Etiquetatge (altres)
Informació General Legislació Preguntes Publicacions
Informació general
1. Mobles
1.1. Contingut obligatori de l'etiquetatge de mobles
2. Cosmètics
3. Productes de neteja
3.1. Lleixius
3.2. Emmagatzematge i venda
4. L'etiqueta ecològica
4.1. Productes o serveis que poden tenir l'etiqueta ecològica
4.2. Recomanacions
5. L'etiquetatge energètic
6. El marcatge de la CE
7. Marcatge i gestió de residus dels aparells elèctrics i electrònics.
8. Els videojocs
8.1. Criteris per fer una bona elecció
8.2. Classificació dels videojocs per edats
8.3. Pictogrames informatius del contingut dels videojocs
1. Mobles
L'etiqueta que acompanya un producte ha de donar una informació objectiva, eficaç i certa, sobre les seves característiques essencials.
Qualsevol moble ha de portar una etiqueta individualitzada, encara que es tracti d’un conjunt integrat de mobles si aquests són susceptibles de la seva venda per separat. A aquesta etiqueta han de constar les dades necessàries per la seva identificació clara (cadira, sofà, taula...), la identificació de l’empresa, la composició (melamina, fusta...), condicions d’ús, el preu.
Les etiquetes no poden contenir inscripcions, anagrames o dibuixos que puguin induir a error ni que puguin confondre el consumidor sobre la veritable naturalesa del producte.
1.1.Contingut obligatori de l'etiquetatge de mobles
L'etiqueta dels mobles ha d'indicar, com a mínim:
La definició del producte, és a dir, el seu nom usual, llevat que sigui totalment identificable, com ara una cadira o una taula. Si té alguna característica essencial, cal que l'etiqueta l'esmenti juntament a la denominació del producte: per exemple, taula apilable, butaca convertible...
El nom i l'adreça de l'empresa fabricant, envasadora, transformadora o venedora. Aquesta identificació permet conèixer el responsable del producte. Quan es tracti de manufactures de cuir i pell, també s'hi ha d'indicar el número del registre industrial del fabricant o el codi d'identificació fiscal del venedor.
La composició del producte. Cal indicar la composició de totes les parts del moble, tant si es veuen com si no: l'estructura (de fusta, metàl·lica...), els revestiments (de xapa, melamina...), el farcit (d'escuma, de molles...), els acabats (de cuir, de cotó...) i els guarniments decoratius.
Les condicions d'ús. Cal que hi constin les indicacions d'instal·lació i manteniment, així com els consells d'utilització per a un ús correcte i segur del producte. És per això que, en el seu cas, també s’hauran d’indicar les condicions especials de transport i muntatge, la ubicació, la neteja, el manteniment general que requereix, i les normes específiques de seguretat infantil o de possible contacte amb productes alimentaris. Quan l’ús segur del moble depengui de les condicions de muntatge o conservació, s’hi hauran d’indicar aquestes. Si es tracta de mobles infantils dissenyats per a nens menors de 5 anys, ho han de dir a l’etiqueta.
El preu final, amb els impostos i, si cal, el cost del transport, la instal·lació i el muntatge.
2. Cosmètics
L’etiquetatge dels productes cosmètics té una gran importància sobretot per dos qüestions fonamentals:
-
Són productes que caduquen, i per tant hem de tenir molt present la seva data de caducitat, ja que es poden fer malbé amb el consegüent risc per a la salut
-
Poden produir al·lèrgies, i per tant ens hem de fixar molt en el llistat d’ingredients
Segons la normativa vigent, a l’etiquetatge d’un producte cosmètic ha de constar:
-
Denominació del producte.
-
Dades del fabricant o de l’importador del producte.
-
Contingut nominal.
-
La data de caducitat mínima. Per als productes cosmètics la vida mínima dels quals excedeixi de 30 mesos, la indicació de la data de caducitat no serà obligatòria, però des de l’11 de març de 2005 no podran posar-se en el mercat si no indiquen el termini després de la seva obertura durant el qual puguin utilitzar-se sense cap risc per als consumidors. Aquesta informació s’indicarà mitjançant un símbol previst, seguit del termini en mesos i/o anys.
El símbol que indica el termini d'ús sense riscos després de l’obertura no és obligatori en els següents casos:-
En els productes que tenen una data de caducitat inferior a 30 mesos.
-
En aquells productes on no existeixi una obertura física de l’envàs: no hi ha contacte entre el producte envasat i l’exterior (ex.sprays)
-
En aquells producte que han d’ésser usats en el moment en què s’obren (ex.monodosis)
-
En aquells productes on no existeixi un risc de deteriorament (per microorganismes o per degradació físico química) o disminució de l’eficàcia (en productes de protecció solar) que puguin causar danys per a la salut del consumidor.
-
-
Les condicions d’ús.
-
Número de lot de fabricació. Si les dimensions del producte no ho permeten, només haurà de constar a l’embalatge.
-
País d’origen (si el producte no és comunitari).
-
Funció del producte.
-
Llista d’ingredients per ordre decreixent.
 |
Indicació del termini d'ús sense riscos des de la seva obertura. |
 |
Remissió al consumidor a les instruccions d'ús. |
Així mateix, ni la denominació d’aquests productes ni els seus embalatges o envasos pot donar lloc a confusió amb medicaments o aliments.
El responsable de posar el cosmètic en el mercat podrà consignar a l’etiquetatge un telèfon d’atenció als consumidors i/o una adreça de correu electrònic, una pàgina web o qualsevol altra dada de l’empresa per tal que els consumidors puguin dirigir-se a fi d’obtenir la següent informació:
- Conèixer la fórmula qualitativa i quantitativa del cosmètic, sens perjudici de la protecció del secret professional i del dret de propietat intel·lectual. La informació quantitativa es limitarà a les substàncies perilloses recollides en el Reglament sobre notificació de substàncies noves i classificació, envasat i etiquetatge de substàncies perilloses.
- Conèixer les dades existents sobre els efectes no desitjats per a la salut humana provocats pel producte cosmètic com a conseqüència de la seva utilització.
3. Productes de neteja
Es tracta d’un tema molt important, ja que parlem de productes que tots tenim a casa, potencialment perillosos i per tant si l'etiquetatge no és el correcte, no només està en perill del dret a la informació, si no el nostre dret a la salut i la seguretat.
És molt important que, a més de comprar productes que estiguin ben etiquetats, prenguem una sèrie de precaucions de les que després parlarem (emmagatzematge, conservació...).
Els productes de neteja d’ús domèstic es classifiquen en:
-
Detergents per a la roba, la vaixella i altres superfícies
-
Productes auxiliars per al tractament de tèxtils (llevataques, blanquejadors...) i de la vaixella (anticalç, abrillantadors...)
-
Suavitzants per a la roba
-
Productes per a la neteja de terra i parets, fustes, sanitaris...
-
Lleixius
Tots aquests productes han de seguir unes normes d’etiquetatge (els lleixius en tenen una normativa específica) i a la seva etiqueta s’ha de poder llegir el següent:
A tots:
- La marca comercial, denominació i l’ús al que s’ha de destinar.
- El contingut net.
- Les dades del fabricant, envasadora o importador.
- Les normes d’ús, sobretot si és incompatible amb qualsevol altre producte.
-
Tots han de portar les següents llegendes:
- “no ingerir”
- “mantenir fora de l’abast dels nens”
- “en cas d’intoxicació truquin al Servei Nacional d’Informació Toxicològica, t. 915620420"
- Han d’indicar els components, si estan en una concentració superior al 0.2%
- Codi de l’envàs, ja que així el fabricant pot conèixer la data d’envasat
A alguns:
- La incompatibilitat amb altres productes (si hi ha).
- S’ha d’indicar si és o no biodegradable.
- Els productes que tinguin un PH menor a dos o igual o major a 11.5, han de portar la llegenda “evitar contacte amb pell o mucoses”.
- Els detergents que continguin una quantitat de clor actiu superior a 57 grams han de dir: “perill, producte irritant” i “ en cas de contacte amb els ulls i la pell, renteu immediatament amb aigua” i han de portar el pictograma d’irritant, que és la creu de Sant Andreu.
- Les instruccions d’ús i dosis adequades, quan l'omissió d’aquesta informació pugui causar una incorrecta utilització. Els detergents destinats a la neteja de tèxtil mitjançant màquines automàtiques han d’indicar les quantitats recomanades.
 |
 |
 |
 |
|
F
Inflamable |
O
Comburent |
C
Corrosiu |
Xi
Irritant |
 |
|
 |
 |
|
T
Tòxic |
Xn
Nociu |
E
Explosiu |
N
Perillós per al Medi Ambient |
3.1. Lleixius
Es classifiquen en dos tipus, segons el seu contingut de clor actiu:
-
Lleixius diluïts: clor actiu en quantitat menor a 57 gr./l
-
Lleixius concentrats: tenen clor actiu entre 57 gr./l i 110 gr./l
Envasat
-
Els lleixius diluïts es poden vendre en envasos de fins a dos litres i mig de capacitat i els concentrats, en envasos d’un litre.
-
Aquests envasos han de ser estancs, forts i sòlids, amb anses resistents (els de més d’un litre), no retornables i ni l’envàs ni l’etiqueta poden tenir un disseny que susciti la curiositat infantil.
Etiquetatge
- No pot suscitar la curiositat infantil.
- Ha d’indicar la paraula “lleixiu” i si és diluït o concentrat.
- Els lleixius aptes per desinfectar aigua han de dir “apte per a la desinfecció d’aigua de beguda”.
- Han de seguir totes les normes mencionades per a la resta de productes de neteja.
3.2. Emmagatzematge i venda
Perquè puguin ser venuts al costat de productes alimentaris han de reunir les següents condicions:
-
Han d’estar separats materialment dels productes alimentaris, i els comerços han de garantir el seu aïllament.
Han d’estar envasats i embalats d’acord amb els següents requisits: que els embalatges siguin resistents a la compressió equivalent a dos metres d’apilat i han de suportar l’impacte d’una caiguda d’un metro d’alçada sense que es produeixin fuites del producte.
4. L'etiqueta ecològica
Les etiquetes ecològiques identifiquen i certifiquen, de forma oficial, que els productes o serveis que acompanyen són respectuosos amb el medi ambient.
Les característiques que han de complir els productes i els serveis que tenen l'etiqueta ecològica es basen en estudis científics i en l'impacte del producte al llarg la seva vida útil. Per això, es tenen en compte les matèries primeres, el consum d'aigua i d'energia, la contaminació de l'aigua, les emissions a l'atmosfera i la generació de residus, entre d'altres. D'altra banda, els productes i serveis han de superar unes comprovacions que demostrin la seva qualitat d'ús.
Aquestes són les etiquetes ecològiques a Catalunya:
Distintiu de garantia de qualitat ambiental
Productes i serveis amb el distintiu 
Etiqueta ecològica de la Unió Europea
Productes i serveis amb l'etiqueta
En tots dos casos, la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge és l'organisme competent per gestionar-les i atorgar-les (consulteu "EcoProductes i EcoServeis" al web del Departament de Medi Ambient 
).
4.1. Productes o serveis que poden tenir l'etiqueta ecològica
-
Equipaments i material d'oficina i de la llar: ordinadors de sobretaula, ordinadors portàtils, paper per escriure i altres productes de paper i cartró.
-
Higiene i neteja domèstica: detergents per a vaixelles (a mà i a màquina), detergents per a rentadores, productes per a la neteja de la llar en general, paper tissú (paper higiènic, paper de cuina...) i bosses d’escombraries.
-
Electrodomèstics: rentadores, rentavaixelles, frigorífics...
-
Productes tèxtils i calçat: roba de vestir i per a la decoració, matalassos, productes de cuir i calçat.
-
Materials de bricolatge i jardineria: pintures i vernissos, il·luminació elèctrica, adobs per al sòl, productes de plàstic, cartró i cartronet, suro, etc.
-
Olis regenerats i productes que els incorporen.
-
Calderes de calefacció i aigua calenta sanitària.
-
Productes i sistemes d'estalvi d'aigua.
-
Materials compostables.
-
Serveis d'allotjament turístic: hotels, càmpings, instal·lacions de joventut, residències i cases de pagès.
4.2. Recomanacions
Doneu preferència als productes i als serveis que tenen el distintiu de garantia de qualitat ambiental o l'etiqueta ecològica de la Unió Europea.
Podeu preguntar al venedor per què un producte o un servei no porta el distintiu de garantia de qualitat o l'etiqueta ecològica de la UE.
L'etiqueta energètica és la que hi ha en els electrodomèstics i informa sobre el consum d'energia i altres recursos essencials, així com també sobre dades complementàries relatives a cada tipus d'aparell, de manera que el consumidor, quan adquireix un electrodomèstic, pugui escollir el més adequat a les seves necessitats i possibilitats.
Actualment, aquest tipus d'informació es troba en rentadores, frigorífics, congeladors i frigorífics congeladors d'ús domèstic, sempre que aquests aparells siguin alimentats per xarxa elèctrica. Progressivament s'ha d'anar imposant en altres electrodomèstics, com ara rentavaixelles, escalfadors, fonts de llum i aparells d'aire condicionat.
