Accés al contingut (Alt + 1)
Accés al menú de la secció (Alt + 2)
Inici > Temes de Consum > Internet
Agència Catalana del consum - www.gencat.cat

Internet

Imatge de navegaciInformaci General
Imatge de navegaciLegislaci
Imatge de navegaciPreguntes
Imatge de navegaciPublicacions

Informaci general (actualitzada a 02.07.2008)

1. El contracte
1.1.Modificacions contractuals
1.2. Transparncia i publicaci de la informaci
1.3. Recomanacions a l'hora de contractar
2. La factura
3. La seguretat a Internet
3.1 Recomanacions davant el phishing
4. L'accs a pgines de pagament
5. La protecci de dades
6. La publicitat per internet
7. Internet i els menors
8. Baixes
9. Dret a compensaci per la interrupci temporal del servei d’accs a Internet
10. Com puc reclamar?

La connexi a Internet ja forma part de l’anomenat Servei Universal, s a dir, que tots els consumidors tenim el dret a l’accs funcional a Internet, mitjanant la lnia telefnica. Per tant est considerat com un servei bsic.

La connexi a Internet s un servei que comporta despeses bsiques de diferents tipus:

  • Despeses d’electricitat, perqu l’ordinador est connectat a la xarxa elctrica.
  • Despeses de telfon, perqu la transmissi de dades es fa mitjanant la lnia telefnica.
  • Despesa del provedor d’Internet, que s l’empresa de comunicacions que facilita l’accs a Internet.

Algunes companyies de telecomunicacions ofereixen serveis de tarifa plana per la qual, cada mes, es paga una quantitat fixa sense tenir en compte el temps de connexi a la xarxa.

Hi ha tarifes planes per a dies concrets o dins horaris determinats. Per tant les connexions fora del temps pactat es pagaran al preu d’una trucada normal.

Les connexions ADSL suposen l’aplicaci d’un filtre a la mateixa lnia de telfon el qual permet d’estar connectats a Internet i alhora rebre trucades per telfon. Aquest tipus de connexi s molt ms rpid que la lnia telefnica normal.

Un altre mitj per connectar-se a Internet s a travs del cable que ja ha estat installat de forma soterrada en determinades parts del territori de Catalunya. Aquest sistema permet tamb d’usar el telfon mentre estem connectats.

Anar a inici de pgina

1. El contracte
El contracte del servei d’accs a Internet es pot fer personalment, telefnicament o telemticament. En tots els casos l’operador sempre ha de lliurar a la persona usuria el contracte per escrit o en suport durador.

En les contractacions telefniques o electrniques l’operador sempre t l’obligaci, posteriorment, d’enviar el contracte escrit o en suport durador a la persona usuria.
En aquests casos, l’usuari t 7 dies hbils per desistir-hi des de la recepci del contracte, sense justificar-ho, o 3 mesos si l’operador no l’ha informat d’aquest dret. En la contractaci a domicili, quan la visita del comercial de l’operador telefnic no ha estat sollicitada expressament, l’usuari tamb t aquests 7 dies per desistir des de la celebraci del contracte al domicili.

Si l’usuari no ha rebut el contracte, pot sollicitar-lo en qualsevol moment de la seva vigncia, a travs del telfon d’atenci al client i no tindr cap cost. En el moment de sollicitar-lo, l’operador ha d’assignar-li un nmero de referncia per tenir constncia de la petici.

Els contractes precisaran com a mnim els segents aspectes:

  • El nom o ra social de l’operador i domicili de la seu o establiment principal.
  • El telfon d’atenci al client.
  • Les caracterstiques del servei, indicant el termini per a la connexi inicial, descripci de les prestacions incloses, indicant els conceptes que s’inclouen en la quota d’abonament i en altres quotes, i el dret de desconnexi i la manera d’exercir-lo.
  • Els nivells individuals de qualitat de servei que l’operador es compromet a oferir i els supsits on l’incompliment doni lloc a exigir una indemnitzaci i el seu mtode de clcul.
  • Preus i altres condicions econmiques dels serveis (preus i tarifes que s’apliquen i modalitats d’obtenci d’informaci actualitzada sobre les tarifes aplicables).
  • Perode contractual, indicant, en el seu cas, l’existncia de terminis mnims de contractaci i de renovaci.
  • Poltica de compensacions i reemborsaments, amb indicaci dels mecanismes d’indemnitzaci o reemborsament, aix com el mtode de determinaci de l’import.
  • Tipus de servei de manteniment ofert.
  • Procediments de resoluci de conflictes.
  • Causes i formes d’extinci i renovaci del contracte d’abonament. El contracte s’extingir per les causes generals d’extinci dels contractes i especialment per voluntat de l’abonat, comunicant-ho prviament al prestador del servei amb una antelaci mnima de 15 dies naturals al moment en qu ha desurtir efectes.
  • Direcci de l’oficina comercial de l’operador, direcci postal i electrnica del Departament o Servei especialitzat d’atenci al client, telfons propis de l’operador, plana web, a efectes de la presentaci de queixes, reclamacions, peticions per part de l’abonat, especificant un procediment senzill i gratut i sense crrecs addicionals que permeti la presentaci i la seva acreditaci.
  • Reconeixement del dret a l’elecci del mitj de pagament entre els freqentment utilitzats.
  • Informaci referida al tractament de les dades de carcter personal del client.
  • Informaci al client sobre la protecci de les dades en els supsits amb finalitats de promoci comercial.

Anar a inici de pgina

1.1. Modificacions contractuals
Qualsevol proposta de modificaci de les condicions contractuals, ha de ser comunicada a l’abonat amb una antelaci mnima d’1 mes, on s’informar del dret de l’abonat a resoldre anticipadament el contracte sense penalitzaci en cas de no acceptaci de les noves condicions.

Anar a inici de pgina

1.2. Transparncia i publicaci d’informaci
Els operadors facilitaran la informaci sobre el contingut mnim dels contracte en la seva pgina d’Internet, per escrit, si aix ho sollicita un consumidor, i no haur de tenir cap despesa, i en el telfon d’atenci al pblic, les trucades del qual tindran un cost mxim del preu ordinari del servei de telecomunicacions sense recrrec.

Anar a inici de pgina

1.3. Recomanacions a l'hora de contractar

Si rebeu a casa la visita inesperada d’un/a venedor/a que us ofereix un servei per canviar de provedor d’Internet, tamb heu de tenir en compte:

  • Si realment us interessa el servei que us estan oferint.
  • No us precipiteu en prendre una decisi.
  • Compareu el preu actual amb el preu que us ofereixen.
  • Llegiu detingudament el contracte.
  • No signeu cap document en blanc.
  • No faciliteu les dades bancries ni el DNI ni cap factura si no esteu ben segurs i convenuts.
  • Teniu dret a un contracte per escrit.
  • Us han de lliurar el Document de Revocaci que us permetr anullar durant7 dies, el contracte signat al vostre domicili, enviant-lo a l’adrea indicada i conservant el justificant d’enviament.
  • Abans de canviar de companyia consulteu amb l’actual els requisits per fer el canvi.

Si rebeu una oferta comercial per telfon per canviar de provedor d’Internet, tamb heu de tenir present que:

  • Us han d’informar clarament, al principi de la conversa de:
    • La identitat del de/la venedor/a
    • La finalitat comercial
    • Les caracterstiques essencials del producte/servei
    • El preu
    • El dret de desestiment
  • En el moment de contractar el servei us han d’informar de:
    • El termini per a la connexi inicial que figura en el contracte tipus i la prevista per al seu cas concret
    • L’existncia, en el seu cas, d’un perode mnim de contractaci i la possible compensaci pel seu incompliment.
    • El vostre dret a posar fi al contracte a travs de la mateixa manera en qu es va celebrar, aix com les altres formes de donar-se de baixa del servei en cas d’existir.
  • Us han d’enviar la justificaci escrita del contracte.
  • Teniu 7 dies per anullar el contracte.
  • Abans de canviar de companyia consulteu amb l’actual els requisits per fer el canvi.
  • No us precipiteu en prendre una decisi.
  • No faciliteu les dades bancries ni el DNI ni les dades de cap factura si no esteu ben segurs i convenuts.

Anar a inici de pgina

2. La factura
Els operadors han d’informar al client dels segents aspectes:

En cada factura peridica que remetin als seus abonats, hauran d’indicar:

  • El nmero telefnic d’atenci al client de l’operador, el preu i el nom de la seva pgina d’Internet.
  • El nmero telefnic d’atenci a l’usuari de l’Oficina de Atencin al Usuario de Telecomunicaciones del Ministeri d’Indstria, Comer i Turisme, el preu de les trucades telefniques a aquest nmero i el nom de la seva pgina d’Internet.
  • Els operadors adherits al Sistema Arbitral de Consum hauran d’indicar, a ms, el nom de la pgina web de l’Instituto Nacional del Consumo on es pot accedir a les adreces de les distintes Juntes Arbitrals de Consum i el nmero de telfon de l’Oficina d’informaci i atenci al ciutad del Ministeri de Sanitat i Consum, aix com el preu de les trucades.

En les factures que remetin als seus abonats, amb periodicitat almenys semestral, han d’informar sobre els seus drets, conforme al model segent:

"La normativa del Ministeri d’Indstria, Turisme i Comer sobre protecci dels drets del usuaris de serveis de telecomunicacions li garanteix, entre d’altres, els segents drets:

  • Els operadors han de disposar d’un departament d’atenci al client. OPERADOR posa a la seva disposici per a qualsevol qesti el telfon d’atenci nm. (tel. d’atenci al client) i la pgina web (pagina d’Internet de l’operador).
  • Si vost s’ha donat d’alta amb nosaltres telefnicament, ha de saber que t dret a disposar d’un contracte on figuren les condicions que se li apliquen. Si no l’ha rebut, pot sollicitar-nos-lo a travs del nostre departament d’atenci al client.
  • Vost t dret a donar-se de baixa en qualsevol moment dels serveis contractats. L’nic requisit s que ens ho comuniqui amb quinze dies d’antelaci. Pot donar-se de baixa a travs de les segents vies:
    Nota: cada operador inclour la manera de donar-se de baixa segons el seu contracte-tipus:
    • Per telfon, trucant al (tel. d’atenci al client de l’operador). En aquest cas, conservi el nmero de referncia de la seva baixa que li facilitarem.
    • Per fax, enviant una carta al nmero de fax (nm. de fax de l’operador), indicant les seves dades personals i el nmero de telfon.
    • Per correu, a l’adrea (adrea postal de l’operador).
    • Per via telemtica, a travs de la web (pgina d’Internet de l’operador)/correu electrnic (adrea de correu electrnic de l’operador).
  • Un cop rebuda la seva sollicitud, es tramitar la baixa en el termini mxim de quinze dies.
  • OPERADOR li comunicar amb un mes d’antelaci qualsevol modificaci del contracte que tingui la seva causa en algun dels motius vlids que hi constin, com els preus. Si no esta d’acord amb les noves condicions podr resoldre el contracte sense penalitzaci.

Noms per a servei d’accs a Internet:

  • En cas d’interrupci temporal del servei, OPERADOR est obligat a indemnitzar-lo almenys amb una quantitat que es determina prorratejant-se la quota mensual pel temps en qu la lnia va estar interrompuda.
  • En cas que vost no estigui conforme amb la part de la factura relativa a Internet, ha de saber que, si es paga la part de la factura relativa a trucades telefniques no pot tallar-se l’accs al servei telefnic, encara que si l’accs a Internet.

Si vost te algun problema en la seva relaci contractual, pot posar-se en contacte amb nosaltres a travs del nostre servei d’atenci al client que li indicar el seu nmero de queixa. Amb aquest nmero pot presentar una reclamaci davant l’Oficina d’Atenci a l’Usuari de Telecomunicacions del Ministeri d’Indstria, Turisme i Comer.

Vost pot contactar amb l’Oficina d’Atenci a l’Usuari de Telecomunicacions del Ministeri d’Indstria, Turisme i Comer a travs del numero 901.33.66.99 o la web www.usuariosteleco.es En ella li assessoraran sobre els seus drets i sobre la manera de presentar una reclamaci si no obt resposta satisfactria per part nostre"

Anar a inici de pgina

3. La seguretat a Internet
Existeixen diversos factors que poden inhibir els usuaris d'Internet:

Els virus sn programes informtics que ataquen la informaci guardada a l'ordinador i que es poden traspassar voluntria o involuntriament a d'altres ordinadors. Per aix cal que installem a l'ordinador programes de detecci de virus. Tamb s recomanable, en qualsevol cas, efectuar cpies de seguretat de la informaci continguda al nostre ordinador per evitar-ne el risc de destrucci.

Les galetes (cookies) sn un conjunt de dades que el servidor d’una pgina web grava en forma d’arxiu en la memria de l’ordinador de l’usuari. Aquestes dades sn informaci relativa a les visites que l’usuari fa a una web i permet al seu autor saber quines seccions han estat consultades, conixer les preferncies i personalitzar els seus serveis en funci dels gustos de l’usuari. Les galetes (cookies) han arribat a ser un important instrument d’obtenci d’informaci per l’administrador del servidor i pels departaments de mrqueting de les empreses que fan publicitat per Internet.

Quan el prestador del servei utilitzi aquests dispositius d’emmagatzematge i recuperaci de dades ho ha d’informar al consumidor de manera clara i complerta. Li ha d’indicar la finalitat de les dades i el seu s. A ms li ha de facilitar l’opci de refusar aquest tractament de les seves dades amb un procediment gratut i senzill

Per evitar que es gravi cap cosa al disc dur de l’ordinador i que, en accedir a una pgina web, s’envi informaci al servidor, cal desactivar l’opci acceptar cookie. Una altra manera de controlar l’enviament de galetes (cookies) s fer que cada cop que s’envi una galeta (cookie), aparegui un missatge d’avs, de forma que l’usuari pugui decidir si vol que s’envi o no al disc dur del seu ordinador.

Tamb hi ha programes que permeten filtrar o eliminar les galetes (cookies) que es van installant al disc dur de l’ordinador de l’usuari. A Internet poden trobar-se tamb programes i servidors que permeten una navegaci annima a travs de la xarxa, eliminant o substituint elements identificadors de l’usuari.

Anar a inici de pgina

3.1. Recomanacions als consumidors i usuaris d’Internet davant el “PHISHING” (pesca de contrasenyes)
El “Phishing” s una tcnica informtica d’enginyeria social, a travs de la qual s’utilitza illcitament un duplicat fals d’una pgina web amb la finalitat d’aconseguir, de manera fraudulenta, les dades confidencials de la persona destinatria del correu electrnic (contrasenyes i claus bancries, nmeros de compte i de targetes de crdit, dates de caducitat...) per tal de fer-ne s.

  • Podem arribar a rebre a la nostra adrea electrnica determinats correus electrnics fraudulents, de contingut illcit, enviats massivament sota una aparena simulada d’una entitat bancria o financera, que ens demana les nostres dades personals i confidencials d’accs a serveis bancaris (contrasenyes de comptes bancaris, claus bancries, nmeros de targetes de crdit, dates de caducitat...) de manera fraudulenta amb falsos pretextos (verificar les dades, actualitzar el sistema, reactivar el compte, problemes de carcter tcnic...) i amb la intenci d’apropiar-se de les nostres dades confidencials.
  • Desconfiem d’aquest tipus de correus electrnics indiscriminats i no els contestem en cap concepte, encara que reprodueixin perfectament el logotip i les senyes d’identitat o la signatura de l’entitat bancria, i imitin l’original, ja que tenen la intenci de capturar les nostres dades bancries de manera fraudulenta.
  • s una prctica fraudulenta a Internet; s un correu trampa on hi ha voluntat d’enganyar-nos, com a usuaris/destinataris d’aquest correu, per tal d’aconseguir de manera fraudulenta la nostra informaci bancria secreta, personal i confidencial i poder fer-ne s.
  • Vigilem! No facilitem les nostres dades personals, privades i confidencials d’accs als serveis bancaris (contrasenyes de comptes bancaris, claus bancries, nmeros de targetes de crdit...) per correu electrnic.
  • Els bancs i les caixes mai no ens demanaran que els informem de les nostres claus i informacions secretes i confidencials a travs del correu electrnic.
  • No hem d’emplenar el formulari que ens adjunten per enviar les dades que ens solliciten.
  • No hem d’accedir a la pgina web falsa que inclou aquest correu electrnic, no s la web real i oficial de l’entitat bancria, per ms que s’assembli i ens vulguin fer creure que s la pgina web original.
  • Sapiguem identificar una pgina web segura quan la seva adrea electrnica comena per “https” en lloc de “http”.
  • No n’hem de fer cas, ni tan sols davant les amenaces de bloquejar-nos el compte, si no facilitem la informaci que ens demanen i encara que ens assegurin que la intenci del correu s “evitar el frau”.
  • No hem de contestar aquest tipus de correus electrnics.
  • Eliminem els correus electrnics d’aquest tipus.
  • Comprovem sempre l’adrea del remitent; desconfiem si s un remitent fals i fixem-nos si el correu electrnic est personalitzat: mai no ho est en aquests tipus de correus electrnics indiscriminats.
  • Si aconsegueixen fraudulentament les nostres dades personals (pesca de contrasenyes), les utilitzaran per realitzar operacions per Internet i suplantaran la nostra identitat.
  • Reconeguem, rebutgem i denunciem els correus electrnics que ens conviden a facilitar informaci confidencial d’una manera fraudulenta.

