El tancament de l’empresa infractora:
    En cas d’infraccions molt greus es pot decretar el tancament temporal de l’empresa o establiment infractor , si aquest radica a Catalunya, per un perode mxim de 5 anys.


Independentment d’aquestes sancions, l’rgan sancionador imposar a l’infractor l’obligaci de restituir immediatament la quantitat percebuda indegudament, en els casos d’aplicaci de preus superiors als autoritzats, als comunicats ,als pressupostats o als anunciats al pblic.

Anar a inici de pgina

10. Graduaci de les sancions
Un cop la infracci s tipificada com a lleu, greu o molt greu, la quantia de la sanci es gradua de conformitat amb:

  • el volum de vendes de l’establiment infractor.
  • la quantia del benefici illcit obtingut.
  • l’efecte perjudicial que l’infractor ha pogut produir sobre els preus o sobre els mateixos sectors implicats.
  • el nombre de consumidors i usuaris afectats.
  • l’engany, la culpa i la reincidncia.

Anar a inici de pgina

11. Atenuaci de les sancions
L’rgan competent pot atenuar la sanci en els casos en qu l’expedientat justifiqui, abans que la sanci sigui ferma en la via administrativa, que els perjudicats han estat compensats, satisfactriament, dels perjudicis causats, sempre que no hi concorri intoxicaci, lesi o mort ni existeixin indicis racionals de delicte.

Anar a inici de pgina

12. Publicitat de les sancions
En el cas d’infraccions greus o molt greus, l’autoritat que ha resolt l’expedient pot acordar, per raons d’exemplaritat i en previsi de futures conductes infractores, la publicaci de les sancions imposades, un cop hauran esdevingut fermes en la via administrativa.

Anar a inici de pgina

13. Prescripci i caducitat de les infraccion
Les infraccions prescriuen al cap de cinc anys. El termini de la prescripci comena a comptar des del dia en qu s’ha coms la infracci. La prescripci s’interromp en el moment que el procediment es dirigeix contra el presumpte infractor.

Transcorreguts dotze mesos des de l’acord d’incoaci del procediment sancionador sense que s’hagi notificat la resoluci, aquest procediment caduca, excepte en els procediments sancionadors abreujats, en qu el termini de caducitat s de sis mesos.

Anar a inici de pgina

14. Els recursos
Els recursos sn unes eines que t l’administrat, les quals pot utilitzar davant l’rgan competent per tal que torni a revisar la resoluci dictada perqu no hi est d’acord. Aix mateix, l’Administraci est facultada per revisar els seus propis actes.

Les resolucions que posin fi a la via administrativa sn executives i en contra seu no es pot interposar cap recurs d'alada.

Les resolucions que no posin fi a la via administrativa no seran executives fins que hagi recaigut resoluci del recurs d'alada o hagi transcorregut el termini per a la seva interposici sense que aquesta s’hagi produt.

En aquests supsits, les resolucions podran adoptar les disposicions cautelars necessries per garantir la seva eficcia mentre no siguin executives.

Contra les resolucions sancionadores de consum es poden interposar:

  • recurs d’alada: contra la resoluci que no exhaureix la via administrativa i davant l’rgan superior jerrquic. El termini per interposar-lo s d’un mes a comptar des de l’endem de la notificaci de la resoluci impugnada.
  • recurs potestatiu de reposici: contra la resoluci que exhaureix la via administrativa i davant el mateix rgan que l’hagi dictada. El termini per interposar-lo s d’un mes.
  • recurs extraordinari de revisi: contra la resoluci ferma en via administrativa davant l’rgan administratiu que l’hagi dictada, quan concorri alguna de les circumstncies concretes determinades per llei. El termini per interposar-lo varia en funci de la causa.
  • recurs contencis administratiu: contra la resoluci que exhaureix la via administrativa i davant l’ordre jurisdiccional contencis administratiu. El termini per interposar-lo s de dos mesos.

En els supsits en qu la resoluci esdev ferma, s’haur d’executar mitjanant la via voluntria o l’execuci forosa.

Anar a inici de pgina

     

© 2007 Agència Catalana de Consum