Informació General
Legislació
Preguntes
Publicacions
Informació general (actualitzada a 14.05.2008)
1. El gas butà
1.1. Recomanacions
2. El gas natural
2.1. Tarifa d’últim recurs
2.2. Obligacions de cada part
2.3. La factura
2.4. Control de seguretat de les instal·lacions de gas per part de la companyia subministradora
2.5. Control de seguretat de les instal·lacions de gas per part de l’usuari
2.6. Recomanacions per contractar el gas natural
1. El gas butà
El servei de gas butà es contracta per escrit amb l'empresa subministradora que garanteix el lliurament de bombones, d’un regulador i una assegurança.
Aquest subministrament s'ha de fer d’acord amb els terminis establerts en el contracte signat amb l’empresa subministradora.
Les tarifes del gas butà són autoritzades pel Govern de l'Estat i es publiquen al BOE. Inclouen totes les despeses: bombona, transport...
Els titulars de les instal·lacions fixes receptores han de poder provar-ne el bon estat d’ús i de conservació mitjançant la realització de revisions periòdiques cada 5 anys i l’obtenció del certificat de revisió.
Com a mínim cada tres mesos abans que acabi el termini de la validesa del certificat de revisió, l’empresa subministradora notificarà per escrit al titular de cada instal·lació l’obligació de fer una nova revisió.
Quan el tècnic ja ha fet la revisió, enganxa un adhesiu que n’acredita la data i serveix de recordatori per a la propera, i també lliura un certificat al propietari. La revisió s'ha de pagar en efectiu. El tub flexible s'ha de canviar quan caduca, mentre que el regulador només es canvia quan està en mal estat; aquests dos elements estan exclosos de la revisió.
2. El gas natural
Des de l’1 de gener de 2003 tots els consumidors poden escollir amb qui contractar ja que el mercat de l’energia s’ha liberalitzat.
Això significa que els consumidors poden comprar energia al lliure mercat i per tant poden decidir quina companyia volen , no només de gas, sinó també d’electricitat.
El consumidor pot optar entre contractar el subministrament energètic amb companyies diferents o que sigui la mateixa companyia la que els hi faci el subministrament tant del gas com de l’electricitat.
D’aquesta manera al consumidor se li obren tres camins. En aquest moment i fins a l'1 de juliol de 2008 pot optar entre:
Si contracteu a lliure mercat, la companyia us ha d’informar del següent en la seva oferta:
Les ofertes de lliure mercat es valoren amb un descompte fix d’euros per kilowat o un percentatge sobre el preu de tarifa.
Una altra cosa que heu de tenir molt en compte abans de canviar el contracte, és consultar a la companyia actual que teniu els requisits per fer el canvi.
El contracte de compra a lliure mercat és un contracte privat i com a tal ha de contenir tots els acords a què arribeu amb la companyia, però com a mínim hauran de contenir els següents conceptes:
El gas que contracteu vindrà sempre del centre de producció que tingueu més a prop, independentment de la companyia amb la que hagueu contractat.
Consulteu la Llista de companyies que ofereixen energia a lliure mercat (gas). Web de l'Institut Català d'Energia (pàg. 6 del document pdf )![]()
.
Recordeu per qualsevol dubte sobre l’accés al lliure mercat podeu consultar-ho a l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) , Av. Diagonal, 453 bis àtic, 08036 Barcelona, telèfon 93 6220500 o a la seva web.
El servei es contracta per escrit i sempre s’ha de signar una pòlissa. La documentació necessària, habitualment, és:
Els comptadors del gas poden ser de lloguer o de compra i són dins del vostre habitatge o a l’edifici (p.ex.armari de comptadors); els usuaris tenen dret a sol·licitar la verificació del comptador.
Quan rebem a casa la visita inesperada d’un venedor que ens ofereix canviar de companyia del gas... fixem-nos si realment ens interessa, no ens precipitem, comparem les tarifes, llegim el contracte, no signem cap document en blanc.