Ofertes falses de treball
Hem d’anar amb compte si rebem un correu electrnic d’una oferta falsa de treball amb la intenci fictcia de contractar personal laboral i d’apropiar-se de les nostres dades bancries per a finalitats fraudulentes.

s una modalitat de Phishing a travs de la qual una empresa fraudulenta ens comunica que cerca personal de confiana per a un lloc de comandament o similar, amb uns ingressos alts i rpids dins d’un horari flexible (temps parcial) i des de casa.

En aquest correu de falsa oferta de treball ens solliciten, amb engany, les dades del nostre compte bancari per a finalitats fraudulentes sota l’aparena d’una oferta de treball ben pagat que consistir a rebre girs bancaris, transferncies bancries i posteriorment enviar aquests diners a l’estranger.

Vigilem si estem cercant treball en els portals d’Internet perqu, aleshores, podem rebre correus personalitzats amb la mateixa intenci fraudulenta.

Seguim les recomanacions esmentades a dalt: recordem que s una prctica fraudulenta a Internet; s un correu trampa on hi ha voluntat d’enganyar-nos, com a usuaris/destinataris d’aquest correu, per tal d’aconseguir de manera fraudulenta la nostra informaci bancria secreta, personal i confidencial i poder fer-ne s.

On denunciar-ho?

Qu hem de saber sobre el “Spam/correu brossa”?
El “Spam/correu brossa” s tot tipus de comunicaci no sollicitada, realitzada per via electrnica.
Tinguem en compte que la nostra adrea electrnica s una dada de carcter personal; recordem que tenim reconegut el dret fonamental a la protecci de dades personals.

  • Est prohibit l’enviament de comunicacions publicitries o promocionals no sollicitades, realitzades a travs de correus electrnics o altres mitjans de comunicaci electrnica equivalents, que no haguessin estat prviament sollicitades o expressament autoritzades pels seus destinataris. Aix no ser necessari, en canvi, quan existeixi una relaci contractual prvia, sempre que el prestador hagi obtingut de manera lcita les dades de contacte del/de la destinatari/ria i les utilitzi per a l’enviament de comunicacions comercials referents a productes o serveis de la seva prpia empresa, que siguin similars als que inicialment hagin estat objecte de contractaci amb el/la client. En tot cas, el prestador ha d’oferir al/a la destinatari/ria la possibilitat d’oposar-se al tractament de les seves dades amb finalitats promocionals mitjanant un procediment senzill i gratut, tant en el moment de recollida de les dades, com en cadascuna de les comunicacions comercials que li dirigeixi.
  • Consultem, en aquest mateix web, el tema de consum Protecci de Dades.
  • Podem utilitzar programes de filtratge en el nostre equip.

    Anar a inici de pgina

4. L’accs a pgines de pagament
Sovint us podeu trobar que quan navegueu per Internet s una prctica comuna l’oferiment de descarregar-vos determinats programes o continguts dels quals no coneixeu la procedncia.

s recomanable vigilar molt b abans d’acceptar aquests productes ja que molts cops per accedir a determinades temtiques (premis, concursos, casinos, pornografia, ertica, etc.) en moltes pgines web s’ha d’accedir a travs de nmeros de telfon de cost elevat (907). Aleshores en lloc de connectar a Internet pel nostre nmero de node de tarifa metropolitana hi accedim a travs d’aquest telfons, el cost dels quals s molt ms car ja que paguem el servei que ens estan oferint a travs la pgina web.

L’accs a aquest tipus de pgines es realitza a travs dels anomenats serveis de tarifaci addicional.
Els serveis de tarifaci addicional que s’ofereixen a Internet sn aquells que, a travs d’un determinat prefix (907), comporten una retribuci per la prestaci d’uns serveis d’informaci o entreteniment i, en conseqncia, a l’usuari se li repercuteix un cost addicional a part del de la prpia trucada. Per a ms informaci consulteu el tema de consum Serveis de tarifaci addicional (803, 806, 903 i 907).

Teniu dret a sollicitar de la vostra companyia telefnica la desconnexi als telfons que comencen per aquests prefixos.

No obstant amb l'actual normativa, des del 22 d’agost de 2004, ja no sn de lliure accs els nmeros de serveis de tarifaci addicional que comencen per 907 (d’accs a travs d’Internet)

Les trucades a aquests prefixos han de venir desglossades a les factures de telfon on podeu comprovar-ne el cost econmic. Podeu demanar a la companyia telefnica que identifiqui l’empresa titular del servei per si voleu reclamar o denunciar a aquesta en cas d’incompliment.

Anar a inici de pgina

5. La protecci de dades
Existeixen programes rastrejadors que permeten de localitzar adreces de correu electrnic als frums pblics d’Internet: grups de notcies, xats, llistes de correu, etc.
L’arrova, com a element com de totes les adreces, permet detectar i capturar automticament gran quantitat d’adreces de correu electrnic, que desprs s’introdueixen en una base de dades en qu els usuaris estan segmentats en funci del tema de debat o a la llista de distribuci corresponent.

El xat permet que d’altres participants del xat introdueixin virus (o cavalls de Troia -troians-) a l’ordinador per tal de facilitar-hi un posterior accs. Per prevenir aquests casos cal emmascarar la nostra adrea de correu electrnic mitjanant l’addici d’un text que provoqui la devoluci dels missatges enviats. Per exemple: usuariNOSPAM@domini.es

Els operadors han de garantir la protecci de les dades personals en l’exercici de la seva activitat.
Els operadors podran tractar les dades amb finalitat de promoci comercial, sempre i quan l’abonat hagi donat el seu consentiment informat.
Ha de dirigir-se als abonats, almenys amb un mes d’antelaci a l’inici de la promoci, informar-los del tipus de servei per al que s’efectuar el tractament, els tipus de dades i la durada. Aquesta comunicaci haur d’efectuar-se a travs d’un mitj que garanteixi la recepci per part de l’abonat, podr dur-se a terme de manera conjunta a la facturaci del servei prestat.
Ha de facilitar-se a l’interessat un mitj senzill i que no impliqui cap cost, per tal de manifestar la seva negativa al tractament de les dades. En particular, s ajustat al reglament el procediment on la negativa pugui efectuar-se mitjanant un enviament prefranquejat o la trucada a un nmero telefnic gratut o als serveis d’atenci al client.
Si en el termini d’un mes des que l’abonat rep la sollicitud no s’hagus pronunciat al respecte, s’entendr que consenteix el tractament de les dades, sempre que aix s’hagus fet constar a la informaci dirigida a l’abonat.
En tot cas, els abonats tindran la possibilitat de retirar en qualsevol moment el seu consentiment per al tractament de les seves dades.

Anar a inici de pgina

6. La publicitat per Internet
Algunes empreses opten per l’enviament de publicitat no sollicitada a travs del correu electrnic a causa del seu baix cost. Aquest fet, per, perjudica la imatge de l’empresa i aquesta prctica compta amb el rebuig generalitzat dels usuaris d’Internet.

L’enviament de publicitat o promocions mitjanant el correu electrnic o un altre mitj equivalent est prohibida, llevat que el consumidor hagi prestat el seu consentiment o ja existeixi una relaci comercial anterior i la publicitat es refereixi a productes o serveis similars als que inicialment va comprar o contractar el consumidor.

