Accés al contingut (Alt + 1)
Accés al menú de la secció (Alt + 2)
Inici > Temes de Consum > ServeisTurísticsAllotjament
Agència Catalana del consum - www.gencat.cat

Serveis turístics - Allotjament

Imatge de navegaciInformaci General
Imatge de navegaciLegislaci
Imatge de navegaciPreguntes
Imatge de navegaciPublicacions

Informaci general

1. Normes comunes
1.1. Publicitat
1.2. Reserves
1.3. Preus
1.4. Factures
1.5. Fulls de reclamacions
2. Apartaments turstics
2.1. Serveis mnims compresos
2.2. Serveis comuns
2.3. Paga i senyal / Reserva
2.4. Cancellaci / Rescabalament
2.5. Indemnitzacions per renncia de l'estada
2.6. Manteniment de la reserva
2.7. Gaudir de la unitat d'allotjament
3. Cmpings
3.1. Rgim de preus, reserves, anullacions i renncies
3.2. Manteniment de la reserva
3.3. Preus dels serveis comuns
4. Establiments de turisme rural
4.1. Preus i reserves
4.2. Manteniment de la reserva
4.3. Preus dels serveis comuns
5. Establiments hotelers
5.1. Preus de les habitacions
5.2. Preus dels serveis comuns
5.3. Reserves ianulacions
5.4. Contractaci a travs d'agncies de viatge
5.5. Rescabalament per renncia de l'estada
5.6. Manteniment de la reserva
5.7. Habitacions - llits supletoris
5.8. Bressols
5.9. Menjars
6. Allotjament per temps compartit
6.1. Document informatiu
6.2. Requisits mnims del contracte escrit
6.3. Captaci
6.4. Dret de cancellaci del contracte
6.5. Revenda
7. Contractaci de clubs de vacances
8. Reclamacions i denncies

Tenen la consideraci d’establiment d’allotjament turstic els espais que, d’una manera habitual i amb carcter professional, ofereixen als usuaris turstics que en paguin elpreu un hostalatge temporal que no constitueixi un canvi de residncia per a l’hoste, d’acord amb les condicions i les caracterstiques especificades pels establiments d’allotjament turstic. Aquests espais d’allotjament es classifiquen en les modalitats segents:

a) Apartaments turstics
b) Cmpings
c) Establiments de turisme rural
d) Establiments hotelers
e) Qualsevol altre que s’estableixi per reglament

Els establiments d’allotjament turstic han d’exhibir les plaques identificatives de llur modalitat i, si escau, de categoria.

Anar a inici de pgina

1. Normes comunes

1.1. Publicitat
A la publicitat, els establiments d’allotjament turstic han d’indicar el nom, el grup, si escau, i la categoria de l’establiment sense que pugui induir l’usuari a error o confusi.

Anar a inici de pgina

1.2. Reserves

Quan fem una reserva en qualsevol d’aquests establiments, ens han de contestar de manera fefaent en el termini mxim de deu dies des de la data de la petici. Si no ens contesten, s’entn que la reserva no ha estat acceptada.

Quan el client tingui confirmada la reserva, s’ha de mantenir el preu pactat, el qual no es pot incrementar.

Anar a inici de pgina

1.3. Preus
Aquests establiments tenen llibertat de preus, per se n’ha de fer publicitat i, com a mnim, han d’estar exhibits a la recepci d’una manera visible i clara. Si l’establiment s a Catalunya, aquests preus han d’estar indicats, com a mnim, en catal.

No es poden cobrar preus superiors als exposats al pblic i en cas de qualsevol contradicci s’aplicar el preu inferior.

Els preus sn globals, i han d'indicar si l’IVA hi s incls o no.

Excepte quan contractem l’allotjament per mitj d’una agncia de viatges, l’establiment ens ha d’informar, abans de l’admissi, dels preus que corresponen als serveis que hem sollicitat inicialment mitjanant un full on constar, almenys en catal:

  • Nom, grup i categoria de l'establiment
  • Nmero o identificaci de la unitat d'allotjament
  • Preu de la unitat d'allotjament
  • Data d'entrada i sortida

Anar a inici de pgina

1.4. Factures
Els clients tenen l'obligaci d'abonar els preus dels serveis prestats en el mateix establiment i en el moment de ser presentada la factura corresponent per cobrar-la.

Quan hagi finalitzat el perode d'allotjament pactat, o si la factura no ha estat abonada, el titular de l'establiment podr disposar de la unitat d’allotjament. En aquest cas, si encara hi hagus les coses del client, es retiraran de la unitat, desprs d’haver-ne fet inventari i d’haver-lo signat dos testimonis.

La factura haur de contenir, almenys en catal, de manera clara i especificada, ja sigui nominalment o en clau, desglossats per dies i conceptes, els diversos serveis prestats per l'establiment d'allotjament turstic.

A les factures que expedeixin els establiments a tots els seus clients haur de constar, com a mnim:

  • el nom del client
  • la identificaci de l'habitaci utilitzada
  • el nombre de persones allotjades
  • la data d'entrada i de sortida d'aquestes
  • el personal encarregat del servei telefnic haur de posar en coneixement dels clients, al ms aviat possible, els missatges, les trucades o els encrrecs que rebin.

El responsable de l'allotjament turstic, a petici del client, ha de lliurar un document que justifiqui la data, l'hora i la destinaci de la trucada telefnica, la durada i l'import. En tot cas, el client ha de tenir coneixement de la possibilitat de sollicitar el document de justificaci esmentat.

Anar a inici de pgina

1.5. Fulls de reclamacions
Els establiments d'allotjament turstic han de disposar de fulls de reclamaci a disposici dels clients i ho han d'anunciar de manera visible a la recepci.

Recordeu:

  • Informeu-vos sempre del preu total de l'estada.
  • Informeu-vos de la categoria i serveis que ofereix l’establiment
  • Feu la reserva amb antelaci
  • Demaneu sempre la factura

Anar a inici de pgina

2. Apartaments turstics
Sn tots aquells edificis o conjunts d’habitatges que s'ofereixen amb els serveis turstics corresponents, en condicions de disponibilitat immediata mitjanant preus, a usuaris que desitgen fer-hi una estada de dies, setmanes o mesos, per motius turstics o de vacances
Els apartaments turstics tenen la consideraci d’habitatge i han de disposar de les infraestructures, les installacions i els equipaments necessaris, d’acord amb la normativa bsica de l’edificaci, les condicions mnimes d’habitabilitat i les ordenances municipals que els siguin aplicables.
En qualsevol cas, han de disposar de tots els serveis urbanstics obligatoris, dels serveis de recollida i tractament d’escombraries i de tractament d’aiges residuals i de tots els altres serveis que es considerin imprescindibles per poder sser objecte d’utilitzaci turstica.
Els apartaments turstics noms es poden comercialitzar a travs d'empreses explotadores constitudes per persones fsiques o jurdiques que poden ser o no titulars dels habitatges i que s’han d'inscriure en el Registre de Turisme de Catalunya.

Anar a inici de pgina

2.1. Serveis mnims compresos
En els preus dels apartaments turstics estan compresos els serveis mnims segents:

  • Subministrament d'aigua potable, calenta i freda.
  • Subministrament d'energia elctrica, energia per a la cuina i si escau, per a la calefacci de l'allotjament.
  • Recollida d'escombraries.
  • Mobiliari, installacions i equip, que s'hauran d'adir amb la categoria de l'allotjament.
  • Atenci a l'usuari durant la seva estada per a totes les qestions relacionades amb els serveis contractats o de possible contractaci.

    Anar a inici de pgina

2.2. Serveis comuns
Els serveis comuns, si n'hi ha, es consideraran compresos en el preu de l'allotjament. Tindran aquesta consideraci els segents:

  • Piscines, jardins, terrasses comunes amb les installacions i mobiliari de qu disposin.
  • Aparcaments a l'aire lliure sense vigilncia ni reserva de plaa.

Anar a inici de pgina

2.3. Paga i senyal / Reserva
Com a mxim, es poden cobrar als clients, en concepte de paga i senyal, les quantitats segents:

  • Reserva per a menys d’un mes: 40% de l’import total de l’estada.
  • Reserva per a un mes: 25% de l’import total de l’estada.
  • Reserva per a ms d’un mes: 15% de l’import total de l’estada.
  • Reserva para menos de un mes: 40% del importe total de la estancia.
  • Reserva para un mes: 25% del importe total de la estancia.
  • Reserva para ms de un mes: 15% del importe total de la estancia.

Anar a inici de pgina

2.4. Anullaci i rescabalament
L'anullaci de la reserva donar lloc, en els supsits que s'esmenten a l'article anterior, a retenir, com a mxim, les quantitats segents:

  • Ms de trenta dies abans de l’ocupaci: l’establiment pot retenir el 5% de la paga i senyal.
  • Trenta dies o menys i ms de set dies abans de l’ocupaci: l’establiment pot retenir el 50% de la paga i senyal.
  • Menys de set dies: l’establiment pot retenir el 100% de la paga i senyal.
  • Ms de treinta das antes de la ocupacin: el establecimiento puede retener el 5% en concepto de paga y seal.
  • Treinta das o menos y ms de siete das antes de la ocupacin: el establecimiento puede retener el 505 de la paga y seal.
  • Ms de siete das: el establecimiento puede rtener el 100% de la paga y seal.

Anar a inici de pgina

2.5. Indemnitzacions per renncia de l'estada
Quan el client d'un apartament turstic se’n vagi abans de la data fins a la qual el tenia reservat, haur d'abonar pels dies que resten d'estada, com a mxim, les quantitats que s'estableixen per a l’anullaci de la reserva a l'article anterior, tenint en compte els terminis que s'hi fixen.

Anar a inici de pgina

2.6. Manteniment de la reserva
Quan la reserva d'un apartament turstic hagi estat confirmada sense l'exigncia de cap paga i senyal, el titular de l'explotaci de l'apartament turstic est obligat a mantenir-la fins a les vint hores del dia assenyalat, excepte pacte contrari.
Si el client ha abonat la paga i senyal, la reserva s'ha de mantenir fins a dos dies desprs de la data prevista d'ocupaci.
Si el cliente ha abonado la paga y seal, la reserva debe mantenerse hasta dos das despus de la fecha prevista de ocupacin.

Anar a inici de pgina

2.7. Gaudir de la unitat d'allotjament
El dret a l'ocupaci de l'apartament, villa o ciutat de vacances comenar, excepte que es pacti una altra cosa, a les sis de la tarda del primer dia del perode contractat i finalitzar a les dotze del migdia del dia segent a aquell en qu finalitzi el termini pactat.

Anar a inici de pgina

3. Cmpings
Els cmpings sn espais d's pblic degudament delimitats destinats a la convivncia agrupada de persones a l'aire lliure, mitjanant tendes de campanya, caravanes, autocaravanes i altres albergs mbils o mitjanant bungalous segons les modalitats que s’estableixin.

Els cmpings han d'estar inscrits en el Registre de Turisme de Catalunya.

Anar a inici de pgina

3.1. Rgim de preus, reserves, anullacions i renncies

Anar a inici de pgina

3.2. Manteniment de la reserva
Quan els titulars dels cmpings hagin confirmat la reserva sense l'exigncia de cap paga i senyal, estan obligats a mantenir-la fins a les vint hores del dia assenyalat per a l'ocupaci.
Si el client ha abonat la paga i senyal, la reserva es mantindr sense cap lmit horari pel nombre de dies que cobreixi aquesta.
Quan la reserva s'efectu per mitj d'una agncia de viatges i el cmping hagi confirmat la reserva, el cmping resta obligat a mantenir-la vigent sense cap lmit horari.

Anar a inici de pgina

3.3. Preus dels serveis comuns
Els cmpings no poden cobrar cap quantitat als seus clients per la utilitzaci dels serveis comuns complementaris de qu disposin aquests.
Tenen la consideraci de serveis comuns:

  • Les piscines.
  • Els jardins i zones d'esbarjo, aix com el mobiliari que l'integra.

Anar a inici de pgina

4. Establiments de turisme rural
Els establiments de turisme rural sn una modalitat d'allotjament turstic que consisteix en l'allotjament en habitacions o habitatges rurals, de manera habitual i mitjanant preu.

Aquests establiments estan situats en el medi rural, fora o dins de nuclis de poblaci de menys de 1000 habitants, integrats en edificacions preexistents anteriors a 1950, i respecten la tipologia arquitectnica de la zona, la qual es tracta de potenciar afavorint la seva rehabilitaci i conservaci, tot evitant les noves construccions.

No poden sser considerats en cap cas com establiments de turisme rural aquells ubicats en pisos, considerats com a habitatges independents en un edifici de diverses plantes, en rgim de propietat horitzontal.

Aquests tipus d'establiments s'han d'inscriure en el Registre de Turisme de Catalunya.

Es classifiquen en:

  • Cases de pags o establiments d’agroturisme.
  • Allotjaments rurals

Les Cases de pags o establiments d’agroturisme sn aquells en els quals la persona titular, pags o pagesa professional, obt rendes agrries, ramaderes o forestals d’acord amb els criteris normatius del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, i on les persones usuries poden conixer les tasques i activitats prpies de l’explotaci agrria a la qual estan vinculades.

Els Allotjaments rurals sn aquells establiments en els quals el seu titular no est obligat a obtenir rendes agrries, ramaderes o forestals, per ha de residir efectivament a la mateixa comarca o habitatge, depenent de la modalitat.

Les cases de pags i els allotjaments rurals es classifiquen en les modalitats de masia, masoveria, casa de poble compartida i casa de poble independent.

Anar a inici de pgina

4.1. Preus i reserves

Els preu de tots els serveis que facilitin els establiments d’allotjament turstic han de gaudir de la mxima publicitat en els llocs on es prestin. En tot cas, s’han d’exposar, almenys en catal, a la recepci de l’establiment de manera visible i permetent la lectura de forma clara, figurant de forma independent el preu de cadascuna de les unitats d’allotjament i cadascun dels serveis oferts.

La publicitat per qualsevol mitj de comunicaci que efectun els establiments d’allotjament turstic dels serveis i preus que ofereixen, de la seva ubicaci i d’altres caracterstiques s’han d’ajustar a la realitat i no poden induir a error o confusi.

El rgim de preus i reserves pel que fa als establiments rurals ser el que s'estableix per als establiments hotelers.
Per tant:
Els titulars dels establiments de turisme rural poden exigir als clients que efectun una reserva, un avanament de part del preu que s'entendr a compte de l'import resultant dels serveis prestats, que ser, com a mxim i per cada unitat d'allotjament:
  • Reserva per a menys de 7 dies: 25% del import total de l’estada.
  • Reserva per a ms de 7 dies: 50% del import total de l’estada.
  • Reserva a travs d’agncia de viatges: segons el pacte entre l’agncia i l’establiment.
L'anullaci de la reserva dintre dels quinze dies anteriors a la data d'ocupaci podr donar lloc a la prdua de la quantitat lliurada a compte, que quedar a disposici de l'establiment de turisme rural. En cas contrari, aquesta quantitat s'ha de retornar al client.
  • Dintre dels 15 dies abans de l’ocupaci: pot quedar a disposici de l’establiment.
  • Abans dels 15 dies: s’ha de retornar al client.
  • Reserva a travs d’agncia de viatges: segons el pacte entre l’agncia i l’establiment.
La jornada acabar a les dotze hores. En cap cas podr exigir-se al client l'abandonament de la unitat d'allotjament abans d'aquesta hora, excepte pacte contrari.
El client que no abandoni a l'hora esmentada la unitat d'allotjament que ocupa, s'entendr que allarga la seva estada un dia ms.

Anar a inici de pgina

4.2. Manteniment de la reserva
Quan els titulars dels establiments hagin confirmat la reserva sense l'exigncia de cap paga i senyal, estan obligats a mantenir-la fins a les vint hores del dia assenyalat per a l'ocupaci.
Si el client ha abonat la paga i senyal, la reserva es mantindr sense cap lmit horari pel nombre de dies que cobreixi aquesta.
Quan la reserva s'efectu per mitj d'una agncia de viatges i l’establiment de turisme rural hagi confirmat la reserva, l'establiment resta obligat a mantenir-la vigent sense cap lmit horari.