Aquesta etiqueta està dividida en quatre zones, que recullen respectivament:
Les dades relatives al fabricant i al model d’electrodomèstic.
La classe d'eficiència energètica de l'aparell, indicada amb fletxes de diversos colors. La lletra A significa la màxima eficàcia, mentre que la G la mínima possible. Si l'aparell ha obtingut l'etiqueta ecològica europea, el símbol que ho indica pot estar en aquesta zona.
Les dades específiques per a cada tipus d'electrodomèstic.
El soroll que l'aparell emet mentre funciona, mesurat en decibels i sempre que calgui indicar-ho.
Tingueu present que la major part de l'energia que es produeix al món encara depèn de fonts energètiques exhauribles (carbó, petroli, gas, etc.). Per això, cal tenir consciència de la necessitat d'estalviar energia quan utilitzem els nostres electrodomèstics, i una bona manera de fer-ho és seguir les recomanacions indicades pels fabricants en els fullets d'instruccions d'ús.
Us recomanem que adquiriu electrodomèstics amb índexs d'eficiència energètica elevats, tot i que el seu preu pugui ser superior. Us compensarà l'estalvi energètic al llarg de la vida útil de l’aparell. Per a més informació consulteu la "Base de dades d'aparells energèticamente eficients" que trobareu a l'apartat d'Enllaços.
6. El marcatge de la CE
Les sigles CE són presents en una gran quantitat de productes. Indiquen que els productes han estat fabricats seguint les directrius comunitàries de seguretat i atribueixen la responsabilitat d'aquest procés de fabricació al fabricant, al seu representant a la Unió Europea o al responsable de la seva comercialització. Aquestes directrius comunitàries de seguretat estan enfocades en dues direccions:
-
Garantir la seguretat de les persones, els animals i els béns quan s'utilitzin aquests productes.
-
Garantir la lliure circulació del producte dins del mercat interior de la Unió Europea.
La marca CE és una marca de seguretat, no té cap valor comercial afegit.
No tots els productes han de dur aquesta marca, sinó només aquells per als quals han estat dictades les normes de seguretat concretes que els afecta, com ara màquines, aparells electrodomèstics, joguines...
7. Marcatge i gestió de residus dels aparells elèctrics i electrònics
A partir del 13 d’agost del 2005 cada productor haurà d’adoptar les mesures necessàries perquè els residus d'aparells elèctrics i electrònics (rentadores, aspiradores, ordinadors, calculadores, telèfons, ràdios, videojocs, màquines de cosir, eines de trepar, ...) que hagi posat en el mercat siguin recollits de forma selectiva i tinguin una correcta gestió ambiental, tret que es reutilitzin com a aparells sencers. En relació amb els aparells elèctrics i electrònics posats en el mercat a partir del 13 d’agost del 2005 establiran sistemes per recollir i gestionar el tractament dels residus procedents dels seus aparells i finançaran els costos inherents a aquesta gestió, i no se’ns mostraran als consumidors de manera separada en el moment de la venda. Ara bé, respecte als costos de gestió dels aparells d’aquest tipus existents en el mercat abans del 13 d’agost del 2005, es veuran repercutits en el preu final, en el moment de la seva venda a partir del 13 d’agost del 2005, quan reportin residus, però s’haurà d’especificar a la factura.
Com a usuaris d'aparells elèctrics i electrònics utilitzats a les nostres llars haurem de lliurar-los, quan ens desfem d'ells, perquè siguin gestionats correctament i aquest lliurament serà, almenys, sense cost per a l'últim posseïdor. Així, quan adquirim un nou producte, que sigui de tipus equivalent o realitzi les mateixes funcions que l'aparell que rebutgem, podrem lliurar-lo en l'acte de la compra al distribuïdor, que farà la recepció temporalment, sempre que contingui els components essencials i no inclogui altres residus no pertanyents a l'aparell.
D’altra banda, les entitats locals de més de 5.000 habitants hauran d’assegurar a través dels seus sistemes municipals la recollida selectiva dels residus d'aparells elèctrics i electrònics procedents de les llars, mentre que en els municipis de 5.000 habitants o menys, o les seves agrupacions, es portarà a terme en els termes que estableixi la normativa de la respectiva comunitat autònoma.