En tot cas, l’empresari ha d’oferir al consumidor la possibilitat d’oposar-se d’una manera rpida i senzilla a l’enviament d’aquesta publicitat, incls el cas en qu prviament hagus prestat el seu consentiment.

s recomanable no obrir aquells correus dels que no en coneixem el remitent o no hi ha descripci del tema que contenen.

Anar a inici de pgina

7. Internet i els menors
Internet s’ha convertit en una eina d’s generalitzat tant entre els adults com entre els ms joves amb un gran potencial educatiu i d’entreteniment. Per tamb ha comportat l’aparici de riscos per als menors i cal que pares i educadors estiguin prou informats per tal d’ajudar els menors a navegar per Internet de manera segura.

Al web Internet segura Link externtrobareu nombrosos consells. Aquesta web forma part del programa liderat per la Fundaci Catalana per a la Recerca (FCR) per sensibilitzar la ciutadania de l’s segur d’Internet, i aix contribuir a la creaci d’una cultura de la responsabilitat que permeti a infants i adolescents beneficiar-se cada vegada ms d’Internet.

La Fundaci Catalana per a la Recerca (FCR)Link extern s una instituci privada sense afany de lucre que t per objectiu bsic promoure el desenvolupament tecnolgic i cientfic i difondre'l entre la societat civil de Catalunya.
Al web Internet seguraLink extern es recullen consells per a educadors i pares per tal d’ajudar els infants i adolescents a navegar amb seguretat:

  • Familiaritzar-se amb Internet. Per poder ajudar els usuaris ms joves cal que els adults coneguin tamb aquest mitj.
  • Parlar obertament amb els menors i adolescents sobre l's d'Internet i intentar crear un clima de confiana perqu ens informin sempre que vegin alguna cosa que no els agrada o que els fa sentir incmodes.
  • Navegar junts per la xarxa, aix podrem ensenyar-los a navegar de manera segura i donar-los recursos, perqu spiguen utilitzar Internet responsablement. Per exemple, podem comentar amb ells la diferncia entre publicitat i contingut educatiu o d'entreteniment i mostrar-los exemples de cada cosa.
  • Informar-se sobre els instruments de prevenci que sn programes informtics que permeten els adults prevenir l's que els menors fan d'Internet.
  • Preguntar en els centres educatius quina poltica de seguretat segueixen.
  • Establir regles bsiques de seguretat a la llar i en el centre educatiu.
  • Collocar l'ordinador de casa a una sala comuna a la vista de tothom.
  • Ensenyar els menors i adolescents a navegar amb seguretat per tal de distingir els continguts recomanables i comunicar-se de manera positiva.
  • Cercar llocs web segurs adreats a infants o adolescents.
  • Davant un possible problema, reaccionar a temps, parlant amb el menor i trucar a la policia o algun altre organisme adient.

    Anar a inici de pgina

8. Baixes
L’usuari pot donar-se de baixa en qualsevol moment i de la manera en qu es va donar d’alta, sense cap cost o crrega desproporcionada.

Causes i formes d’extinci i renovaci del contracte d’abonament:
El contracte s’extingir per les causes generals d’extinci dels contractes i especialment per voluntat de l’abonat, comunicant-ho prviament al prestador del servei amb una antelaci mnima de 15 dies naturals al moment en qu ha de surtir efectes.
L’operador no podr facturar ni cobrar qualsevol quantitat que s’hagi pogut esdevenir per causes no imputables a l’usuari, amb posterioritat al termini de 15 dies en qu havia de surtir efectes la baixa.

Per donar-se de baixa:
Els operadors han de disposar d’un Departament o Servei especialitzat d’atenci al client, que tingui per objecte atendre i resoldre les queixes i reclamacions i qualsevol incidncia contractual que plantegin els clients.

Aquest servei d’atenci al client de carcter gratut, haur de prestar-se de manera que el consumidor tingui constncia de la reclamaci, queixa o petici efectuada, estant obligat l’operador a comunicar a l’abonat el nmero de referncia donat a la reclamaci, queixa o incidncia.

Si el mitj habilitat per l’operador per a l’atenci de queixes, reclamacions o incidncies s telefnic, aquest estar obligat a informar al consumidor del seu dret a sollicitar un document que acrediti la presentaci i contingut de la queixa o reclamaci mitjanant qualsevol suport que permeti tal acreditaci.

