Etiquetatge Tèxtil - calçat i pell

 Informació General
 Legislació
 Preguntes

Informació general

1.  Què s’entén per etiqueta?
2.  L'etiquetatge dels productes tèxtils
2.1.  Què són productes tèxtils?
2.2.  Contingut obligatori a l'etiquetatge de productes tèxtils
2.3.  Contingut no obligatori a l'etiquetatge de productes tèxtils
3.  L'etiquetatge del calçat
4.  Etiquetatge de la pell

L'etiquetatge dels productes és obligatori i prové directament de dos drets dels consumidors: dret a la seguretat i dret a la informació.

L’etiqueta facilita als consumidors dades sobre el producte i així li permet escollir en funció dels seus gustos, necessitats i exigències.

1. Què s’entén per etiqueta?
És tota llegenda, marca, imatge o altre element o signe descriptiu o gràfic, escrit, imprès, estampat, litografiat, marcat, gravat, adherit o subjecte a l’envàs o al propi producte. Etiquetatge és tota informació escrita, impresa o gràfica relativa a un producte que preceptivament l’ha d’acompanyar.

Una de les funcions més importants de l'etiquetatge és identificar el responsable del producte, que pot ser el fabricant, distribuïdor, venedor, importador o, fins i tot, el marquista.

A les etiquetes sempre ha de constar:

• El nom genèric del producte.
• La identificació del responsable del producte. És un requisit necessari per saber a qui es pot reclamar, si cal.
• Les instruccions d'ús i l'advertiment de riscos previsibles.
• Les etiquetes dels productes catalans amb denominació d'origen protegida, denominacions geogràfiques, indicacions geogràfiques protegides i marques de qualitat han d'estar, com a mínim, en català.

2. L'etiquetatge dels productes tèxtils

2.1. Què són productes tèxtils? 
Considerem que són productes tèxtils aquells compostos exclusivament de fibres tèxtils, els que com a mínim tinguin un 80% de fibres tèxtils, els recobriments de mobles, paraigües i para-sols, les parts tèxtils dels revestiments del sòl, parets, matalassos, articles de càmping, folres d’abrics, guants i calçat, sempre que continguin com a mínim un 80% de fibres tèxtils.

També ho són aquells productes tèxtils incorporats a altres productes quan així es digui a la seva composició.

2.2. Contingut obligatori a l'etiquetatge de productes tèxtils

• Els productes tèxtils han d’anar correctament etiquetats.
• L’etiqueta ha de ser d’un material resistent, que estigui cosit o fixat de forma permanent i ha de tenir la mateixa vida útil que la peça.
• Si estem davant d’un producte tèxtil embolicat, l’etiquetatge també ha de constar a l’embolcall, llevat que l’etiqueta es pugui veure perfectament des de fora.
• Quan comprem teixits, l’etiquetatge ha d’estar teixit o cosit a la peça cada tres metres o mitjançant una etiqueta adherida als dos extrems.
• L’etiqueta ha d’incloure obligatòriament la informació següent:
  • El nom, l'adreça i el NIF del fabricant, comerciant o importador.
  • Els productes fabricats a Espanya han de fer-hi constar el número de Registre Industrial del fabricant.
  • Els productes importats de fora de la Unió Europea han de dur el número d’identificació fiscal de l’importador.
  • La composició del producte, als articles de confecció i de punt tèxtil: de cotó, llana, etc.

Etiquetatge de composició:

a. Tèxtils fets d’una sola fibra:

Quan veiem la inscripció 100% pur, acompanyant la denominació d’una fibra, vol dir que són les úniques expressions permeses per explicar que el producte tèxtil inclou exclusivament aquesta fibra. Ex: 100% pura llana verge.

b. Tèxtils amb més d’una fibra:

• Si una de les fibres representa com a mínim el 85% del pes total, hi ha tres denominacions possibles:

1. el nom de la fibra i el seu percentatge en pes, ex: cotó 90%
2. el nom de la fibra i la indicació de 85% mínim
3. la composició percentual completa del producte, ordenada de major a menor: cotó 85%, licra 15%

• Si cap de les fibres arriba al 85% del pes total, el producte tèxtil es designarà amb la denominació i el percentatge en pes, almenys, de les dues fibres amb percentatges més grans; i després l’enumeració de les denominacions de la resta de fibres, en ordre decreixent, segons el seu percentatge en pes, indicant-ne o no aquest darrer percentatge.
• Si en el conjunt de fibres cadascuna representa menys del 10% de la composició del producte, es podrà designar amb la denominació altres fibres, i després el seu percentatge global.
• Si una fibra forma part de la composició del producte i en té menys del 10%, se n’especificarà la composició percentual completa.

