Procediment sancionador

 Informació General
 Legislació
 Preguntes
 Publicacions

Informació general

1.  En què consisteix la disciplina del mercat?
2.  Per què un procediment sancionador de disciplina del mercat i consum?
3.  Quins òrgans administratius tenen competències sancionadores de disciplina del mercat i consum?
3.1.  Generalitat de Catalunya
3.2.  Corporacions locals
4.  Tipus de procediment sancionador
5.  Com s’inicia un procediment sancionador de disciplina del mercat i consum?
6.  Fases del procediment sancionador
7.  Acabament del procediment sancionador
8.  Tipus d’infraccions
9.  Tipus de sancions
10.  Graduació de les sancions
11.  Atenuació de les sancions
12.  Publicitat de les sancions
13.  Prescripció i caducitat de les infraccions
14.  Els recursos

1. En què consisteix la Disciplina del Mercat?
La disciplina del mercat, part substancial de l’ordenació del comerç, estableix les facultats sancionadores de l’Administració pública en relació amb les conductes que no respecten les regles del joc en l’àmbit del mercat interior de Catalunya.

2. Per què un procediment sancionador de disciplina del mercat i consum?
La finalitat del procediment sancionador de disciplina del mercat i consum és la tutela d’interessos generals, compresos els propis dels agents econòmics i dels consumidors, ja que l’objectiu de la disciplina del mercat és evitar les conductes que, justament perquè enterboleixen la transparència del mercat, atempten contra els interessos d’ambdós grups.

3. Quins òrgans administratius tenen competències sancionadores de disciplina del mercat i consum

3.1. Generalitat de Catalunya
 
El Govern de la Generalitat:

• La imposició de multes d'una quantia superior als 30.050,61 €
• El tancament temporal de l’establiment o empresa infractora, així com determinar les mesures complementàries per a la seva plena eficàcia.

El/La conseller/a d'Economia i Finances:

• La imposició de multes entre els 15.025,31 i els 30.050,61 €

El/La director/a de l'Agència Catalana del Consum:

• Imposar sancions entre els 3.005,07 i els 15.025,30 €
• Imposar multes coercitives entre els 300,51 i els 601,01 €

El/la subdirector/a general de Disciplina del Mercat a Barcelona i els/les directors/es dels Serveis Territorials del Departament d'Economia i Finances a Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l'Ebre:

• Imposar sancions fins a 3.005,06 €
• Imposar multes coercitives fins a 300,51€

   

3.2. Corporacions locals
Els òrgans competents per a la resolució dels procediments sancionadors als ens locals són els presidents de les entitats locals, llevat que les corresponents normes d’atribució de competències les atribueixin a altres òrgans.

Les corporacions locals exerciran les facultats sancionadores en matèria de consum, en l’àmbit de les seves competències, d’acord amb la legislació de règim local fins a un límit màxim de 60.000 €.

 

4. Tipus de procediment sancionador

• Ordinari: És el procediment normal, que per defecte s’inicia.
• Abreujat: En cas d’infraccions que s’han de qualificar com a lleus o quan correspongui una sanció pecuniària inferior a 600 €, si es tracta d’una infracció flagrant i els fets han estat recollits a l’acta d’inspecció o a la denúncia de l’autoritat competent.

   

5. Com s’inicia un procediment sancionador de disciplina del mercat i consum? 
El procediment s’inicia d’ofici per: 

• Iniciativa de l’òrgan competent.
• Ordre superior.
• Petició raonada d’altres òrgans a partir de les actes esteses pels serveis d’inspecció.
• Denúncia presentada per qualsevol persona o associació de consumidors i usuaris sobre fets o conductes que puguin ser constitutius d’infracció. 

Abans de l’acord d’inici de l’expedient, l’òrgan competent pot obrir o ordenar un període d’informació prèvia amb la finalitat d’esbrinar les circumstàncies dels fets i els subjectes responsables.

6. Fases del procediment sancionador

• Iniciació del procediment
  En l’acord d’inici de l’expedient es nomena un/a instructor/a i, si s’escau, un/a secretari/ària.
• Instrucció del procediment
  L’/la instructor/a ordena d’ofici, si s’escau, la pràctica de les proves i actuacions que condueixin a la determinació dels fets i responsabilitats susceptibles de sanció i, a la vista de les actuacions practicades, formula el Plec de Càrrecs.
  Si l’inculpat reconeix voluntàriament la seva responsabilitat, l’/la instructor/a eleva l’expedient a l’òrgan competent per resoldre, sens perjudici que pugui continuar la seva tramitació si hi ha indicis raonables de frau o encobriment d’altres persones o entitats.
  L’/la instructor/a, si s’escau, ordena la pràctica de la prova o proves proposades, les despeses derivades de les quals aniran a càrrec de qui les proposa.
  Transcorregut el termini de 10 dies per formular al·legacions, i després de l’eventual pràctica de la prova, l’/la instructor/a formula la corresponent Proposta de Resolució, que s’ha de notificar als interessats perquè en el termini de 10 dies puguin presentar-hi al·legacions. Un cop complerts els tràmits anteriors, l’/la instructor/a eleva l’expedient a l’òrgan competent per resoldre.
  - Resolució de l’expedient
  L’òrgan competent dictarà la resolució de l’expedient, que haurà de ser motivada, i decidirà sobre totes les qüestions que plantegin els interessats i les que derivin de l’expedient.

   

7. Acabament del procediment sancionador 

• Per resolució sancionadora.
• Per resolució motivada per la qual s’acordi el sobreseïment:
  • Quan els fets no són constitutius d’infracció administrativa.
  • Quan no hi ha indicis racionals d’haver-se produït els fets que han estat la causa de la iniciació del procediment.
  • Quan no s’ha acreditat l’existència de responsabilitat, o bé s’ha produït l’extinció d’aquesta.
    