Quan rebem una oferta comercial per telèfon per canviar de companyia del gas... han de precisar-nos clarament, al principi de la conversa, la identitat del venedor i la finalitat comercial de la trucada. Ens han d’informar de les característiques essencials del producte, preu, despeses de lliurament, dret de desistiment...
Quan contractem per telèfon ens han d’enviar la justificació escrita del contracte.
El contracte de compra d’un producte o de prestació d’un servei ha de formalitzar-se per escrit en doble exemplar, datat i firmat per nosaltres i ha d’acompanyar-se d’un document de revocació que ens permetrà anul·lar el contracte signat al nostre domicili durant 7 dies.
(Font: Comissió Nacional d’Energia
: Guia de les persones consumidores de gas natural amb dret a acollir-se a la tarifa d’últim recurs).
La Llei 34/1998, de 7 d’octubre, del sector d’hidrocarburs, recentment modificada per la Llei 12/2007, de 2 de juliol, suprimeix, a partir del dia 1 de gener de 2008, el sistema tarifari de gas natural i preveu l’establiment d’una tarifa d’últim recurs. La tarifa d’últim recurs és el preu màxim que podran cobrar els comercialitzadors d’últim recurs als consumidors.
Els consumidors amb dret a acollir-se a la tarifa d’últim recurs són tots els consumidors connectats a gasoductes de pressió menor a 4 bar o igual a aquest valor. En aquest grup de consumidors s’inclouen tots els consumidors domèstics de gas.
Segons aquest nou model, les empreses distribuïdores ja no subministren el gas natural, sinó que aquesta funció passa exclusivament a mans dels comercialitzadors de gas.
Es crearà l’Oficina de Canvis de Subministrador que aportarà una garantia addicional de defensa de la persona consumidora, a fi que tots els processos associats al canvi de subministrador es facin en condicions de transparència, objectivitat i no-discriminació.
Alternatives de subministrament per als consumidors amb dret a acollir-se a la tarifa d’últim recurs
Una persona consumidora amb dret a acollir-se al subministrament subjecte a tarifa d’últim recurs pot:
1. Contractar amb una empresa comercialitzadora i pagar un preu pactat lliurement entre les parts.
2. Contractar el subministrament a tarifa d’últim recurs amb una de les empreses designades com a comercialitzadores de gas d’últim recurs i pagar, com a preu màxim, la tarifa d’últim recurs. La tarifa d’últim recurs és el preu màxim que podran cobrar els subministradors d’últim recurs a les persones consumidores.
El Reial decret 1068/2007, que regula la posada en funcionament del subministrament d’últim recurs en el sector de gas natural, designa les empreses subministradores de gas que prestaran el servei d’últim recurs:
3. D’acord amb l’Ordre ITC/2309/2007, a partir de l’1 de juliol de 2008, les persones consumidores que continuïn rebent el subministrament per part d’una empresa distribuïdora en el règim de tarifa regulada, i que encara no hagin triat una empresa comercialitzadora, passaran a rebre el subministrament del comercialitzador d’últim recurs que pertanyi al grup empresarial de l’empresa distribuïdora. A partir d’aquest moment, s’entendran automàticament extingits els contractes de subministrament a tarifa que s’havien fet entre els distribuïdors i les persones consumidores.
Els clients que hagin estat traspassats a l’empresa comercialitzadora d’últim recurs del grup empresarial de la seva empresa distribuïdora es podran donar de baixa del subministrament sense cap cost tan bon punt ho comuniquin a l’empresa comercialitzadora amb una antel·lació mínima de sis dies hàbils abans de la data en què volen que sigui efectiva la baixa de subministrament.
