Informaci General
Legislaci
Preguntes
Publicacions
Informaci general (actualitzada a 02.07.2008)
1. El contracte
1.1.Modificacions contractuals
1.2. Transparncia i publicaci de la informaci
1.3. Recomanacions a l'hora de contractar
2. La factura
3. La seguretat a Internet
3.1 Recomanacions davant el phishing
4. L'accs a pgines de pagament
5. La protecci de dades
6. La publicitat per internet
7. Internet i els menors
8. Baixes
9. Dret a compensaci per la interrupci temporal del servei d’accs a Internet
10. Com puc reclamar?
La connexi a Internet ja forma part de l’anomenat Servei Universal, s a dir, que tots els consumidors tenim el dret a l’accs funcional a Internet, mitjanant la lnia telefnica. Per tant est considerat com un servei bsic.
La connexi a Internet s un servei que comporta despeses bsiques de diferents tipus:
Algunes companyies de telecomunicacions ofereixen serveis de tarifa plana per la qual, cada mes, es paga una quantitat fixa sense tenir en compte el temps de connexi a la xarxa.
Hi ha tarifes planes per a dies concrets o dins horaris determinats. Per tant les connexions fora del temps pactat es pagaran al preu d’una trucada normal.
Les connexions ADSL suposen l’aplicaci d’un filtre a la mateixa lnia de telfon el qual permet d’estar connectats a Internet i alhora rebre trucades per telfon. Aquest tipus de connexi s molt ms rpid que la lnia telefnica normal.
Un altre mitj per connectar-se a Internet s a travs del cable que ja ha estat installat de forma soterrada en determinades parts del territori de Catalunya. Aquest sistema permet tamb d’usar el telfon mentre estem connectats.
1. El contracte
El contracte del servei d’accs a Internet es pot fer personalment, telefnicament o telemticament. En tots els casos l’operador sempre ha de lliurar a la persona usuria el contracte per escrit o en suport durador.
En les contractacions telefniques o electrniques l’operador sempre t l’obligaci, posteriorment, d’enviar el contracte escrit o en suport durador a la persona usuria.
En aquests casos, l’usuari t 7 dies hbils per desistir-hi des de la recepci del contracte, sense justificar-ho, o 3 mesos si l’operador no l’ha informat d’aquest dret. En la contractaci a domicili, quan la visita del comercial de l’operador telefnic no ha estat sollicitada expressament, l’usuari tamb t aquests 7 dies per desistir des de la celebraci del contracte al domicili.
Si l’usuari no ha rebut el contracte, pot sollicitar-lo en qualsevol moment de la seva vigncia, a travs del telfon d’atenci al client i no tindr cap cost. En el moment de sollicitar-lo, l’operador ha d’assignar-li un nmero de referncia per tenir constncia de la petici.
Els contractes precisaran com a mnim els segents aspectes:
![]()
1.1. Modificacions contractuals
Qualsevol proposta de modificaci de les condicions contractuals, ha de ser comunicada a l’abonat amb una antelaci mnima d’1 mes, on s’informar del dret de l’abonat a resoldre anticipadament el contracte sense penalitzaci en cas de no acceptaci de les noves condicions.
![]()
1.2. Transparncia i publicaci d’informaci
Els operadors facilitaran la informaci sobre el contingut mnim dels contracte en la seva pgina d’Internet, per escrit, si aix ho sollicita un consumidor, i no haur de tenir cap despesa, i en el telfon d’atenci al pblic, les trucades del qual tindran un cost mxim del preu ordinari del servei de telecomunicacions sense recrrec.
![]()
1.3. Recomanacions a l'hora de contractar
Si rebeu a casa la visita inesperada d’un/a venedor/a que us ofereix un servei per canviar de provedor d’Internet, tamb heu de tenir en compte:
Si rebeu una oferta comercial per telfon per canviar de provedor d’Internet, tamb heu de tenir present que:
2. La factura
Els operadors han d’informar al client dels segents aspectes:
En cada factura peridica que remetin als seus abonats, hauran d’indicar:
En les factures que remetin als seus abonats, amb periodicitat almenys semestral, han d’informar sobre els seus drets, conforme al model segent:
"La normativa del Ministeri d’Indstria, Turisme i Comer sobre protecci dels drets del usuaris de serveis de telecomunicacions li garanteix, entre d’altres, els segents drets:
Noms per a servei d’accs a Internet:
Si vost te algun problema en la seva relaci contractual, pot posar-se en contacte amb nosaltres a travs del nostre servei d’atenci al client que li indicar el seu nmero de queixa. Amb aquest nmero pot presentar una reclamaci davant l’Oficina d’Atenci a l’Usuari de Telecomunicacions del Ministeri d’Indstria, Turisme i Comer.
Vost pot contactar amb l’Oficina d’Atenci a l’Usuari de Telecomunicacions del Ministeri d’Indstria, Turisme i Comer a travs del numero 901.33.66.99 o la web www.usuariosteleco.es En ella li assessoraran sobre els seus drets i sobre la manera de presentar una reclamaci si no obt resposta satisfactria per part nostre"
3. La seguretat a Internet
Existeixen diversos factors que poden inhibir els usuaris d'Internet:
Els virus sn programes informtics que ataquen la informaci guardada a l'ordinador i que es poden traspassar voluntria o involuntriament a d'altres ordinadors. Per aix cal que installem a l'ordinador programes de detecci de virus. Tamb s recomanable, en qualsevol cas, efectuar cpies de seguretat de la informaci continguda al nostre ordinador per evitar-ne el risc de destrucci.
Les galetes (cookies) sn un conjunt de dades que el servidor d’una pgina web grava en forma d’arxiu en la memria de l’ordinador de l’usuari. Aquestes dades sn informaci relativa a les visites que l’usuari fa a una web i permet al seu autor saber quines seccions han estat consultades, conixer les preferncies i personalitzar els seus serveis en funci dels gustos de l’usuari. Les galetes (cookies) han arribat a ser un important instrument d’obtenci d’informaci per l’administrador del servidor i pels departaments de mrqueting de les empreses que fan publicitat per Internet.
Quan el prestador del servei utilitzi aquests dispositius d’emmagatzematge i recuperaci de dades ho ha d’informar al consumidor de manera clara i complerta. Li ha d’indicar la finalitat de les dades i el seu s. A ms li ha de facilitar l’opci de refusar aquest tractament de les seves dades amb un procediment gratut i senzill
Per evitar que es gravi cap cosa al disc dur de l’ordinador i que, en accedir a una pgina web, s’envi informaci al servidor, cal desactivar l’opci acceptar cookie. Una altra manera de controlar l’enviament de galetes (cookies) s fer que cada cop que s’envi una galeta (cookie), aparegui un missatge d’avs, de forma que l’usuari pugui decidir si vol que s’envi o no al disc dur del seu ordinador.
Tamb hi ha programes que permeten filtrar o eliminar les galetes (cookies) que es van installant al disc dur de l’ordinador de l’usuari. A Internet poden trobar-se tamb programes i servidors que permeten una navegaci annima a travs de la xarxa, eliminant o substituint elements identificadors de l’usuari.
3.1. Recomanacions als consumidors i usuaris d’Internet davant el “PHISHING” (pesca de contrasenyes)
El “Phishing” s una tcnica informtica d’enginyeria social, a travs de la qual s’utilitza illcitament un duplicat fals d’una pgina web amb la finalitat d’aconseguir, de manera fraudulenta, les dades confidencials de la persona destinatria del correu electrnic (contrasenyes i claus bancries, nmeros de compte i de targetes de crdit, dates de caducitat...) per tal de fer-ne s.
Ofertes falses de treball
Hem d’anar amb compte si rebem un correu electrnic d’una oferta falsa de treball amb la intenci fictcia de contractar personal laboral i d’apropiar-se de les nostres dades bancries per a finalitats fraudulentes.
s una modalitat de Phishing a travs de la qual una empresa fraudulenta ens comunica que cerca personal de confiana per a un lloc de comandament o similar, amb uns ingressos alts i rpids dins d’un horari flexible (temps parcial) i des de casa.
En aquest correu de falsa oferta de treball ens solliciten, amb engany, les dades del nostre compte bancari per a finalitats fraudulentes sota l’aparena d’una oferta de treball ben pagat que consistir a rebre girs bancaris, transferncies bancries i posteriorment enviar aquests diners a l’estranger.
Vigilem si estem cercant treball en els portals d’Internet perqu, aleshores, podem rebre correus personalitzats amb la mateixa intenci fraudulenta.
Seguim les recomanacions esmentades a dalt: recordem que s una prctica fraudulenta a Internet; s un correu trampa on hi ha voluntat d’enganyar-nos, com a usuaris/destinataris d’aquest correu, per tal d’aconseguir de manera fraudulenta la nostra informaci bancria secreta, personal i confidencial i poder fer-ne s.
On denunciar-ho?
Qu hem de saber sobre el “Spam/correu brossa”?
El “Spam/correu brossa” s tot tipus de comunicaci no sollicitada, realitzada per via electrnica.
Tinguem en compte que la nostra adrea electrnica s una dada de carcter personal; recordem que tenim reconegut el dret fonamental a la protecci de dades personals.