Anar a inici de pgina

4.3. Preus dels serveis comuns
Els establiments de turisme rural no poden cobrar cap quantitat als seus clients per la utilitzaci dels serveis comuns complementaris de qu disposin aquests. Tenen la consideraci de serveis comuns:

  • Les piscines.
  • Els jardins i zones d'esbarjo, aix com el mobiliari que l'integra.
  • Aparcament a l'aire lliure sense vigilncia ni reserva de plaa.

Anar a inici de pgina

5. Establiments hotelers
Sn establiments que presten el servei d'allotjament als usuaris turstics d'una manera habitual i mitjanant preu.

S'ordenen per categories (una estrella, dues, tres...) que poden variar a cada pas.
Aquests establiments tenen l'obligaci de fer la neteja diria de les habitacions.
Els establiments hotelers es classifiquen en els grups segents:

  • Grup d’hotels.
  • Grup d’hostals o pensions.

Els establiments del grup d’hotels es classifiquen en les modalitats segents:

  • Hotels.
  • Hotels apartament.
  • Balnearis.

Els hotels, els hotels apartament i els balnearis sn establiments hotelers que presten el servei d’allotjament en habitacions en rgim de lloguer i que, tant si disposen de serveis complementaris com si no en disposen, resten oberts les vint-i-quatre hores del dia.

Els hostals i les pensions sn establiments hotelers que presten el servei d’allotjament en habitacions en rgim de lloguer i que, per la dimensi, l’estructura o les caracterstiques de l’establiment o per la tipologia dels serveis, no assoleixen els nivells exigits als hotels, els hotels apartament i els balnearis.

Anar a inici de pgina

5.1. Preus de les habitacions
El preu de les habitacions es compta per dies o jornades, d'acord amb el nombre de pernoctacions.

La jornada acabar a les dotze hores. En cap cas podr exigir-se al client l'abandonament de l'habitaci abans d'aquesta hora, excepte pacte contrari entre aquest i l'establiment hoteler.

El client que no abandoni a l'hora esmentada l'habitaci que ocupa, s'entendr que allarga la seva estada un dia ms.

El gaudi de l'allotjament i d'altres serveis durar el termini convingut entre l'establiment i el client o el seu representant. Aquest termini haur de constar expressament en la notificaci que s'ha de lliurar al client en el moment de la seva admissi. Qualsevol ampliaci o reducci del termini prviament pactat est supeditat al mutu acord entre l'establiment hoteler i el client.

Anar a inici de pgina

5.2. Preus dels serveis comuns
Els establiments hotelers no poden cobrar cap quantitat als seus clients per la utilitzaci dels serveis comuns complementaris de qu disposin aquests:

  • Les piscines.
  • Les hamaques, veles, cadires i mobiliari propi de les piscines, platges, jardins i parcs particulars.
  • Els aparcaments exteriors de vehicles.
  • Les televisions.
  • El servei de caixes fortes, quan aquest hagi de ser ofert de manera obligatria pels establiments hotelers.

Anar a inici de pgina

5.3. Reserves i anullacions

Els titulars dels establiments hotelers poden exigir als clients que efectun una reserva, un avanament de part del preu que s'entendr a compte de l'import resultant dels serveis prestats, que ser, com a mxim i per cada unitat d'allotjament:
  • Reserva per a menys de 7 dies: 25% del import total de l’estada.
  • Reserva per a ms de 7 dies: 50% del import total de l’estada.
  • Reserva a travs d’agncia de viatges: segons el pacte entre l’agncia i l’establiment.
L'anullaci de la reserva dintre dels quinze dies anteriors a la data d'ocupaci de l'habitaci podr donar lloc a la prdua de la quantitat lliurada a compte, que quedar a disposici de l'establiment hoteler. En cas contrari, aquesta quantitat s'ha de retornar al client.
  • Dintre dels 15 dies abans de l’ocupaci: pot quedar a disposici de l’establiment.
  • Abans dels 15 dies: s’ha de retornar al client.
  • Reserva a travs d’agncia de viatges: segons el pacte entre l’agncia i l’establiment.