Drets i obligacions dels comercialitzadors d’últim recurs
A més dels drets i obligacions establerts per als comercialitzadors de gas natural a l’article 81 de la Llei 34/1998, de 7 d’octubre, del sector d’hidrocarburs, els comercialitzadors d’últim recurs tindran les obligacions següents:
Mesures que les empreses distribuïdores i comercialitzadores han d’aplicar perquè el traspàs al subministrament d’últim recurs sigui compatible amb el foment de la competència
Calendari d’aplicació de la tarifa d’últim recurs
Les persones consumidores amb dret a acollir-se a la tarifa d’últim recurs són totes les persones consumidores connectades a gasoductes de pressió menor a 4 bar o igual a aquest valor. En aquest grup de persones consumidores s’inclouen totes les persones consumidores de gas domèstic.
A partir de l’1 de juliol de 2008 es redueix progressivament el nombre de persones consumidores amb dret a acollir-se a la tarifa d’últim recurs. Aquesta reducció només afecta els grans consumidors, en funció del volum de consum anual de gas, i d’acord amb el calendari següent:
|
CALENDARI D’APLICACIÓ DE LA TARIFA D’ÚLTIM RECURS |
|
|
Data d’aplicació |
Consumidors amb dret a acollir-se a la tarifa d’últim recurs |
|
A partir de l’1 de gener de 2008 |
Tots els consumidors |
|
A partir de l’1 de juliol de 2008 |
Tots els consumidors amb consum anual < 3 GWh |
|
A partir de l’1 de juliol de 2009 |
Tots els consumidors amb consum anual < 2 GWh |
|
A partir de l’1 de juliol de 2010 |
Tots els consumidors amb consum anual < 1 GWh |
2.2. Obligacions de cada part
Companyia:
• prestar el servei a tot peticionari (com a molt, es pot demanar fiança).
• mantenir les condicions de la pòlissa.
• realitzar inspeccions periòdiques.
Usuaris:
• pagar.
• comunicar les modificacions a la companyia.
• vetllar per la realització de les inspeccions periòdiques per part de la companyia subministradora (vegeu punt 2.3).
Les tarifes de gas natural són aprovades pel Govern de l'Estat i es publiquen al BOE cada tres mesos.
Es componen d’un terme fix i un de variable, i de diferents tarifes segons les necessitats energètiques.
El període de pagament són 12 dies i les factures prescriuen al cap de 5 anys.
Cada 4 mesos la companyia subministradora ha de fer lectures de consum. En els casos que no es faci una lectura real del comptador, es fa una estimació del consum de la manera següent: se suma el consum de dues factures del mateix període de l’any anterior i es divideix per dos.
En cas que el consumidor no estigui present al seu domicili, pot haver-hi fins a tres estimacions sense lectura de consum real.
2.3. La Factura
Les factures per l’aplicació de tarifes, peatges i cànons expressaran totes les variables que serveixen de base per al càlcul de la quantitat per cobrar.
Les factures de les empreses distribuïdores als seus consumidors a tarifa i la de les empreses comercialitzadores als seus consumidors hauran d’incloure, com a mínim la següent informació:
Els consumidors poden efectuar consultes telemàtiques de les dades relatives al punt de subministrament i al consumidor (incloent dates i resultats de les de les darreres revisions i inspeccions, pressió del subministrament, empresa que realitza el subministrament, empresa que realitza la mesura, data de sortida del client de tarifa al mercat liberalitzat i data de tornada del client a tarifa, si es produeix, etc) a les empreses distribuïdores que tinguin més de 50.000 clients o que pertanyin a un grup de societats que sumin en total més 50.000 clients.
2.4. Control de seguretat de les instal·lacions de gas per part de la companyia subministradora
La companyia subministradora de gas ha de fer un control de seguretat de les instal·lacions receptores de gas i dels aparells si aquestes instal·lacions s’alimenten des de xarxes de distribució (instal·lacions de gas fixes que s’alimenten des de la xarxa de distribució per canalització). Aquest control el fa en dos moments:
• en la posada en funcionament de les noves instal·lacions, la companyia de distribució emet un certificat de proves prèvies i posada en servei.