S’ha de garantir, en tot cas a l’usuari la constncia del contingut de la seva sollicitud de baixa en el servei.
Instada per l’usuari la resoluci per incompliment contractual, l’eficcia d’aquest requeriment ser immediata.

L’existncia de la clusula de permanncia no impedeix que l’usuari pugui donar-se de baixa, si b pot ocasionar la prdua dels avantatges o ofertes vinculats a l’oferta, o l’operador podria exigir una compensaci proporcional al temps d’alta.

Anar a inici de pgina

9. Dret a compensaci per la interrupci temporal del servei d’accs a Internet

  • Quan, durant un perode de facturaci, un abonat sofreixi interrupcions temporals del servei d'accs a Internet, l'operador haur de compensar l'abonat amb la devoluci de l'import de la quota d'abonament i altres quotes fixes, prorratejades pel temps que hagus durant la interrupci. A aquests efectes, l'operador estar obligat a indemnitzar automticament l'abonat, en la factura corresponent al perode immediat al considerat, quan la interrupci del servei suposi el dret a una compensaci per import superior a 1 euro.
    El contracte d'abonament del servei d'accs a Internet haur de recollir els termes i condicions en qu s'acomplir aquesta obligaci.
  • No ser d'aplicaci l'apartat anterior quan la interrupci temporal estigui motivada per alguna de les causes segents:
    • Incompliment greu pels abonats de les condicions contractuals.
    • Danys produts en la xarxa deguts a la connexi per l'abonat d'equips terminals que no hagin avaluat la conformitat, d'acord amb la normativa vigent.
  • Als efectes del dret a indemnitzaci o compensaci per la interrupci del servei, i per la determinaci de la seva quantia, quan un operador inclogui en la seva oferta la possibilitat de contractar conjuntament serveis de telefonia fixa i Internet, podr indicar a la seva oferta la part del preu que correspon a cada servei. De no fer-ho es considerar que el preu de cadascun s el proporcional al de la seva contractaci per separat. Si l'operador no comercialitzs els serveis per separat, es considerar que el preu de cadascun s el del 50% del preu total.
  • La compensaci prevista s'entn sense perjudici de la responsabilitat per danys que es produeixin als usuaris finals.

    Anar a inici de pgina

10. Com puc reclamar?
Els operadors han de disposar d’un Departament o Servei especialitzat d’atenci al client, que tingui per objecte atendre i resoldre les queixes i reclamacions i qualsevol incidncia contractual que plantegin els clients.

Aquest servei d’atenci al client de carcter gratut, haur de prestar-se de manera que el consumidor tingui constncia de la reclamaci, queixa o petici efectuada, estant obligat l’operador a comunicar a l’abonat el nmero de referncia donat a la reclamaci, queixa o incidncia.

Si el mitj habilitat per l’operador per a l’atenci de queixes, reclamacions o incidncies s telefnic, aquest estar obligat a informar al consumidor del seu dret a sollicitar un document que acrediti la presentaci i contingut de la queixa o reclamaci mitjanant qualsevol suport que permeti tal acreditaci.

Els abonats han de formular les queixes o reclamacions en el termini d’1 mes des del moment en qu tinguin coneixement del fet que les motiva.

Formulada la reclamaci, si l’abonat no ha obtingut resposta satisfactria de l’operador en el termini d’1 mes, podr acudir a:

  • Les Juntes Arbitrals de Consum. Si no se sotmet a les Juntes podr dirigir-se, en el termini de 3 mesos des de la resposta de l’operador o des de la finalitzaci del termini per respondre, a la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informaci; el termini per resoldre ser de 6 mesos.
  • Tamb podr presentar la seva reclamaci davant la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions ens el termini dels 3 mesos segents a la notificaci de la no acceptaci de l’arbitratge per l’operador, sempre que hagi plantejat la sollicitud d’arbitratge en el termini dels 3 mesos segents a la resposta de l’operador o a la finalitzaci del termini per respondre. Podran presentar-la per via telemtica, utilitzant la firma electrnica reconeguda.

Els usuaris podran realitzar consultes sobre els drets reconeguts en aquest ttol a la Oficina virtual de la pgina del Ministeri d’Indstria, Turisme i ComerLink extern .

Anar a inici de pgina

     

© 2007 Agència Catalana de Consum