"Pura llana verge"	"Ric en llana verge"	Cotó	Seda	Lli

2.3.Contingut no obligatori a l'etiquetatge de productes tèxtils
Hi ha dades que, tot i que no són obligatòries, aporten informacions sobre el producte i la seva conservació: com rentar (mullat o sec, a mà o a màquina...), si es pot utilitzar lleixiu o no, si admet o no planxa o eixugadora...

Etiquetatge de conservació:
(els podeu trobar al web de "International Association for Textile Care Labelling" - link també disponible a l'apartat Enllaços-)

Tot i que aquest tipus d’etiquetatge no és obligatori al nostre país, està present pràcticament en tots els articles tèxtils atès el seu caràcter essencial i pràctic, perquè pot evitar possibles deterioraments dels articles a causa d’un tractament de neteja incorrecte.

Si bé no és obligatori aquest etiquetatge de conservació, en cas que s’indiqui ha d’ésser correcte.

La simbologia emprada correspon a una norma internacional d’ISO (Organització Internacional de Normalització), és propietat de Ginetex i conté 5 símbols internacionalment reconeguts: (Neteja en mullat; Neteja en sec; Producte; Assecatge i Planxament).

	Indica que l'article pot ser rentat amb aigua. Les xifres de l'interior indiquen la temperatura màxima de rentat a màquina.
	Indica la possibilitat d'ús de lleixiu en el rentat.
	Els punts dibuixats en l'interior de la planxa (un, dos o tres) indiquen la temperatura màxima a que poden ser planxats els articles.
	Fa referència a la neteja en sec. Les lletres de l'interior del cercle indiquen el tipus de dissolvents o detergents que es poden utilitzar.
	Fa referència a la neteja amb màquina assecadora. Els punts en l'interior del cercle (un o dos) indiquen dos nivells de temperatura.

3. L'etiquetatge del calçat 
L'etiqueta del calçat ha d'informar sobre el material utilitzat en la fabricació de totes tres parts del calçat: l'empenya, el folre, i la plantilla i sola, que es representen de la manera següent:

• Empenya: cara exterior de la sabata, va unida a la sola.
• Folre i plantilla: format pel folre de l’empenya i la plantilla, és el revestiment intern de la sabata.
• Sola: part inferior del calçat, està sotmesa a desgast i va unida a l’empenya.

Els símbols corresponents al material utilitzat són els següents:

• Cuir: pell d’algun animal adobada
• Cuir untat: cuir que té la superfície recoberta d’una capa d’untament o contrapegat que no supera un terç de l’espessor, però que és superior a 0.15mm
• Tèxtil: materials tèxtils, tant naturals com sintètics.
• Altres materials: materials diferents als anteriorment esmentats.

L'etiqueta ha de ser visible i estar ben fixada, almenys, en una sabata de cada parell i no pot induir a error.

L'etiqueta ha d'indicar el material que representi almenys el 80% de la composició de les diverses parts del calçat, i si cap material no representa com a mínim el 80%, ha d’indicar els dos materials principals del calçat.

Cartell explicatiu
Als punts de venda del calçat, i en un lloc destacat, ha d’existir un cartell que expliqui el significat dels pictogrames que poden aparèixer a l’etiquetatge del calçat.

Parts del calçat
Empenya	Folre i plantilla	Sola

Materials utilitzats
Cuir	Cuir untat	Tèxtil	Altres materials

Normalització de talles
A l’estat espanyol, tradicionalment hi havia una numeració diferent a la resta d’estats de la UE. El nostre calçat es tallava amb un número menys; això era degut a la diferent forma de mesurar els peus.

Per tal d’evitar els problemes que això comportava, es va aprovar una normativa per harmonitzar les talles del calçat. Així, ara a tota l’Europa Continental tenim la mateixa talla de calçat.

4. Etiquetatge de la pell 
A l’etiquetatge de la pell s’inclouen els productes de vestir, cobrellits, catifes i tapissos.

Aquests articles han de portar una etiqueta informativa on constin les següents dades:

• Identificació del fabricant
• Composició: espècie animal del que procedeix, país d’origen de la pell, part del cos utilitzada (cua, llom…), quan sigui necessari
• Quan estigui confeccionat a Espanya, ho ha d’indicar
• Referència per identificar el producte a la factura

Totes aquestes dades han de constar a l’etiqueta que ha d’estar fixada a la peça i les lletres han de tenir una altura mínima de 2 mm.