Informació General
Legislació
Preguntes
Publicacions
Informació general (actualitzada a 17.03.2008)
1. Els antecedents jurídics
2. Els documents civils i mercantils
2.1. Els documents privats
2.2. Els contractes d’adhesió
2.3. Els xecs, els pagarés, els talonaris i altres documents oferts per les entitats financeres
2.4. El tiquet, la factura i l’albarà
3. Les empreses públiques de la Generalitat i de les corporacions locals i les seves empreses concessionàries
4. Les empreses de servei públic
5. L’atenció al públic
5.1. L’obligació d’entendre
5.2. La senyalització, els cartells d’informació i els documents d’oferta
6. La informació a les persones consumidores i usuàries
6.1. L’etiquetatge, l’embalatge i les instruccions d’ús
6.2. Els productes artesanals, la denominació d’origen, comarcal i de qualitat
7. Els documents públics
8. Reconeixement i protecció de l’aranès
9. Les infraccions administratives
10. Recomanacions
1. Els antecedents jurídics
D’acord amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i l’article 2 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística, la llengua pròpia de Catalunya és el català.
La Llei 3/1993, de 5 de març, de l’estatut del consumidor [pdf , 206.8 Kb], dedica el capítol IV als drets lingüístics dels consumidors. Als efectes d’aquesta Llei es consideren consumidors les persones físiques o jurídiques de qualsevol nacionalitat o residència que, com a destinataris finals, fan l’adquisició, fan ús o gaudeixen, dins el territori de Catalunya, de béns i de serveis per al seu consum o ús particular, familiar o col·lectiu, sempre que el proveïdor tingui caràcter empresarial o professional o sigui la mateixa Administració pública.
2. Els documents civils i mercantils
2.1. Els documents privats
Els documents privats, contractuals o no, qualsevol que sigui la naturalesa, s’han de redactar en la llengua oficial que les parts acordin (per exemple: un contracte privat de compravenda d’un habitatge estarà redactat en la llengua que les parts acordin).
2.2. Els contractes d’adhesió
Si es tracta de contractes d’adhesió, normats, contractes amb clàusules tipus o amb condicions generals, s’han de redactar en la llengua que escullin els consumidors i consumidores i han d’estar a disposició immediata dels clients i clientes en exemplars separats en català i en castellà (per exemple: un contracte de serveis financers, un contracte d’assegurances, un préstec, una hipoteca…).
2.3. Els xecs, els pagarés, els talonaris i altres documents oferts per les entitats financeres
Els xecs, els pagarés, els talonaris i altres documents oferts per les entitats financeres als seus clients i clientes han d’ésser redactats com a mínim en català, sens perjudici que es pugui utilitzar el castellà a petició del client.
2.4. El tiquet, la factura i l’albarà
El tiquet, la factura, l’albarà, etc. són considerats documents mercantils i, per tant, es poden redactar en qualsevol de les dues llengües oficials, llevat que la norma específica imposi la redacció en català per a un sector o activitat determinats. Els diversos decrets i ordres específics els trobareu a l’apartat Legislació. Recordeu, però, que hi ha altra normativa sectorial específica.
3. Les empreses públiques de la Generalitat i de les corporacions locals i les seves empreses concessionàries
Les empreses públiques de la Generalitat i de les corporacions locals, i també les seves empreses concessionàries quan gestionen o exploten el servei concedit (autopistes, de ports esportius, d’estacions d’esquí…), han d’emprar normalment el català en les seves actuacions i documentació internes i en la retolació, en les instruccions d’ús, en l’etiquetatge i en l’embalatge dels productes o els serveis que produeixin o ofereixin.
Han d’emprar normalment el català en les comunicacions i les notificacions, incloses les factures i altres documents de tràfic, adreçades a persones residents en l’àmbit lingüístic català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà si ho demanen.
4. Les empreses de servei públic
Les empreses i les entitats públiques o privades que ofereixen serveis públics, com ara les de transport, de subministraments, de comunicacions i d’altres (les de telefonia fixa i mòbil, comunicacions per Internet, correus, ferrocarrils, taxis, línies d’autobusos, companyies aèries i les de subministrament d’aigua, llum, gas…), han d’emprar, almenys, el català en la retolació i en les comunicacions megafòniques.
Les comunicacions i les notificacions escrites adreçades a persones residents a Catalunya, incloses les factures i altres documents de tràfic, s’han de fer almenys en català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà si ho demanen.
5.1. L’obligació d’entendre
Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen la seva activitat a Catalunya (encara que tinguin els serveis organitzats des de fora) han d’estar en condicions de poder atendre els consumidors i consumidores en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya. Això significa l’obligació d’entendre, com a mínim, a qualsevol ciutadà que s’expressi en les dues llengües, sense que comporti l’obligació de parlar en una o altra llengua.
5.2. La senyalització, els cartells d’informació i els documents d’oferta
La senyalització i els cartells d’informació general de caràcter fix, ja siguin a l’aparador, a l’interior o a l’exterior de l’establiment (per exemple: l’horari comercial) i els documents d’oferta de serveis (catàlegs, prospectes, un fulletó de venda de productes…) per a les persones consumidores i usuàries dels establiments oberts al públic han d’ésser redactats almenys en català.
S’exceptuen d’aquesta obligació les marques, els noms comercials i els rètols emparats per la legislació de la propietat industrial.
6. La informació a les persones consumidores i usuàries
6.1. L’etiquetatge, l’embalatge i les instruccions d’ús
Les dades que figuren en l’etiquetatge i en l’embalatge i les instruccions d’ús dels productes que es distribueixen en l’àmbit territorial de Catalunya poden figurar en català, en castellà o en qualsevol altra llengua de la Unió Europea. Veure la normativa específica de cada producte.
6.2. Els productes artesanals, la denominació d’origen, comarcal i de qualitat
Les dades obligatòries i les informacions voluntàries addicionals que figuren en l’etiquetatge de productes catalans que gaudeixen de denominació d’origen, de denominació comarcal o de denominació de qualitat i dels productes artesanals que es distribueixen en l’àmbit territorial de Catalunya han d’ésser necessàriament, com a mínim, en català.
7. Els documents públics
Són els autoritzats per notaris o altres funcionaris competents (per exemple: l’escriptura d’una propietat, el testament…).
Abans de redactar el document, s’ha de preguntar explícitament als usuaris quina llengua escullen; en cap cas la tria d’una o de l’altra ha de comportar retard en la redacció i l’autorització del document. Tampoc no pot comportar cap sobrecost. Si no s’escull expressament la llengua, el document es redacta en català.
Els despatxos dels notaris i altres fedataris públics han d’estar en condicions d’atendre els ciutadans i ciutadanes en qualsevol de les llengües oficials.
8. Reconeixement i protecció de l’aranès
L’aranès, varietat de la llengua occitana pròpia de la Vall d’Aran, es regeix, pel que fa al seu ús, per la Llei 16/1990, de 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d’Aran i, supletòriament, pels preceptes de la Llei de política lingüística, els quals mai no poden ésser interpretats en perjudici de l’ús de l’aranès.
9. Les infraccions administratives
Les persones consumidores poden posar en coneixement dels organismes competents en matèria de consum l’actuació d’una empresa que vulnera els drets lingüístics reconeguts per la llei (vegeu l'apartat Reclama/denúncia d'aquest web), mitjançant el Full Oficial de Reclamació/Denúncia de què disposen la majoria d’establiments.
Trobareu més informació al tema de consum Reclamacions/denúncies.
© 2007 Agència Catalana de Consum