Anar a inici de pgina

5.4. Contractaci a travs d'agncies de viatge
Quan la reserva l'efectu un client o un grup o contingent turstic per mitj d'una agncia de viatges s'haur de tenir en compte els pactes que facin sobre les reserves, paga i senyal i indemnitzacions l'agncia de viatges i l'establiment hoteler.

Anar a inici de pgina

5.5. Rescabalament per renncia de l'estada
Quan el client d'un establiment hoteler abandoni l'habitaci abans de la data fins la qual la tenia reservada, el titular de l'establiment hoteler podr demanar, com a mxim, l'equivalent al 40% del preu total dels serveis que restin per utilitzar.

Anar a inici de pgina

5.6. Manteniment de la reserva
Quan l'establiment hoteler hagi confirmat la reserva sense l'exigncia de cap paga i senyal, estar obligat a mantenir-la fins a les 20 hores del dia assenyalat, excepte pacte contrari.
Si el client ha abonat la paga i senyal, l'establiment hoteler resta obligat a mantenir la reserva efectuada sense cap lmit horari pel nombre de dies que cobreixi aquesta.
Quan la reserva hotelera s'efectu per mitj d'una agncia de viatges i l'hoteler hagi confirmat la reserva, l'establiment hoteler resta obligat a mantenir-la vigent sense cap lmit horari.

Anar a inici de pgina

5.7. Habitacions - llits supletoris
Les habitacions noms poden ser ocupades per la capacitat per a la qual han estat autoritzades, s a dir, individual, 1 persona, doble 2 persones.
En el supsit que l'establiment hoteler no disposi d'habitacions individuals per als clients que ho sollicitin, no podr percebre d'aquests, una quantitat superior al 80 per cent del preu de l'habitaci que ocupin.
No obstant, els establiments hotelers poden sollicitar autoritzaci per a installar llits supletoris en habitacions dobles d’acord amb les condicions segents:

  • No es podran installar ms de 2 llits supletoris a l’habitaci.
  • Els llits supletoris no poden estar permanentment installats en les habitacions, tant sols a requeriment del client.

Els preus dels llits supletoris s’han d’aplicar:

  1. Per un llit supletori no es podr cobrar ms del 40% del preu de l’habitaci on s’installi.
  2. Per un segon llit supletori no es podr cobrar ms del 25% del preu de l’habitaci concreta.

La superfcie de l’habitaci on es pretn la installaci ha d’excedir d’un 25% de la superfcie mnima exigida per a la categoria que disposi l’establiment. Alguns exemples:

Hotels i balnearis
Llits
Superfcie mnima
Superfcie mnima per a 1 llit supletori
1 estrella
Doble llit matrimoni
11 m2
13,75 m2
Doble 2 llits
12 m2
15 m2
2 estrelles
Doble llit matrimoni
13 m2
16,25 m2
Doble 2 llits
14 m2
17,50 m2
3 estrelles
Doble llit matrimoni
14 m2
17,50 m2
Doble 2 llits
15 m2
18,75 m2
4 estrelles
Doble llit matrimoni
15 m2
18,75 m2
Doble 2 llits
16 m2
20 m2
5 estrelles
Doble llit matrimoni
16 m2
20 m2
Doble 2 llits
17 m2
21,25 m2

Anar a inici de pgina

5.8. Bressols
Els establiments hotelers hauran de disposar de bressols amb la finalitat que puguin pernoctar-hi els menors de 2 anys. La seva installaci tindr carcter gratut.

Anar a inici de pgina

5.9. Menjars
La prestaci del servei de menjador ha de tenir lloc dins l'horari assenyalat per la direcci de l'establiment, que en tot cas constar d'un perode mnim de dues hores d'acceptaci ininterrompuda de clients per a cadascun dels pats. En tot cas, els preus de pa i de l'aigua estaran inclosos en la pensi alimentria que ofereixi l'establiment hoteler.

Anar a inici de pgina

6. Allotjament per temps compartit
La utilitzaci d'un allotjament per temps compartit es va conixer durant molts anys com a multipropietat i actualment est regulada amb el nom de dret d'aprofitament per torn de bns immobles d's turstic.

L’ocupaci d’un allotjament turstic per temps compartit s una manera relativament moderna al nostre pas de fer vacances. Consisteix en la contractaci de l’s d’un apartament en un dest turstic durant una setmana a l’any, per un mnim de 3 anys i un mxim de 50; a vegades tamb pot ser per temps indefinit. El preu del contracte varia, segons si la setmana s de temporada alta o baixa i oscilla entre els 4.000.-€ i els 18.000.-€ i cada any cal pagar la quota a l’empresa de manteniment.

Anar a inici de pgina

6.1. Document informatiu
Abans de formalitzar la compra, l'empresari ha de lliurar al comprador tota la informaci essencial per escrit:

  • Identitat i domicili del propietari o promotor
  • Naturalesa real o personal dels drets a transmetre
  • Si l'obra est en construcci, indicaci de la data lmit de la seva finalitzaci.
  • Descripci de l'immoble sobre el que s'ha constitut el rgim
  • Serveis i installacions comunes i condicions del gaudiment per part del comprador
  • Dades de l'empresa de serveis que es far crrec de l'administraci
  • Preu mitj i ms alt dels drets d'aprofitament
  • Informaci del nombre d'allotjaments susceptibles d'aprofitament per torns aix com del nombre de torns
  • Informaci sobre els drets de desistiment i resoluci unilateral del contracte del comprador
  • Si existeix o no la possibilitat de participar en un sistema d'intercanvi i les dades del tercer que es far crrec del servei.

Anar a inici de pgina

6.2. Requisits mnims del contracte escrit

  • La seva data, el lloc i la signatura del contracte.
  • Les dades de les parts contractuals, del propietari i/o comercialitzador, de l’empresa de serveis i de la societat encarregada d’organitzar els intercanvis en cas que s'ofereixi.
  • La descripci i el preu del servei d'intercanvi.
  • Les dades notarials i registrals de l’escriptura que regula el rgim d’aprofitament per torns de l’immoble en qesti. s aconsellable que les dades es verifiquin al Registre de la Propietat. Indicaci de la naturalesa jurdica del dret que es transmet, aix com la duraci del rgim d'aprofitament i la seva data d'extinci.
  • Descripci detallada de l’edifici, de l’allotjament i de les seves dades registrals, i identificaci del torn que s’adquireix (dia i hora del seu inici i final).
  • Indicaci de si l’obra est acabada o es troba en fase de construcci. En aquest ltim cas, s’assenyalar la data lmit de finalitzaci de l’obra, el domicili de l’adquirent per comunicar-li la seva conclusi, la memria de les qualitats de l’allotjament, el mobiliari, etc.
  • Els serveis i installacions comuns i les seves condicions d’s.
  • El preu i la manera de pagament. El cost anual dels serveis i el seu ndex d’actualitzaci, que ser l’ndex de Preus al Consum publicat per l’Institut Nacional d’Estadstica, sempre i quan les parts no pactin conjuntament un altre tipus d’ndex. Tamb s’esmentaran els impostos que cal pagar, aix com un resum dels honoraris de notaris i registradors quan el contracte s’hagi d’elevar a escriptura pblica i a inscriure’s al corresponent Registre de la Propietat.
  • Les dades del registrador de la propietat competent per verificar titularitats i possibles crregues sobre l'immoble.
  • S’esmentar el dret del comprador a exigir l’elevaci del contracte a escriptura pblica, i a inscriure el dret adquirit al Registre de la Propietat corresponent.
  • Al contracte ha de figurar una menci literal dels articles 10, 11 i 12 de la Llei 42/1998, de 15 de desembre, els quals expliquen el sistema per desistir o per resoldre el contracte en uns determinats terminis, la prohibici de cobrament de bestretes per part del venedor durant aquest temps, i la resoluci dels prstecs vinculats a la compra quan aquesta es rescindeixi.

Anar a inici de pgina

6.3. Captaci
Aquest producte no es comercialitza a les agncies de viatge sin que la captaci de clients s’efectua mitjanant mrqueting directe (trucades al domicili particular, enquestes al carrer, etc.). Els clients sn convidats a assistir a una presentaci en un hotel determinat a canvi de la qual s’anuncia la possibilitat d’obtenir un premi. Durant la presentaci, l’empresa proposa signar el contracte que acostuma a anar acompanyat de molta documentaci. s molt important llegir-lo detingudament abans de signar-lo i valorar si el producte s’adapta a les nostres necessitats.