4. L’accs a pgines de pagament
Sovint us podeu trobar que quan navegueu per Internet s una prctica comuna l’oferiment de descarregar-vos determinats programes o continguts dels quals no coneixeu la procedncia.
s recomanable vigilar molt b abans d’acceptar aquests productes ja que molts cops per accedir a determinades temtiques (premis, concursos, casinos, pornografia, ertica, etc.) en moltes pgines web s’ha d’accedir a travs de nmeros de telfon de cost elevat (907). Aleshores en lloc de connectar a Internet pel nostre nmero de node de tarifa metropolitana hi accedim a travs d’aquest telfons, el cost dels quals s molt ms car ja que paguem el servei que ens estan oferint a travs la pgina web.
L’accs a aquest tipus de pgines es realitza a travs dels anomenats serveis de tarifaci addicional.
Els serveis de tarifaci addicional que s’ofereixen a Internet sn aquells que, a travs d’un determinat prefix (907), comporten una retribuci per la prestaci d’uns serveis d’informaci o entreteniment i, en conseqncia, a l’usuari se li repercuteix un cost addicional a part del de la prpia trucada. Per a ms informaci consulteu el tema de consum Serveis de tarifaci addicional (803, 806, 903 i 907).
Teniu dret a sollicitar de la vostra companyia telefnica la desconnexi als telfons que comencen per aquests prefixos.
No obstant amb l'actual normativa, des del 22 d’agost de 2004, ja no sn de lliure accs els nmeros de serveis de tarifaci addicional que comencen per 907 (d’accs a travs d’Internet)
Les trucades a aquests prefixos han de venir desglossades a les factures de telfon on podeu comprovar-ne el cost econmic. Podeu demanar a la companyia telefnica que identifiqui l’empresa titular del servei per si voleu reclamar o denunciar a aquesta en cas d’incompliment.
5. La protecci de dades
Existeixen programes rastrejadors que permeten de localitzar adreces de correu electrnic als frums pblics d’Internet: grups de notcies, xats, llistes de correu, etc.
L’arrova, com a element com de totes les adreces, permet detectar i capturar automticament gran quantitat d’adreces de correu electrnic, que desprs s’introdueixen en una base de dades en qu els usuaris estan segmentats en funci del tema de debat o a la llista de distribuci corresponent.
El xat permet que d’altres participants del xat introdueixin virus (o cavalls de Troia -troians-) a l’ordinador per tal de facilitar-hi un posterior accs. Per prevenir aquests casos cal emmascarar la nostra adrea de correu electrnic mitjanant l’addici d’un text que provoqui la devoluci dels missatges enviats. Per exemple: usuariNOSPAM@domini.es
Els operadors han de garantir la protecci de les dades personals en l’exercici de la seva activitat.
Els operadors podran tractar les dades amb finalitat de promoci comercial, sempre i quan l’abonat hagi donat el seu consentiment informat.
Ha de dirigir-se als abonats, almenys amb un mes d’antelaci a l’inici de la promoci, informar-los del tipus de servei per al que s’efectuar el tractament, els tipus de dades i la durada. Aquesta comunicaci haur d’efectuar-se a travs d’un mitj que garanteixi la recepci per part de l’abonat, podr dur-se a terme de manera conjunta a la facturaci del servei prestat.
Ha de facilitar-se a l’interessat un mitj senzill i que no impliqui cap cost, per tal de manifestar la seva negativa al tractament de les dades. En particular, s ajustat al reglament el procediment on la negativa pugui efectuar-se mitjanant un enviament prefranquejat o la trucada a un nmero telefnic gratut o als serveis d’atenci al client.
Si en el termini d’un mes des que l’abonat rep la sollicitud no s’hagus pronunciat al respecte, s’entendr que consenteix el tractament de les dades, sempre que aix s’hagus fet constar a la informaci dirigida a l’abonat.
En tot cas, els abonats tindran la possibilitat de retirar en qualsevol moment el seu consentiment per al tractament de les seves dades.
6. La publicitat per Internet
Algunes empreses opten per l’enviament de publicitat no sollicitada a travs del correu electrnic a causa del seu baix cost. Aquest fet, per, perjudica la imatge de l’empresa i aquesta prctica compta amb el rebuig generalitzat dels usuaris d’Internet.
L’enviament de publicitat o promocions mitjanant el correu electrnic o un altre mitj equivalent est prohibida, llevat que el consumidor hagi prestat el seu consentiment o ja existeixi una relaci comercial anterior i la publicitat es refereixi a productes o serveis similars als que inicialment va comprar o contractar el consumidor.