• Per caducitat del procediment.
  

   

8. Tipus d’infraccions 
Les infraccions de consum es poden classificar en: 

• Lleus
• Greus
• Molt Greus 

La Llei 1/1990, de 8 de gener, sobre la disciplina del mercat i de defensa dels consumidors i usuaris [pdf, 207 Kb], la Llei 3/1993, de 5 de març, de l’Estatut del Consumidor [pdf, 207 Kb], així com les diferents lleis sectorials i especifiques que regulen els drets i deures del consumidors, tipifiquen quins fets o conductes es poden considerar com a infraccions lleus, greus o molt greus.

9. Tipus de sancions

• Una multa que ha de pagar l’establiment infractor a l’Administració Pública de la qual depèn l’òrgan que li sanciona, la quantitat de la qual dependrà del tipus de infracció comesa.
  • Infraccions lleus: multa fins a 3.005,06 €
  • Infraccions greus: multa compresa entre 3.005,07 i 30.050,61 €, quantitat que es pot ultrapassar fins a assolir el quíntuple del valor dels productes o els serveis objecte de la infracció.
  • Infraccions molt greus: multa compresa entre 30.050,62 i 601.012,10 €, quantitat que es pot ultrapassar fins a assolir el dècuple del valor dels productes o els serveis objecte de la infracció.
• El comís i destrucció de la mercaderia:
  L’autoritat a qui correspon resoldre l’expedient pot acordar, com a sanció accessòria, el comís de la mercaderia adulterada, falsificada, fraudulenta o no identificada o que pugui implicar risc per al consumidor. L’òrgan sancionador ha de determinar la destinació final que cal donar a les mercaderies comissades, les quals han de ser destruïdes si el seu consum o utilització constitueix un perill per a la salut pública.
• El tancament de l’empresa infractora:
  En cas d’infraccions molt greus es pot decretar el tancament temporal de l’empresa o establiment infractor , si aquest radica a Catalunya, per un període màxim de 5 anys.

 
Independentment d’aquestes sancions, l’òrgan sancionador imposarà a l’infractor l’obligació de restituir immediatament la quantitat percebuda indegudament, en els casos d’aplicació de preus superiors als autoritzats, als comunicats ,als pressupostats o als anunciats al públic.

10. Graduació de les sancions 
Un cop la infracció és tipificada com a lleu, greu o molt greu, la quantia de la sanció es gradua de conformitat amb:

• el volum de vendes de l’establiment infractor. 
• la quantia del benefici il·lícit obtingut. 
• l’efecte perjudicial que l’infractor ha pogut produir sobre els preus o sobre els mateixos sectors implicats. 
• el nombre de consumidors i usuaris afectats. 
• l’engany, la culpa i la reincidència.

11. Atenuació de les sancions 
L’òrgan competent pot atenuar la sanció en els casos en què l’expedientat justifiqui, abans que la sanció sigui ferma en la via administrativa, que els perjudicats han estat compensats, satisfactòriament, dels perjudicis causats, sempre que no hi concorri intoxicació, lesió o mort ni existeixin indicis racionals de delicte.

12. Publicitat de les sancions 
En el cas d’infraccions greus o molt greus, l’autoritat que ha resolt l’expedient pot acordar, per raons d’exemplaritat i en previsió de futures conductes infractores, la publicació de les sancions imposades, un cop hauran esdevingut fermes en la via administrativa.

13. Prescripció i caducitat de les infraccion 
Les infraccions prescriuen al cap de cinc anys. El termini de la prescripció comença a comptar des del dia en què s’ha comès la infracció. La prescripció s’interromp en el moment que el procediment es dirigeix contra el presumpte infractor.

Transcorreguts dotze mesos des de l’acord d’incoació del procediment sancionador sense que s’hagi notificat la resolució, aquest procediment caduca, excepte en els procediments sancionadors abreujats, en què el termini de caducitat és de sis mesos.

14. Els recursos 
Els recursos són unes eines que té l’administrat, les quals pot utilitzar davant l’òrgan competent per tal que torni a revisar la resolució dictada perquè no hi està d’acord. Així mateix, l’Administració està facultada per revisar els seus propis actes.

Les resolucions que posin fi a la via administrativa són executives i en contra seu  no es pot interposar cap recurs d'alçada.

Les resolucions que no posin fi a la via administrativa no seran executives fins que hagi recaigut resolució del recurs d'alçada o hagi transcorregut el termini per a la seva interposició sense que aquesta s’hagi produït.

En aquests supòsits, les resolucions podran adoptar les disposicions cautelars necessàries per garantir la seva eficàcia mentre no siguin executives.

Contra les resolucions sancionadores de consum es poden interposar:

• recurs d’alçada: contra la resolució que no exhaureix la via administrativa i davant l’òrgan superior jeràrquic. El termini per interposar-lo és d’un mes a comptar des de l’endemà de la notificació de la resolució impugnada. 
• recurs potestatiu de reposició: contra la resolució que exhaureix la via administrativa i davant el mateix òrgan que l’hagi dictada. El termini per interposar-lo és d’un mes. 
• recurs extraordinari de revisió: contra la resolució ferma en via administrativa davant l’òrgan administratiu que l’hagi dictada, quan concorri alguna de les circumstàncies concretes determinades per llei. El termini per interposar-lo varia en funció de la causa. 
• recurs contenciós administratiu: contra la resolució que exhaureix la via administrativa i davant l’ordre jurisdiccional contenciós administratiu. El termini per interposar-lo és de dos mesos.

En els supòsits en què la resolució esdevé ferma, s’haurà d’executar mitjançant la via voluntària o l’execució forçosa.