Penseu que a ms del pagament inicial, anualment haureu de pagar la quota de manteniment, d'acord amb un barem fixat en el contracte i durant tota la durada del dret. Valoreu si de veritat utilitzareu o no aquest sistema de vacances.

Algunes empreses dedicades a l'explotaci d'aquest producte s'han agrupat en l'OTE - Organitzaci Europea de Temps Compartit -, que assessora de forma unificada els clients.

Anar a inici de pgina

6.4. Dret de cancellaci del contracte
s molt important saber que el comprador disposa d'un termini de 10 dies, a partir de la data del contracte, per desistir de la seva adquisici.

Si l'empresa no ofereix per escrit tota la informaci legalment establerta o si aquesta informaci no s totalment certa, el termini de 10 dies comena a comptar a partir del moment en qu l'empresari complementi o esmeni la informaci; si no ho fa, el termini comena al cap de 3 mesos.

La llei prohibeix a les empreses comercialitzadores el cobrament de cap quantitat de diners dins d’aquests 10 dies. En cas que es cancelli el contracte, qualsevol crdit bancari o document de pagament signat a favor de l’empresa quedar bloquejat. La cancellaci s’ha de fer per escrit i enviar-la per burofax per tal que en quedi constncia, per tant no serveix la cancellaci per telfon. El burofax s’ha d’enviar a l’adrea de l’empresa que consti en el contracte.


6.5. Revenda
Alguns clients, que en el seu moment van contractar l'ocupaci d’un allotjament per temps compartit, al cap d’un temps deixen d’estar interessats en aquesta manera de fer vacances i sn contactats per una empresa de revenda. Aquesta empresa sol oferir els seus serveis consistents en la recerca d’un nou propietari per a la setmana que t el client.

Per tal de convncer el client que contracti els seus serveis, l’empresa de revenda sol informar al propietari que ja disposa d’una persona interessada a adquirir la seva setmana i disposat a pagar-li la quantitat de diners que ell demana.

Cal recordar que el negoci de la revenda sovint amaga la necessitat que el propietari faci una nova despesa econmica en favor de l’empresa que li ofereix els seus serveis i que en rares ocasions aquesta aconsegueix concloure un contracte que permeti al propietari de recuperar el preu pagat inicialment. s molt important llegir el contracte de revenda abans de signar-lo i, si cal, consulteu amb el vostre advocat.

Anar a inici de pgina

7. Contractaci de clubs de vacances
Algunes empreses comercialitzen un producte molt similar a la contractaci d’un allotjament per temps compartit que anomenen “Adhesi a club de vacances”. La durada d’aquest contracte acostuma a ser per temps inferior als 3 anys necessaris perqu sigui considerat de temps compartit i per tant, el consumidor contractant gaudeixi de la protecci legalment prevista (especialment del dret de desistiment durant 10 dies des de la data del contracte)

Anar a inici de pgina

8. Reclamacions i denncies
Si tenim qualsevol problema en un allotjament turstic, el primer que hem de fer s contactar amb la direcci de l'establiment per intentar solucionar el cas. Tamb podem demanar els fulls de reclamacions per poder deixar constncia dels fets i en cas que no arribem a una soluci amb l'establiment ens hem d'adrear a l'Oficina municipal o comarcal d'informaci al consumidor ms propera al nostre domicili, on ens informaran dels nostres drets i les vies ms adients per exercitar-los. Per a ms informaci consulteu el tema de consum Reclamacions.

En cas que es vulguin denunciar unes activitats o actuacions irregulars podem posar els fets en coneixement de la Direcci General de Turisme de la Generalitat de Catalunya que s l'organisme a Catalunya amb competncies sancionadores pel que fa a les activitats dels allotjaments turstics.

Si la persona consumidora sospita que l’empresa li est oferint o proposant un contracte fraudulent, ho pot denunciar a la comissaria ms propera.

Anar a inici de pgina

     

© 2007 Agència Catalana de Consum