Serà exigible també a partir del 13 d'agost de 2005 l'obligació de marcatge dels aparells per tal d’identificar el productor i deixar constància que han estat posats en el mercat després d’aquesta data (excepcionalment, si no pogués etiquetar-se per la dimensió o per la funció que ha de desenvolupar, el símbol s'estamparà a l'envàs, en les instruccions d'ús i en la garantia).
Així, l'obligació de subministrar als gestors de residus d'aparells elèctrics i electrònics informació de desmuntatge i recollida, l'obligació de marcat i l'obligació dels productors d'establir sistemes de gestió dels residus dels seus propis aparells i del seu finançament abans esmentat, serà exigible a partir del 13 d'agost de 2005. Mentre que la prohibició d'utilitzar substàncies perilloses en els aparells elèctrics i electrònics i d'utilitzar peces i components amb aquestes substàncies en la reparació, ampliació i reutilitzación d'aquests aparells només serà exigible als aparells posats en el mercat a partir del 1 de juliol de 2006.
Per a més informació podeu consultar el web de l'Agència de Residus de Catalunya
8.1. Criteris per fer una bona elecció del videojoc
El videojoc no és una joguina, és un producte d’oci interactiu.
A l’hora de comprar un videojoc:
-
Informem-nos dels diferents tipus de videojocs que hi ha al mercat (d’acció, aventures, estratègia, esports, educacionals, fantasia, històrics, simuladors, puzles…).
-
Triem el videojoc més adequat a l’edat, personalitat i sensibilitat de l’usuari, especialment si és menor d’edat.
-
Supervisem tot l’etiquetatge del videojoc:
-
El Codi PEGI és el codi de conducta de la indústria europea del software interactiu que regula la classificació per edats, l’etiquetatge, la promoció i la publicitat dels productes de software Interactiu.
-
Ha d’indicar la raó social i l’adreça del fabricant o importador o del venedor.
-
Ha d’incorporar les instruccions d’ús i les seves característiques.
-
Ha d’estar etiquetat en català i/o castellà, si es distribueix a Catalunya.
-
-
Conservem els catàlegs comercials i la seva publicitat.
-
Demanem i conservem la factura o el tiquet de compra, són la nostra garantia.
-
És una garantia comprar en un establiment adherit a una Junta Arbitral de Consum.
-
Recordem que tos els establiments disposen de Fulls Oficials de Reclamació/Denúncia.
8.2. La classificació dels videojocs per edats
El Codi europeu d’autoregulació PEGI (Pan European Game Information ) és un sistema voluntari de classificació per edats i continguts per a videojocs i jocs d’ordinador que solen incorporar molts videojocs en el seu etiquetatge.
La classificació del joc apareixerà en la part frontal inferior i en la part del darrere del videojoc, i afecta a l’adequació del contingut visual però mai al grau de dificultat o habilitats que requereix. Aquests logotips mostren l’edat recomanada amb la que es classifica el videojoc.
8.3. Pictogrames informatius del contingut dels videojocs Violència
Són els descriptors del joc, icones mostrades a la part del darrere de la capsa que descriuen el tipus de contingut que es trobarà en el joc.
Cada videojoc, excepte els classificats 3+, mostrarà, a més, un o més pictogrames de contingut en la part del darrere, indicant les característiques concretes per les quals es classifica el videojoc dins d’una determinada edat.
El joc conté representacions o materials que poden afavorir la discriminació.
El joc fa referència o mostra l’ús de drogues.
El joc pot espantar o fer por als nens.
El joc conté paraulotes.
E l joc conté representacions de nuesa o/i comportaments sexuals o referències sexuals.
E l joc conté representacions violentes.
Tinguem present que qualsevol descriptor mostrat juntament amb un 16+ indicarà un major nivell del contingut representat que el mateix descriptor en un videojoc de 12+, i un nivell més baix que un descriptor d’un videojoc de 18+.
El descriptor de por serà utilitzat en major freqüència en els 7+ per indicar que el joc no conté res específic però tot i així pot espantar a nens petits.
Recomanacions per fer un ús responsable i reflexiu dels videojocs
• Siguem prudents i reflexius en el moment de la compra.
• Coneguem el contingut dels videojocs amb els que juguen els nostres fills i valorem la seva conveniència.
• Controlem l’ús del videojoc que fan els menors d’edat, el temps que hi dediquen i impliquem-nos en el seu ús responsable.
• Si detectem defectes en el videojoc hem de dirigir-nos a l’establiment on s’ha adquirit i adjuntar el tiquet de compra.
© 2007 Agència Catalana de Consum