• la companyia de gas està obligada a realitzar una INSPECCIÓ PERIÒDICA de les instal·lacions de gas i aparells de gas en servei, i a comunicar mitjançant un avís uns dies abans als veïns de la finca quin dia passarà a fer-la. Els punts claus d’aquesta inspecció són els següents:o comprovació tècnica obligatòria de la instal·lació i dels aparells (realització d’una anàlisi de la correcta combustió higiènica).
o es realitza cada 5 anys.
o per persones acreditades per l’empresa distribuïdora del gas.
o inspecció de les instal·lacions comunes de la finca i de cadascuna de les instal·lacions interiors individuals dels abonats, en les parts visibles, sobretot en aquells punts dels quals es poden derivar alguns dels defectes classificats com a anomalies principals i secundàries, d’acord amb la norma UNE que és d’aplicació.
o realització de proves i verificacions que es considerin pertinents per tal de comprovar l’estat de funcionament i conservació de la instal·lació receptora, els elements i aparells de consum, i també la constatació de l’adequació a les condicions reglamentàries de seguretat que exigeix la normativa vigent, almenys en aquells punts dels quals es poden derivar anomalies principals i secundàries, d’acord amb la norma UNE que és d’aplicació.
o aquesta inspecció periòdica té un cost econòmic que ha de suportar el titular de la instal·lació; es tracta d’un import fixat en la Resolució ECF/969/2007, de 2 de març, per la qual es fixa l'import de les inspeccions periòdiques de gas (fem l’enllaç), i genera un document anomenat CERTIFICAT D’INSPECCIÓ, estès per la persona que ha realitzat la inspecció, i que té una validesa de 5 anys.
o el distribuïdor pot realitzar la inspecció dins de l’any natural en curs en què la instal·lació ha de passar la revisió.
o el distribuïdor ha d’informar els usuaris, cada 2 anys, de les recomanacions per fer un bon ús de les seves instal·lacions de gas.
D’altra banda, les revisions periòdiques es realitzaran en totes aquelles instal·lacions que no estiguin connectades a xarxes de distribució, tenen la periodicitat de 5 anys i és obligació del titular de la instal·lació, o si no n’hi ha, de l’usuari la realització de la revisió, per la qual cosa haurà de sol·licitar els serveis d’una empresa instal·ladora de gas autoritzada.
La companyia dóna un termini de 6 mesos per modificar les deficiències detectades. Envia una carta en què recorda a l’usuari el deure de reparar-les i hi inclou l’advertiment de tall de subministrament en cas de no fer-ho. Si la companyia no rep el justificant conforme s’han arreglat abans de 6 mesos, tornarà a revisar aquells defectes.
L’instal·lador autoritzat per reparar el defecte ha d’emetre un certificat d’instal·lació per correcció de defectes i el titular ha de comunicar la correcció a la companyia de distribució.
Les reclamacions que fan referència a un desacord amb el consum o amb els conceptes facturats, o a qualsevol altre problema en la prestació del servei, s’han de formular per escrit a la companyia prestadora del servei. Si no hi ha resposta, o s’hi està en desacord, l’usuari s’ha d’adreçar a l’oficina municipal o comarcal d’informació al consumidor més propera al seu domicili, on l’informaran dels passos que ha de seguir per presentar la reclamació o la denúncia.
2.5. Control de seguretat de les instal·lacions de gas per part de l’usuari
L’usuari ha de tenir cura de la realització de la inspecció periòdica de les seves instal·lacions i aparells de gas per part de la companyia distribuïdora (vegeu punt 2.3).
Les revisions periòdiques es realitzaran en totes aquelles instal·lacions que no estiguin connectades a xarxes de distribució i és obligació del titular de la instal·lació o, si no n’hi ha, de l’usuari la realització de la revisió, per la qual cosa haurà de sol·licitar els serveis d’una EMPRESA INSTAL·LADORA DE GAS autoritzada.
2.6. Recomanacions per contractar el gas natural
Atenció!!!
© 2007 Agència Catalana de Consum