En tot cas, l’empresari ha d’oferir al consumidor la possibilitat d’oposar-se d’una manera rpida i senzilla a l’enviament d’aquesta publicitat, incls el cas en qu prviament hagus prestat el seu consentiment.
s recomanable no obrir aquells correus dels que no en coneixem el remitent o no hi ha descripci del tema que contenen.
7. Internet i els menors
Internet s’ha convertit en una eina d’s generalitzat tant entre els adults com entre els ms joves amb un gran potencial educatiu i d’entreteniment. Per tamb ha comportat l’aparici de riscos per als menors i cal que pares i educadors estiguin prou informats per tal d’ajudar els menors a navegar per Internet de manera segura.
Al web Internet segura
trobareu nombrosos consells. Aquesta web forma part del programa liderat per la Fundaci Catalana per a la Recerca (FCR) per sensibilitzar la ciutadania de l’s segur d’Internet, i aix contribuir a la creaci d’una cultura de la responsabilitat que permeti a infants i adolescents beneficiar-se cada vegada ms d’Internet.
La Fundaci Catalana per a la Recerca (FCR)
s una instituci privada sense afany de lucre que t per objectiu bsic promoure el desenvolupament tecnolgic i cientfic i difondre'l entre la societat civil de Catalunya.
Al web Internet segura
es recullen consells per a educadors i pares per tal d’ajudar els infants i adolescents a navegar amb seguretat:
8. Baixes
L’usuari pot donar-se de baixa en qualsevol moment i de la manera en qu es va donar d’alta, sense cap cost o crrega desproporcionada.
Causes i formes d’extinci i renovaci del contracte d’abonament:
El contracte s’extingir per les causes generals d’extinci dels contractes i especialment per voluntat de l’abonat, comunicant-ho prviament al prestador del servei amb una antelaci mnima de 15 dies naturals al moment en qu ha de surtir efectes.
L’operador no podr facturar ni cobrar qualsevol quantitat que s’hagi pogut esdevenir per causes no imputables a l’usuari, amb posterioritat al termini de 15 dies en qu havia de surtir efectes la baixa.
Per donar-se de baixa:
Els operadors han de disposar d’un Departament o Servei especialitzat d’atenci al client, que tingui per objecte atendre i resoldre les queixes i reclamacions i qualsevol incidncia contractual que plantegin els clients.
Aquest servei d’atenci al client de carcter gratut, haur de prestar-se de manera que el consumidor tingui constncia de la reclamaci, queixa o petici efectuada, estant obligat l’operador a comunicar a l’abonat el nmero de referncia donat a la reclamaci, queixa o incidncia.
Si el mitj habilitat per l’operador per a l’atenci de queixes, reclamacions o incidncies s telefnic, aquest estar obligat a informar al consumidor del seu dret a sollicitar un document que acrediti la presentaci i contingut de la queixa o reclamaci mitjanant qualsevol suport que permeti tal acreditaci.
S’ha de garantir, en tot cas a l’usuari la constncia del contingut de la seva sollicitud de baixa en el servei.
Instada per l’usuari la resoluci per incompliment contractual, l’eficcia d’aquest requeriment ser immediata.
L’existncia de la clusula de permanncia no impedeix que l’usuari pugui donar-se de baixa, si b pot ocasionar la prdua dels avantatges o ofertes vinculats a l’oferta, o l’operador podria exigir una compensaci proporcional al temps d’alta.
9. Dret a compensaci per la interrupci temporal del servei d’accs a Internet
10. Com puc reclamar?
Els operadors han de disposar d’un Departament o Servei especialitzat d’atenci al client, que tingui per objecte atendre i resoldre les queixes i reclamacions i qualsevol incidncia contractual que plantegin els clients.
Aquest servei d’atenci al client de carcter gratut, haur de prestar-se de manera que el consumidor tingui constncia de la reclamaci, queixa o petici efectuada, estant obligat l’operador a comunicar a l’abonat el nmero de referncia donat a la reclamaci, queixa o incidncia.
Si el mitj habilitat per l’operador per a l’atenci de queixes, reclamacions o incidncies s telefnic, aquest estar obligat a informar al consumidor del seu dret a sollicitar un document que acrediti la presentaci i contingut de la queixa o reclamaci mitjanant qualsevol suport que permeti tal acreditaci.
Els abonats han de formular les queixes o reclamacions en el termini d’1 mes des del moment en qu tinguin coneixement del fet que les motiva.
Formulada la reclamaci, si l’abonat no ha obtingut resposta satisfactria de l’operador en el termini d’1 mes, podr acudir a:
Els usuaris podran realitzar consultes sobre els drets reconeguts en aquest ttol a la Oficina virtual de la pgina del Ministeri d’Indstria, Turisme i Comer
.
© 2007 Agència Catalana de Consum