Animals de companyia

 Informació General
 Legislació
 Preguntes
 Publicacions

Informació general

1.  Venda d’animals exòtics
2.  Recomanacions finals

Sovint, comprem mascotes sense reflexionar prou sobre les responsabilitats que implica tenir un animal a casa en un entorn urbà. Hem de pensar que el petit cadell que ens emportem a casa creixerà, i que aquest fet no ens ha de portar problemes. No podem abandonar-lo, pel bé de l'animal i perquè la Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció d'animals ho prohibeix, ja que és una falta molt greu, que pot ser sancionada amb multes de 2.001 € fins a 20.000 €.
Quan vulguem adquirir un animal de companyia, hem de recordar que es tracta d'un ésser viu. Per això, és aconsellable que ens informem sobre quin animal o quina espècie s'adapta millor al nostre estil de vida. Si finalment ens decidim per comprar-lo, el millor és fer-ho en establiments i centres de cria o nuclis zoològics que ofereixin garanties.
Hem de demanar referències i sol·licitar la factura, per si mai hi hagués cap problema.
També hem de saber que, si ho preferim, podem adoptar una mascota dels centres municipals d'acollida o dels refugis de les societats protectores privades.
En termes generals, està prohibida la venda d'animals de companyia a menors de 16 anys o a persones incapacitades, sense l'autorització dels qui en tenen la potestat o la custòdia.
Les botigues han d’estar inscrites al Registre de Nuclis Zoològics i disposar d’un servei veterinari propi o extern. També han de mantenir els animals en un lloc adequat dins l’establiment i no exhibir-los als aparadors.
Els gossos i els gats han d’anar identificats, almenys, mitjançant un microxip homologat implantat.
L’establiment ha de vendre els animals desparasitats, sense símptomes aparents de patologies psíquiques o físiques i sense patir, ni els animals venuts ni els seus progenitors, malalties hereditàries diagnosticables.
En adquirir l’animal de companyia, a l’establiment ens han de lliurar un document informatiu on s’indiqui la identificació de l’espècie, el número d’identificació de l’animal i el nucli zoològic, les característiques de cada animal, les seves necessitats, consells d’educació, condicions de manteniment, sanitàries i de benestar necessàries, avalades per un col·legi de veterinaris o de biòlegs.
També ens han de lliurar una factura que indiqui les dades d’identificació del venedor (adreça, NIF...) i del comprador i, evidentment, el preu.
En el cas dels gossos, si l’animal té pedigrí o certificat de raça, el venedor ha de lliurar-nos-en un resguard expedit per la Reial Societat Canina en el moment de la inscripció de la ventrada. Ens n’hem d’informar bé, perquè els certificats de raça emesos per alguns països no tenen validesa al nostre país.

1. Venda d’animals exòtics
Els venedors d’animals exòtics han de conèixer el nom científic de cada espècie comercialitzada i la legislació aplicable, i informar els consumidors de la prohibició d’alliberar animals d’espècies no autòctones. En la factura de venda han d’incloure, si s’escau, el número CITES (Conveni internacional sobre comerç d’espècies d’animals en perill de la Fauna i Flora salvatge), o bé el que determina la norma europea, per a cada animal venut.

2. Recomanacions finals
Hi ha races de gossos considerades potencialment perilloses i per tenir aquests animals cal complir una sèrie de condicions.
Els anuncis d’ofertes d’animals de companyia fetes a publicacions, revistes especialitzades i altres sistemes de difusió, han d’incloure el número de registre del nucli zoològic del centre venedor.
Podem reclamar a la Junta Arbitral de Consum més propera al nostre domicili, si volem exigir a l’establiment que ens lliuri la documentació preceptiva de l’animal, el canvi d’animal, la devolució del diners abonats o una indemnització econòmica en cas que puguem provar que l’animal se’ns ha venut amb algun tipus de malaltia.
També podem fer una denúncia a les Oficines de Protecció d’animals dependents del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya .