Accés al contingut (Alt + 1)
Accés al menú de la secció (Alt + 2)
Inici > Temes de Consum > ServeisFinancers
Agència Catalana del consum - www.gencat.cat

Serveis financers

Imatge de navegaciInformaci General
Imatge de navegaciLegislaci
Imatge de navegaciPreguntes
Imatge de navegaciPublicacions

Informaci general


1. Introduccci
2. Tipologia de les entitats de crdit
2.1. L’Institut de crdit Oficial
2.2. Els bancs
2.3. Les Caixes d’Estalvi i la Confederaci Espanyola de Caixes d’Estalvi
2.4. Les Cooperatives de crdit
2.5. Els Establiments financers de crdit
3. Aspectes comuns a les entitats de crdit
4. El contracte bancari
5. Els contractes bancaris com a contractes d’adhesi
6. Tipus d’operacions bancries
6.1. El compte corrent
6.2. El dipsit bancari
6.3. El prstec bancari
6.3.1. Obligacions de l’entitat de crdit
6.3.2. Obligacions del client
6.3.3. Causes d’extinci del prstec
6.4. L’obertura de crdit
6.4.1. Diferncies amb el contracte de prstec
6.4.2. Obligacions de l’entitat de crdit
6.4.3. Obligacions del client
6.4.4. Extinci del contracte
6.5. Garanties associades al prstec
6.5.1. La fiana
6.5.2. La Hipoteca
6.5.2.1. Referncia a la hipoteca immobiliria
6.5.2.2. Abans de la contractaci
6.5.2.3. L’oferta vinculant
6.5.2.4. El document contractual
6.6. El descompte bancari
6.6.1. Tipus de descompte
6.6.2. Obligacions de l’entitat
6.6.3. Obligacions del client
6.7. Les targetes bancries
6.7.1. Concepte
6.7.2. Tipus de targetes
6.7.3. Funcionament de les targetes
6.7.3.1. Obligacions del titular de la targeta
6.7.3.2. Obligacions de l'emissor de la targeta
6.7.3.3. Obligacions dels establiments adherits
6.7.3.4. Extinci del contracte
7. Els interessos i les comissions de les operacions bancries
7.1. Requisits que han de complir els interessos
7.2. Requisits que han de complir les comissions
7.3. Obligacions d’informaci que s’imposen a les entitats de crdit titulars de caixers automtics
7.4. Obligacions d’informaci imposades a les entitats financeres emissores de mitjans de pagament comercialitzats a Espanya
8. El registre d’impagats
8.1. Concepte
8.2. Drets que tenim enfront al titular del fitxer
8.3. Exercici del dret de rectificaci i cancellaci
8.4. Central d’Informaci de Riscos (CIR)
9. Les vies de reclamaci
9.1. El Departament o Servei especialitzat d’Atenci al Client. El Defensor del Client
9.2. Els Comissionats per a la Defensa del Client dels Serveis Financers
10. El crdit al consum
10.1. Concepte
10.2. Subjectes
10.3. Contractes exclosos de la llei
10.4. Requisits abans de contractar
10.5. El document contractual
10.6. Contractes vinculats a l’obtenci d’un crdit
11. El crdit rpid
11.1. Qu s un crdit rpid?
12. El reagrupament de crdits
12.1. Qu s el reagrupament de crdits?
12.2. Qui ofereix aquesta opci financera?
12.3. Informem-nos abans de les caracterstiques i del veritable cost de concentraci
12.4. Recomanacions
13. La comercialitzaci a distncia de serveis financers
13.1. Informaci prvia al contracte
13.1.1. La persona provedora
13.1.2. El servei financer
13.1.3. El contracte a distncia
13.1.4. Els mitjans de reclamaci i d’indemnitzaci
13.2. Comunicaci a travs de telefonia vocal
13.3. Comunicaci de les condicions contractuals i de la informaci prvia
13.4. Dret de desistiment
13.5. Pagament del servei prestat abans del desistiment
13.6. Pagament mitjanant targeta
13.7. Serveis no sollicitats

1. Introducci
El sistema financer espanyol est constitut per tres grans sectors:

  • El mercat de credit
  • El mercat de valors
  • El mercat de les assegurances privades
  • El mercat de crdit s el que es dedica a l’activitat bancria.


L’activitat bancria es caracteritza per la interposici de les entitats de crdit entre les persones que dipositen fons i aquelles que necessiten finanament, actuant d’aquesta manera com a intermediries.

Aix doncs, les entitats de crdit , per una banda, capten l’estalvi oferint la seva prpia solvncia i garantia a l’estalviador, i per altra, ofereixen liquiditat, s a dir, la possibilitat de la recuperaci immediata dels fons.
Els serveis bancaris s'utilitzen principalment per dipositar i rendibilitzar els estalvis, finanar adquisicions, i demanar prstecs personals i hipotecaris.

Anar a inici de pgina

2. Tipologia de les entitats de crdit Es considera que sn entitats de crdit :

2.1. L’Institut de crdit Oficial
s una entitat pblica empresarial adscrita al Ministeri d’Economia i Hisenda que t com a objectiu promoure les activitats econmiques que contribueixin al creixement i a la millora de la distribuci de la riquesa nacional, i en especial, aquelles que per la seva transcendncia social, cultural, innovadora o ecolgica, mereixen una atenci prioritria.

Anar a inici de pgina

2.2. Els bancs
La principal peculiaritat dels bancs s que forosament s’han de constituir com a Societat Annima. Als alts crrecs de la banca se’ls exigeixen tres requisits que sn comprovats pel Banc d’Espanya: honorabilitat, aptitud i independncia.

Anar a inici de pgina

2.3. Les Caixes d’Estalvi i la Confederaci Espanyola de Caixes d’Estalvi
Tenen una estructura jurdica de fundaci. Exerceixen la mateixa activitat que els bancs, per, a diferncia d’aquests no tenen accionistes, doncs el seu capital fundacional s aportat per una srie de promotors que no pretenen obtenir un benefici sin realitzar una finalitat social.

Anar a inici de pgina

2.4. Les Cooperatives de crdit
Tal com el seu nom indica tenen l’estructura jurdica de cooperativa. El seu objectiu principal s servir les necessitats financeres dels seus socis i de tercers mitjanant l’exercici de les activitats prpies de les entitats de crdit .

Com a exemples de cooperatives de crdit trobem les Caixes Rurals, La Caixa d’Advocats, la Caixa d’Arquitectes, entre d’altres.

Anar a inici de pgina

2.5. Els Establiments financers de crdit
Es caracteritzen per qu no poden captar fons reemborsables del pblic, per tant la seva activitat est limitada a:

  • Prstecs i credits, incloent-hi el crdit al consum, crdit hipotecari i finanament de transaccions comercials.
  • Factoring
  • Leasing
  • Emissi i gesti de targetes de credit
  • Concessi d’avals i garanties

Anar a inici de pgina

3. Aspectes comuns a les entitats de crdit
Com hem vist cada una de les entitats de crdit t particularitats que la diferencien de la resta, per tamb tenen una srie d’aspectes comuns:

  • Tota entitat de crdit , per constituir-se, requereix l’autoritzaci del Ministeri d’Economia i Hisenda i la inscripci en un registre especial d’entitats de crdit que porta el Banc d’Espanya.
  • Per obtenir l’autoritzaci han de complir els requisits segents:
    • Capital mnim, que variar, segons cada entitat.
    • Limitaci estatutria de l’objecte social a les activitats prpies de les entitats de crdit .
    • Comptar amb administradors que tinguin honorabilitat i experincia.
    • Necessitat de comptar amb una bona organitzaci administrativa i comptable i amb procediments de control intern adequats que garanteixin una gesti sana i prudent de l’entitat.
    • Idonetat de les persones que hagin de tenir una participaci significativa a l’entitat de crdit .
  • La inscripci en el registre del Banc d’Espanya, s’ha de comunicar a la Comissi de la Uni Europea i publicar-se en el Boletn Oficial del Estado.
  • Les entitats de crdit poden cessar l’activitat pels segents motius:
    • Per revocaci de l’autoritzaci administrativa decretada pel Consell de Ministres per una de les causes segents:
      I. Com a sanci.
      II. Per exclusi del Fons de Garantia de Dipsits al qual pertanyi l’entitat.
      III. Quan l’entitat de crdit no garanteixi la seguretat dels fons que li han estat confiats.
    • De forma voluntria.
    • Com a conseqncia d’un procediment concursal que finalitzi amb la liquidaci i extinci de l’entitat.
  • L’organisme encarregat de supervisar, inspeccionar i instruir expedients administratius sancionadors a les entitats de crdit s el Banc d’Espanya.

Anar a inici de pgina

4. El contracte bancari
Quan acudim a una entitat de crdit ja sigui amb la intenci d’obrir un compte corrent, sollicitar una targeta de crdit o demanar un prstec ho haurem de fer mitjanant la signatura d’un contracte.

Els contractes bancaris es caracteritzen per:

  • a. Sn contractes basats en la confiana entre el client i l’entitat de crdit .
  • Sn contractes d’adhesi que es formalitzen en formularis impresos als quals els clients s’adhereixen sense poder discutir la major part de les seves clusules, ja que aquestes, venen predeterminades per l’entitat de crdit .
  • Els contractes bancaris meriten normalment uns interessos o unes comissions b a favor del banc, b a favor del client. Normalment els interessos que rep el banc sn ms elevats que els del client, beneficiant-se de la diferncia.

Els contractes bancaris es poden classificar com a:

Contractes actius: Quan s el banc que concedeix crdit al client (p.ex. el prstec).

Contractes passius: Quan s el client qui concedeix crdit al banc (p.ex. el dipsit).

Contractes neutres: Quan els bancs presten serveis als seus clients que no suposen ni l’obtenci ni la concessi de crdit (p.ex. el servei de lloguer de caixes de seguretat).

Anar a inici de pgina

5. Els contractes bancaris com a contractes d’adhesi
El fet que el contracte bancari sigui un contracte d’adhesi on les clusules venen imposades per l’entitat, significa que el consumidor no t opci de negociar les condicions generals i per tant les niques alternatives que t s acceptar tot el contracte en bloc o desistir i no contractar. Aix fa que el consumidor estigui en una posici de desavantatge respecte a l’entitat financera i per tant necessita d’una major protecci com a part dbil de la relaci contractual.

La protecci al consumidor es configura de la segent manera:

Control de la Publicitat

L’obligaci d’informaci est directament dirigida a transmetre al consumidor el coneixement necessari per prestar un consentiment decidit. L’objectiu de la publicitat, en canvi, no s transmetre coneixement sin motivar la contractaci.
Tenint en compte que en la majoria d’ocasions s la publicitat la que promou la contractaci, ens trobem que aquesta publicitat es troba sotmesa a diverses normes que la regulen per tal de garantir la protecci al consumidor.

La Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris, exigeix a l’informador que al realitzar l’oferta, promoci o publicitat s’ha d’ajustar a les caracterstiques del producte que pretn que sigui adquirit pel consumidor i configura l’activitat publicitria com una veritable oferta de contracte, ja que ofereix al consumidor la possibilitat d’exigir el contingut de l’oferta publicitria.

La Llei General de la Publicitat declara com a illcita:

  • La publicitat que atempti contra la dignitat de la persona o vulneri valors i drets reconeguts en la Constituci.
  • La publicitat enganyosa.
  • La publicitat deslleial
  • La publicitat subliminar
  • La publicitat que infringeixi el que disposa la normativa que regula la publicitat de determinats productes, bns, activitats o serveis.
  • Tamb existeixen normes especfiques que regulen la publicitat de l’activitat bancria (p.ex. la norma que obliga a la constncia de la taxa anual equivalent quan es fa publicitat d’un crdit al consum).


Si partim que mitjanant el control de la publicitat es pot tutelar al consumidor, s necessari posar aquest control en relaci amb l’exigncia d’un dret a ser informat de forma vera i objectiva.

El Dret a la Informaci

A diferncia de la publicitat que s opcional, la informaci s una obligaci que s’imposa a l’empresari i per tant, en contrapartida, s un dret del consumidor.

La Llei General per a la Defensa del Consumidor i Usuari estableix com a bsic el dret a la informaci. Aquest dret es manifesta en una doble vessant:

  • Fase precontractual: Es persegueix protegir el consentiment del consumidor. La informaci en aquesta fase es pot classificar en dos grups:
    I. La que es refereix a la prestaci objecte del contracte.
    II. La que es refereix al preu i a les condicions jurdiques i econmiques d’adquisici del producte.
  • Fase d’execuci del contracte: Un cop efectuat el contracte el consumidor ha de tenir la mxima informaci sobre producte o servei contractat.
    Per al que fa a les normes de disciplina bancria imposen les segents obligacions:
    I. Els contractes s’han de formalitzar per escrit, i han de reflectir de forma explcita i amb la necessria claredat els compromisos contrets per les parts.
    II. S’ha d’entregar al client un exemplar del contracte, degudament subscrit per l’entitat.
    III. Les entitats han de comunicar als seus clients, qualsevol condici relativa a les seves operacions actives i passives.

S’intenta garantir que els clients puguin accedir a una informaci suficient sobre els termes de la relaci contractual que els uneix amb l’entitat.

Anar a inici de pgina

6. Tipus d’operacions bancries

6.1. El compte corrent
Mitjanant el contracte de compte corrent el banc, s’obliga a realitzar una gesti de cobraments i pagaments per compte del client, assumint una obligaci de gesti directa del mateix amb el deure de complir les ordres del client sempre que siguin les normals de l’activitat bancria.

El contingut contractual es regula detalladament en el contracte d’adhesi preparat per la mateixa entitat de crdit , per tant, s’haur de tenir en compte la normativa de protecci al client o usuari dels serveis bancaris.
Poden ser titulars d’un compte corrent tots aquells que tinguin capacitat jurdica general, estant obligat el banc a comprovar la identitat de la persona, ja sigui fsica o jurdica, que solliciti l’obertura d’un compte corrent.

Els que no posseeixen la necessria capacitat d’obrar, hauran d’actuar a travs dels seus representants legals o tutors.

Del contracte de compte corrent es deriven unes obligacions que ha de complir l’entitat i unes altres que ha de complir el titular:

Obligacions de l’entitat

  • T l’obligaci de dur a terme la gesti directa del compte corrent.
  • Ha de fer efectives les ordres de cobrament i de pagaments a tercers que li encarregui el client (sempre que s’hagin efectuat de la forma pactada o siguin les normals de l’activitat bancria).
  • Ha de comprovar la signatura del client en el cobrament de xecs.
  • Ha d’informar peridicament al client sobre els moviments del compte corrent, i expedir extractes i comunicar el saldo del compte cada cop que aquest ho solliciti.

Obligacions del client

  • Ha de disposar de fons per tal que l’entitat pugui fer front a les ordres de pagament. Si malgrat no tenir fons, l’entitat decideix assumir els pagaments, ens trobarem amb una situaci de descobert, amb cobrament d’interessos i comissions per part de l’entitat.
  • Ha de pagar les comissions establertes a les tarifes que l’entitat de crdit ha fet pbliques.
  • T l’obligaci de conservar amb diligncia el talonari de xecs que li ha entregat l’entitat de crdit i comunicar de forma immediata la seva prdua o robatori.

Si no est d’acord amb alguna de les operacions anotades en el compte, ho ha de comunicar a l’entitat dins el termini que s’hagi pactat en el contracte.

Anar a inici de pgina

6.2. El dipsit bancari
Pel contracte de dipsit, el banc rep del client una suma de diners de la que el banc pot disposar, per que ha de custodiar i restituir en la forma pactada, rebent el client una retribuci que el banc paga en forma d’interessos.

Els dipsits es classifiquen en:

  • Dipsits a la vista: Es caracteritzen per qu el client t la facultat de demanar la devoluci immediata de la totalitat o d’una part dels diners dipositats en l’entitat de crdit . El tipus d’inters que s’aplica en aquest tipus de dipsits sol ser molt baix.
  • Dipsits a termini o a termini fix: El client pot sollicitar la devoluci dels diners un cop transcorregut un determinat perode de temps que constar en el contracte. L’inters aplicable dependr de la major o menor durada del termini pactat. Se sol preveure, per, la possibilitat d’obtenir de forma anticipada el capital, amb penalitzaci dels interessos pactats.

Anar a inici de pgina

6.3. El prstec bancari
Mitjanant aquest contracte, el banc entrega una suma de diners determinada, obligant-se la persona que la rep a restituir-la en el termini o terminis convinguts. A canvi, haur de pagar uns interessos i unes comissions a l’entitat de crdit .

Anar a inici de pgina

6.3.1. Obligacions de l’entitat de credit
Entregar el capital en el moment i en el lloc acordats.

El contracte s’ha de fer per escrit i se n’ha d’entregar una cpia al consumidor o usuari i ha de contenir les mencions segents:

  • Expressi del tipus d’inters nominal anual.
  • Expressi de la taxa anual equivalent (TAE)
  • Periodicitat en qu es meritin els interessos, dates de liquidaci i la frmula per obtenir l’import absolut dels interessos meritats.
  • Les comissions que el client ha de pagar, la seva quantitat o bases per al clcul i la data de liquidaci.
  • Les quotes d’amortitzaci, la seva quantia i periodicitat.

No pot exigir a l’usuari altres despeses i prestacions derivades del prstec que no siguin les pactades.
No pot reclamar les quotes d’amortitzaci del prstec amb els seus corresponents interessos abans que hagin venut.

Anar a inici de pgina

6.3.2. Obligacions del client

  • Restituir el capital que l’entitat de crdit li ha deixat en prstec.
  • Pagar els interessos que s’han pactat en el contracte.
  • pagar les comissions pactades en el contracte que poden ser:
    • Comissi d’obertura
    • Comissi per cancellaci anticipada del prstec
    • Comissi per reclamaci de posicions deutores
  • Subministrar al banc determinada informaci financera i patrimonial, tant en la fase prvia a la concessi del prstec, com durant la seva vigncia.

Anar a inici de pgina

6.3.3. Causes d’extinci del prste

  • Per compliment regular de les obligacions del prestatari.
  • Venciment anticipat per part del client: El client avana el pagament de tot o part del capital pendent a canvi d’abonar una comissi per amortitzaci.
  • Venciment anticipat per part del banc: Quan hi ha incompliment de les obligacions de pagament.

Anar a inici de pgina

6.4. L’obertura de crdit
Mitjanant aquest contracte, l’entitat de crdit es compromet, a canvi d’una comissi, a posar a disposici del client una determinada quantitat de diners fins a un lmit mxim i per un perode de temps determinat, per tal que el client en vagi disposant a mesura que ho necessiti.

Anar a inici de pgina

6.4.1. Diferncies amb el contracte de prstec
Tot i que es pot confondre amb el contracte de prstec, presenta les segents diferncies:

Prstec

  • Per a la seva validesa, s requisit indispensable el lliurament de la quantia que es dna en prstec.
  • El banc entrega al prestatari l’import pactat, normalment abonant-lo en un compte corrent
  • El prestatari ha de tornar la quantitat deixada quan es produeixi el venciment de cada una de les amortitzacions pactades fins a la total devoluci del prstec.
  • Es paguen interessos sobre tota la quantitat deixada, en la forma i terminis que s’hagi establert.

Obertura crdit

  • Noms cal la voluntat de les parts, una vegada acceptada la sollicitud del client per part de l’entitat de crdit .
  • El banc no entrega cap quantitat inicialment, sin que es compromet a entregar sumes, fins al lmit mxim fixat, quan el client ho demani.
  • El client pot reduir el seu deute amb el banc mitjanant ingressos en el compte corrent obert a tal efecte, independentment de la reducci del lmit de crdit , de tal manera que pot arribar a convertir-se en creditor del banc, sense que per aix el crdit hagi quedat cancellat.

Noms es paguen interessos pel capital realment disposat i durant el temps en qu s’hagi utilitzat.

Anar a inici de pgina

6.4.2. Obligacions de l’entitat de crdit
L’entitat s’obliga a posar a disposici del client les quantitats pactades amb unes limitacions:

  • No pot ser obligada a facilitar quantitats que superin l’import del crdit concedit.
  • No ho concedir fora del termini o perode prviament pactat.
  • La disposici del capital per l’interessat s’ha de fer de la forma pactada.

Anar a inici de pgina

6.4.3. Obligacions del client

  • Pagar una comissi com a compensaci per la disponibilitat del fons.
  • Pagar interessos pel temps i la quantia del capital disposat.
  • Restituir els fons utilitzats, en la data i forma que s’hagi establert en el contracte.

Anar a inici de pgina

6.4.4. Extinci del contracte
El contracte d’obertura de crdit s’extingeix per les causes segents:

  • Per venciment del termini de durada del crdit .
  • Resoluci unilateral del contracte per part del banc per:
    • Incompliment d’alguna de les obligacions per part del client
    • Canvi en la situaci patrimonial del client que posi en perill la seva solvncia.
    • Fallida del client.

Anar a inici de pgina

6.5. Garanties associades al prstec

6.5.1. La fiana
Mitjanant la fiana, una o diverses persones s’obliguen a pagar o a complir per un deutor principal en el cas que aquest no ho faci.

Caracterstiques de la fiana

  • Obligaci accessria: Ja que sempre n’hi ha d’haver una de principal, sin no pot subsistir.
  • Obligaci subsidiria: El fiador noms ha de complir la seva obligaci en cas que no ho faci el deutor principal.
  • Benefici d’excussi: Mitjanant el qual, el fiador pot negar-se a complir la seva obligaci, assenyalant els bns del deutor principal que siguin suficients per pagar el deute. Aquest benefici no s’aplicar quan:
    • Si el fiador hi ha renunciat expressament
    • Si el fiador s’ha obligat solidriament amb el deutor
    • Si el deutor garantit s insolvent o es troba en situaci de fallida o suspensi de pagaments.
  • Normalment en les fiances atorgades com a conseqncia dels contractes bancaris s habitual que el fiador renunci al benefici d’excussi, obligant-se solidriament amb el deutor.

Relaci entre l’entitat de crdit i el fiador

  • L’entitat abans de reclamar judicialment el deute al fiador, l’ha de requerir perqu pagui.
  • L’entitat pot demandar conjuntament al deutor i al fiador encara que la fiana no sigui solidria.
  • Si es reclama el pagament al fiador, aquest noms pot oposar al creditor les excepcions relatives a la validesa i existncia de l’obligaci garantida, per en cap cas pot oposar excepcions personals del deutor principal.

Relaci entre deutor i fiador

  • Si el fiador es veu obligat a pagar podr reclamar desprs contra el deutor, a part de l’import del deute, els interessos, les despeses ocasionades, i els danys i perjudicis patits.
  • Si el deute s a termini i el fiador paga abans, no podr reclamar l’import al deutor fins que finalitzi el termini.
  • Si el fiador paga sense notificar-ho al deutor i aquest, al no saber-ho, tamb paga, no podr reclamar-li res al deutor, per s que podr reclamar al creditor la quantia que aquest ha rebut dues vegades.

Extinci de la fiana

  • Quan s’extingeix l'obligaci garantida
  • Pot ser que l'obligaci principal subsisteixi, per s’extingeixi la fiana per les causes segents:
    • Si per algun acte del creditor, el fiador no pogus subrogar-se en els drets que tenia l’esmentat creditor.
    • En cas de prrroga de l’obligaci principal concedida pel creditor als deutors sense el consentiment del fiador.

Si ha transcorregut la data de venciment de la garantia en el cas que s’hagi pactat aquesta expressament en el contracte.

Anar a inici de pgina

6.5.2. La Hipoteca
La caracterstica principal del contracte de prstec hipotecari s que garanteix el compliment de contracte un b, sigui moble o immoble. Mitjanant el prstec hipotecari, s’assegura el compliment de l’obligaci que contreu el client, donat que atribueix al creditor hipotecari, en cas d’incompliment per part del deutor, la facultat d’executar el b hipotecat per cobrar-se les quantitats deixades d’abonar pel deutor.

Anar a inici de pgina

6.5.2.1. Referncia a la hipoteca immobiliria
L’Ordre de 5 de maig de 1994, sobre transparncia de les condicions financeres dels prstecs hipotecaris, estableix que les entitats de crdit hauran d’informar obligatriament mitjanant un fullet informatiu als clients que sollicitin prstecs amb garantia hipotecria quan hi coincideixin simultniament les segents circumstncies:

  • Que sigui un prstec hipotecari i la hipoteca recaigui sobre un habitatge.
  • Que el prestatari sigui una persona fsica.
  • Que l’import del prstec sollicitat sigui igual o inferior a 150.000€, o el seu equivalent en divises.

    Anar a inici de pgina

6.5.2.2. Abans de la contractaci
El client t dret a que se li faciliti un fullet informatiu on hi ha de constar les dades segents:

Identificaci del prstec:

  • Denominaci comercial.
  • Quantia mxima del prstec respecte al valor de taxaci de l’immoble hipotecat.
  • Moneda del prstec, en cas que no sigui l’euro.

Terminis:

  • Termini total del prstec.
  • Termini de carncia d’amortitzaci del principal.
  • Periodicitat dels pagaments.

Tipus d’inters:

  • Fix o variable.
  • Termini de revisi del tipus d’inters.
  • Tipus d’inters anual i tipus de referncia.

Comissions:

  • D’obertura.
  • D’amortitzaci (no pot ser superior a l’1 per 100 del capital que s’amortitza).
  • Altres comissions que hi pugui haver.

Despeses:

  • Indicaci de quins serveis concertar o prestar directament l’entitat de crdit .
  • Indicaci de les despeses a crrec del client, especificant quines s’hauran d’abonar en cas que el contracte no s’arribi a formalitzar.
  • Indicaci de la forma i el moment en qu es repercutiran les despeses al client.
  • Indicaci de quins serveis han de ser abonats i contractats directament pel client.
  • Impostos i aranzels aplicables.

Quotes peridiques:

  • S’ha d’incloure una taula de quotes peridiques en funci del termini i tipus d’inters.

Tamb s’haur d’informar al client, quan la despesa sigui a crrec seu:

  • De l’entitat dels professionals que taxaran l’immoble o a executar un altre servei, si s l’entitat la que el realitza o proposa els professionals.
  • Tarifes o honoraris aplicables.
  • Quan la taxaci sigui efectuada o concertada directament per l’entitat, per la despesa sigui a crrec del client, se li haur d’entregar copia de l’informe de la taxaci en cas que l’operaci s’arribi a formalitzar, i si no, se li haur d’entregar l’original.

Encara que el prstec no arribi a atorgar-se, s’hauran d’indicar les despeses preparatries de l’operaci, com taxaci, comprovaci de la situaci registral de l’immoble, o altres que es consideraran a crrec del client encara que el prstec no arribi a atorgar-se.

Anar a inici de pgina

6.5.2.3. L’oferta vinculant
Un cop el client ha pogut examinar els fulletons informatius de les diferents entitats de crdit i s’ha decidit per un determinat prstec, pot demanar una oferta vinculant.

Abans que ens facin l'oferta s necessari:

  • fer la taxaci de l'immoble y pagar el cost corresponent
  • que l'entitat de crdit comprovi la capacitat financera del sollicitant

Una vegada l'entitat ha decidit concedir-nos el prstec, ens haur de fer l'oferta vinculant per escrit, especificant totes les condicions financeres del prstec

L'oferta ser vinculant per a l'entitat de crdit durant el termini que estableixi la prpia oferta, per mai inferior a 10 dies des que es lliuri al client

Anar a inici de pgina

6.5.2.4. El document contractual
El contracte de prstec hipotecari s’ha de celebrar per escrit, elevar-lo a escriptura pblica i inscriure’l al Registre de la Propietat, per tal que la hipoteca quedi vlidament constituda.

Durant almenys els tres dies hbils anteriors a l’atorgament d’escriptura pblica, el consumidor t dret a examinar el projecte d’escriptura pblica en el despatx del Notari.

El Notari en compliment del seu deure d’informar haur de:

  • Comprovar que no hi hagi diferncies entre les condicions de l’oferta vinculant i les clusules financeres del document contractual.
  • Que el tipus d’inters pactat, ja sigui fix o variable, no vulnerin les regles establertes pel Banc d’Espanya.
  • Comprovar que les clusules no financeres del contracte no impliquin per al consumidor comissions o despeses que s’haurien d’haver incls en les clusules financeres.
En els prstecs hipotecaris s obligatori contractar una assegurana de danys de l’immoble hipotecat. Cap altra assegurana no s exigible legalment, tot i que no s infreqent contractar tamb una assegurana de vida l’import de la qual, en cas de mort del deutor, serveixi per pagar una part almenys del prstec hipotecari. El client pot escollir la companyia amb que contractar la plissa o plisses d’assegurances i, per tant, no est obligat a acceptar l’entitat asseguradora que li proposi el banc.

Anar a inici de pgina

6.6. El descompte bancari
Mitjanant el contracte de descompte bancari, el banc, prvia deducci d’un inters, anticipa al client l’import d’un crdit que aquest t enfront a un tercer amb la cessi del crdit mateix, obtenint d’aquesta manera el client descomptatari l’import d’un crdit abans del seu venciment.

El termini mxim de descompte en la prctica bancria sol ser de 18 mesos, per pot ser superior prvia autoritzaci.

Anar a inici de pgina

6.6.1. Tipus de descompte
Els descomptes poden ser:

  • Descompte canviari/descompte com: El primer va associat a credits incorporats a una lletra de canvi o en un pagar, el segon es refereix a descomptes de credits comuns aplaats.
  • Descompte comercial/descompte financer: El comercial es dna quan el crdit que es descompta obeeix a una relaci comercial mantinguda pel descomptatari, en canvi, el descompte financer significa la creaci d’una lletra per part del banc al client per obtenir fons. En aquest cas els interessos que cobra l’entitat sn ms elevats pel major risc que comporta l’operaci.
  • Descompte simple/lnia de descompte: El primer es produeix d’una manera simple o allada. La lnia de descompte s un contracte pel qual el banc es compromet a anticipar l’import dels efectes que en un futur li siguin presentats pel client fins a una determinada quantia.

Anar a inici de pgina

6.6.2. Obligacions de l’entitat

  • Anticipar la suma dinerria que es descompta.

L’entitat, en cas de no poder cobrar el deute descomptant, ha de tornar la lletra al descomptatari amb la mateixa eficcia que tenia quan aquest li va entregar.

Anar a inici de pgina

6.6.3. Obligacions del client

  • Declarar si la naturalesa de les lletres descomptades s comercial, financera o de favor.
  • Pagar els interessos
  • Transmetre el crdit descomptat al banc.

Si el deutor no paga quan arriba el venciment, el descomptatari haur de restituir al banc l’import descomptat.

Anar a inici de pgina

6.7. Les targetes bancries

6.7.1. Concepte
Les targetes bancries sn un mitj de pagament amb el que podem pagar compres de productes i serveis, obtenir diners en metllic i fins i tot obtenir crdit si la targeta s de crdit .

Anar a inici de pgina

6.7.2. Tipus de targetes
Per tant, de les targetes bancries distingirem entre:

  • Targetes de crdit : L’emissor de la targeta concedeix crdit al titular de la mateixa fins a un determinat lmit que es fixa en el contracte. D’aquesta manera es permet aplaar els pagaments de les compres o disposicions que es realitzin fins a la data de liquidaci que s’hagi pactat.
  • Targetes de dbit: En aquest tipus de targeta l’import de l’adquisici es carrega de forma immediata en el compte corrent del titular de la targeta.

Tamb podem fer la distinci en base als subjectes que intervenen en la relaci:

  • Targetes bilaterals: Sn targetes no bancries en les que la relaci de la targeta noms s’estableix entre l’emissor i el titular. Sn les targetes que emeten els establiments comercials per a l’s dels seus clients en el propi centre.
  • Targetes trilaterals: Intervenen en la relaci el titular de la targeta, un establiment adherit i l’entitat emissora de la targeta que normalment s una entitat de crdit .

Anar a inici de pgina

6.7.3. Funcionament de les targetes
El funcionament del pagament mitjanant targeta de crdit s el segent:

  • Per una banda hi ha un contracte de targeta de crdit entre l’emissor de la mateixa i el titular pel qual aquest queda autoritzat a utilitzar-la en els establiments adherits; per altra banda, l’emissor de la targeta celebra contractes amb els establiments venedors o empreses de serveis pels quals aquests s’obliguen a acceptar la targeta en les vendes que realitzin. D’aquesta manera, un titular de la targeta pot pagar amb la mateixa en un dels establiments adherits. L’establiment adherit li far signar una factura o comprovant de la compra.
  • Posteriorment presentar aquesta factura o comprovant a l’entitat emissora, que li abonar el seu import (amb el descompte que s’hagi concertat i que s el guany de l’entitat emissora). Finalment, l’entitat emissora de la targeta carregar l’import de la compra efectuada mitjanant la mateixa en el compte corrent del titular en la data concertada.

Aix doncs, el ms habitual s que intervinguin tres parts en el funcionament de la targeta i cada part tindr les seves obligacions.

Anar a inici de pgina

6.7.3.1. Obligacions del titular de la targeta

  • Reemborsar a l’emissor les quantitats que ha pagat ms les comissions i interessos estipulats.
  • No sobrepassar el lmit mxim de disponibilitat que s’ha pactat en el contracte de targeta.
  • Fer un s correcte de la targeta, essent especialment diligent pel que fa a l’s del nmero d’identificaci personal (NIP). Qu no hem de fer?:
    • Anotar el NIP a la targeta o a documents que l’acompanyin.
    • Utilitzar com a NIP dades fcilment identificables com la data de naixement.
    • No deixar la targeta oblidada en llocs visibles com per exemple al seient del cotxe.
    • Llenar els rebuts i factures de les compres abans que arribi la liquidaci de la targeta.
  • Notificar immediatament la prdua o robatori a l’emissor.

El problema que sorgeix en aquest punt s qui ha de respondre de la prdua en cas d’existncia d’una factura amb signatura falsificada. Segons la Recomanaci (*) de la CEE de 17 de novembre de 1988, fins el moment de la comunicaci la responsabilitat del titular de la targeta queda limitada a 150€. Aquesta Recomanaci, tot i no ser vinculant, ha estat recollida per la gran majoria de les entitats de crdit del nostre pas. s, doncs, habitual que el contracte de targeta de crdit celebrat amb l’entitat contempli que abans de la notificaci el titular respongui fins a una quantitat determinada, excepte en cas que hagi actuat fraudulentament o amb negligncia greu. En qualsevol cas, desprs de la comunicaci, la responsabilitat s ntegrament de l’entitat bancria. (Redactat diferent).

(*) Les recomanacions comunitries no sn vinculants per als diferents operadors econmics i jurdics dels Estats membres de la Uni Europea. Per tant, aquestes normes no obliguen, sin que conviden als seus destinataris a actuar d’acord amb uns criteris determinats.

  • Comunicar sense dilaci a l’emissor el registre en el compte vinculat de qualsevol transacci no autoritzada o de qualsevol altre error o irregularitat en la gesti del compte per part de l’emissor.
    Hem de tenir en compte el segent:
    • En cas de controvrsia amb el titular, correspon a l’emissor provar que l’operaci va ser correctament registrada.
    • La prova recau sobre l’emissor per qu s aquest qui ha de dur un registre de les operacions que es realitzin.
    • L’emissor s responsable de les prdues produdes pel mal funcionament del sistema que est sota el seu control.

Anar a inici de pgina

6.7.3.2. Obligacions de l'emissor de la targeta

  • Expedir la targeta i posar-la a disposici del nou titular. Hem de tenir en compte dos aspectes:

    • Est prohibit enviar targetes que no s’han sollicitat, per si la usem significa que l’estem acceptant.
    • S’ha de lliurar la targeta de manera que es garanteixi la recepci per part del seu titular.
  • Respectar el lmit que s’hagi establert en el contracte.
  • Ha de pagar les factures que el titular signi amb els establiments adherits. No se n’ha de fer crrec quan hi hagi frau per part del titular o de l’establiment adherit.
  • Ha de presentar peridicament al titular un extracte detallat de les operacions realitzades.
  • Ha de portar un registre de les operacions que es realitzin amb la targeta.
  • S’obliga a posar a disposici dels establiments adherits el suport tcnic adequat per qu puguin fer les transaccions amb la targeta de crdit .

Anar a inici de pgina

6.7.3.3. Obligacions dels establiments adherits

  • Acceptar la targeta com a mitj de pagament.
  • Ha de comprovar que la persona que utilitza la targeta s el titular de la mateixa i que la utilitza correctament.
  • Ha de pagar a l’emissor la comissi pactada.

    Anar a inici de pgina

6.7.3.4. Extinci del contracteCaducitat de la targeta

  • Cancellaci de la targeta per iniciativa prpia de l’emissor, sempre que hi hagi una causa justa.
  • Cancellaci de la targeta a petici del titular.

Anar a inici de pgina

7. Els interessos i les comissions de les operacions bancries
Tots els contractes i operacions bancries que acabem de veure meriten uns interessos i unes comissions a favor de l’entitat bancria.

Tant els interessos com les comissions han de complir una srie de requisits.

Anar a inici de pgina

7.1. Requisits que han de complir els interessos
Les entitats de crdit han de comunicar al Banc d’Espanya i publicar perqu ho coneguin els seus clients:

  • El tipus d’inters preferencial, que s aquell que les entitats apliquen, en cada moment, als seus clients de major solvncia.
  • Els tipus aplicables en els descoberts en compte corrent, que no poden superar 2,5 vegades l’inters legal del diner si es tracta d’operacions amb consumidors.
  • Els tipus aplicables en els “excedits” en compte de crdit .
  • Els interessos aplicables a credits al consum i prstecs hipotecaris (amb carcter orientatiu).

    Anar a inici de pgina

7.2. Requisits que han de complir les comissions
Les entitats bancries tenen dret a cobrar comissions pels diferents serveis que presten als seus clients. La quantia d’aquestes comissions s la que lliurement determinin les entitats, sempre i quan compleixin els segents requisits:

  • Que la comissi estigui degudament recollida i quantificada en el fullet de tarifes de l’entitat i aquest, a la vegada, estigui registrat en el Banc d’Espanya.
  • Que la comissi respongui a serveis efectivament prestats per l’entitat financera.
  • Que la comissi vingui inclosa en el document contractual o b s’hagi obtingut d’alguna altra manera la conformitat expressa del client.
  • Que els serveis que justifiquen la comissi hagin estat sollicitats o acceptats pel client.
  • La comissi cobrada ha de ser proporcional al servei prestat.

    Anar a inici de pgina


7.3. Obligacions d’informaci que s’imposen a les entitats de crdit titulars de caixers automtics

El 30 d’octubre de 2003 va entrar en vigor l’Ordre PRE/1019/2003 , de 24 d’abril sobre la transparncia dels preus dels serveis bancaris prestats mitjanant caixers automtics que regula la protecci del dret a la informaci dels usuaris de caixers automtics.

Queden subjectes al rgim de transparncia previst en aquesta ordre, els serveis bancaris prestats mitjanant caixers automtics.

S’hauran d’assegurar que en el caixer s’indiqui clarament el valor exacte de la comissi i de les despeses addicionals a que estigui subjecte l’operaci sollicitada per l’usuari.

Quan l’entitat financera emissora del mitj de pagament sigui diferent de la titular del caixer automtic en el que l’usuari vagi a fer l’operaci, s’haur d’informar del valor mxim que pot tenir la comissi i dems despeses addicionals a que pugui quedar subjecte l’operaci sollicitada. S’haur d’informar que l’import finalment cobrat pot ser inferior depenent de les condicions estipulades en el contracte celebrat entre l’usuari i l’entitat financera emissora del mitj de pagament.

Durant sis mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Ordre, aquesta informaci es pot substituir per una advertncia que indiqui clarament a l’usuari que l’entitat financera emissora del seu mitj de pagament pot haver establert una comissi o haver previst la repercussi de determinades despeses per a l’execuci de l’operaci sollicitada.

Abans de que l’operaci sigui sollicitada el caixer ha d’informar a quina xarxa de comercialitzaci pertany.

S’entn com “Xarxa de comercialitzaci” les societats que tinguin per objecte realitzar les interconnexions electrniques necessries per a que les entitats puguin prestar serveis mitjanant caixers automtics.

Un cop sollicitada l’operaci, informar dels dos punts primers, aix com de la possibilitat de desistir de l’operaci sollicitada.

En el caixer hi figurar un nmero de telfon per a incidncies.

Aquestes obligacions noms seran exigibles respecte a les segents operacions:

  • Operaci d’extracci d’efectiu (sigui a dbit o a crdit )
  • Consulta de saldo
  • Moviments del compte.
  • El Banc d’Espanya, mitjanant Circular, podr ampliar aquestes obligacions a altres operacions bancries que es puguin realitzar en caixers bancaris.
  • Les obligacions d’aquesta Ordre seran d’aplicaci a les entitats de crdit , espanyoles o estrangeres, i a les sucursals a Espanya d’entitats de crdit estrangeres que siguin titulars de caixers automtics situats a Espanya, aix com a les entitats financeres emissores de mitjans de pagament comercialitzats a Espanya.

Comissions: Les Comissions seran les que lliurement fixin les entitats financeres emissores de mitjans de pagament comercialitzats a Espanya, i en el seu cas, les entitats titulars del caixer automtic que presti el servei, i han de complir les segents condicions:

  • Previ registre de les tarifes en el Banc d’Espanya.
  • Publicitat de les tarifes i comissions. En cap cas es podr carregar una quantia superior a la publicitada.
  • Les comissions i despeses han de respondre a serveis efectivament prestats o a despeses hagudes.

    Anar a inici de pgina

7.4. Obligacions d’informaci imposades a les entitats financeres emissores de mitjans de pagament comercialitzats a Espanya
Hauran de facilitar a les entitats de crdit titulars de caixers automtics tota la informaci necessria per tal que aquestes puguin complir les obligacions establertes en els apartats anteriors.

Han de comunicar als seus clients, amb una periodicitat com a mnim mensual, la informaci sobre les comissions i altres despeses addicionals cobrades per cada una de les operacions realitzades en caixers automtics, de forma que el client pugui identificar l’operaci realitzada i conixer el preu complet del servei.

Anar a inici de pgina

8. El registre d’impagats

8.1. Concepte
En l’activitat bancria s tradicional la demanda d’un intercanvi d’informaci entre els bancs sobre els seus clients, en el sentit que unes entitats posin en coneixement de les altres certes dades rellevants sobre les operacions concluses amb els seus clients, en particular en relaci a aquells extrems que incideixen sobre la solvncia de tals clients.

La manera ms efica d’intercanviar informaci s mitjanant la creaci d’un organisme central al qual totes les entitats s’hi obliguen a comunicar determinades dades per tal de registrar-les i d’aquesta manera totes les entitats adherides o afiliades a aquest organisme central hi poden tenir accs.

Sn registres d’impagats el RAI (Registre d’Acceptacions Impagades), que s un dels registres d’impagats ms important del sistema bancari espanyol, i ASNEF, entre d’altres.

Els registres d’impagats, a ms d’estar sotmesos a la Llei de protecci de dades es regulen per reglaments interns.

Anar a inici de pgina

8.2. Drets que tenim enfront al titular del fitxer
Dret a conixer l’existncia del registre: Les mateixes entitats ens han d’informar si estem inclosos o no en un registre.

Dret d’accs a la informaci: Segons l’article 29.2 de la LO 15/1999 de 13 de desembre de protecci de dades de carcter personal, el titular del fitxer ha de comunicar als interessats en un termini de 30 dies des de la data de la inscripci en el registre, que les seves dades han estat incloses en el mateix, i se’ls informar del seu dret a obtenir informaci sobre la seva totalitat.

Dret de rectificaci i cancellaci: L’article 16 de la LOPD disposa que hauran de ser rectificades o cancellades aquelles dades de carcter personal que siguin inexactes o incompletes.

Anar a inici de pgina

8.3. Exercici del dret de rectificaci i cancellaci
Si disposem de documentaci que acredita la cancellaci o inexistncia del deute s’haur d’exercitar davant del Registre acompanyant l’escrit amb fotocpia del DNI.

En un termini de 10 dies des de la recepci de l’escrit, el fitxer ha de contestar a l’interessat.

Si en aquest termini no ens contesten o ens deneguen la rectificaci o cancellaci de les dades, podrem interposar una denncia davant l’Agncia de Protecci de Dades.

Anar a inici de pgina

8.4. Central d’Informaci de Riscos (CIR)
D’acord amb la Circular 1/2004 , de 29 de juny, a Entitats de crdit , qualsevol persona fsica o jurdica, titular d’un risc declarable a la Central d’Informaci de Riscos (CIR), registre que depn del Banc d’Espanya, podr accedir a tota la informaci que li afecti. Addicionalment les persones fsiques podran sollicitar el nom i l’adrea dels cessionaris als quals la CIR hagus comunicat les seves dades durant els darrers sis mesos, juntament amb la informaci cedida en cada cas.

Ser requisit indispensable que l’/la interessat/da s’identifiqui suficientment davant la CIR o qualsevol sucursal del Banc d’Espanya o envi una sollicitud firmada per ell/ella o el/la seu/seva representant a la CIR (Banco de Espaa C/Alcal, 48, 28014 Madrid) on inclogui la informaci i documentaci que detalla la Circular.

Les dades sollicitades seran subministrades per la CIR en el termini de 10 dies hbils des de la recepci de la sollicitud en el Banc d’Espanya.

Si el/la titular considera que les dades declarades sn inexactes o incompletes podr dirigir-se directament a l’entitat o entitats declarades requerint la seva rectificaci o cancellaci o sollicitar al Banc d’Espanya que tramiti la seva reclamaci, identificant les dades que considera errnies aix com justificant les raons i l’abast de la seva petici. Les entitats hauran de contestar el/la titular i, a la CIR (quan la reclamaci s’hagus tramitat a travs del Banc d’Espanya), en el termini de 15 dies hbils, si el/la reclamant s una persona fsica i de 20 si s persona jurdica.

Les persones fsiques podran formular contra les entitats declarants la reclamaci davant l’Agncia de Protecci de Dades, quan aquestes no accedeixin a la rectificaci o cancellaci sollicitada per l’afectat/da o no hagi estat contestada la seva sollicitud dins el termini previst.

Anar a inici de pgina

9. Les vies de reclamaci
En cas de disconformitat respecte d’alguna de les actuacions de l’entitat de crdit , el primer que ha de fer el client s dirigir la queixa a la seva mateixa oficina. Si en aquesta no s ats o no arriben a un acord haur de seguir les vies segents:

Anar a inici de pgina

9.1. El Departament o Servei especialitzat d’Atenci al Client. El Defensor del Client
Les segents Entitats Financeres:

  • Les entitats de credit
  • Les empreses de serveis d’inversi
  • Les societats gestores d’institucions d’inversi collectiva
  • Les entitats asseguradores
  • Les entitats gestores de fons de pensions
  • Les societats de corredories d’assegurances
  • Les sucursals a Espanya de les entitats enumerades amb domicili social en un altre Estat.
  • Estan obligades a disposar d’un departament o servei especialitzat d’atenci al client que tingui per objecte atendre i resoldre les queixes i reclamacions que presentin els clients.

Ens referim a totes les queixes i reclamacions presentades, directament o mitjanant representaci, per totes les persones fsiques o jurdiques, espanyoles o estrangeres, que reuneixin la condici d’usuari dels serveis financers prestats per les entitats senyalades, sempre que aquestes queixes i reclamacions es refereixin als seus interessos i drets legalment reconeguts, ja derivin dels contractes, de la normativa de transparncia i protecci de la clientela o de les bones prctiques i usos financers, en particular, del principi d’equitat. En els contractes d’assegurances tamb tindran la consideraci d’usuaris de serveis financers els tercers perjudicats.

El document de queixa o reclamaci ha de contenir el nom, cognoms i domicili de l’interessat, el DNI, motius i precisi clara de les qestions sobre les que se sollicita un pronunciament, oficina, departament o servei on s’haguessin produt els fets, que el reclamant no t coneixement que la matria objecte de la queixa o reclamaci est essent substanciada a travs d’un procediment administratiu, arbitral o judicial, lloc, data i signatura.

Les entitats podran designar, sense estar obligades, un defensor del client, a qui correspondr atendre i resoldre els tipus de reclamacions que se sotmetin a la seva decisi, segons all que disposi el reglament de funcionament.

Els titulars del departament o servei d’atenci al client i del defensor del client hauran de ser persones amb honorabilitat comercial i professional, i amb coneixement i experincia adequats per exercir les seves funcions.

Les entitats han de tenir a disposici dels clients, en totes i cadascuna de les oficines obertes al pblic, aix com en les seves planes web en cas que el contracte s’hagus celebrat per mitjans telemtics, la informaci segent:

  • L’existncia d’un departament o servei d’atenci al client i, en el seu cas, d’un defensor del client, amb indicaci de la seva adrea postal i electrnica.
  • L’obligaci per part de l’entitat d’atendre i resoldre les queixes i reclamacions presentades pels seus clients, en el termini de dos mesos des de la seva presentaci en el departament o servei d’atenci al client o, en el seu cas, defensor del client.
  • Referncia al Comissionat o Comissionats per a la Defensa del Client de Serveis Financers que corresponguin, amb especificaci de la seva adrea postal i electrnica, i de la necessitat d’esgotar la via del departament o servei d’atenci al client o del defensor del client per poder formular les queixes i reclamacions davant d’ells.
  • El reglament de funcionament.
  • Referncies a la normativa de transparncia i protecci del client de serveis financers.


Les decisions amb qu finalitzin els procediments de tramitaci de queixes i reclamacions esmentaran expressament la facultat que assisteix al reclamant per tal de, en cas de disconformitat amb el resultat del pronunciament, acudir al Comissionat per a la Defensa del Client de Serveis Financers que correspongui.

No s’admet la tramitaci simultnia d’una queixa o reclamaci amb un procediment administratiu, arbitral o judicial obert sobre la mateixa matria.

Les societats de taxaci i els establiments oberts al pblic per al canvi de moneda estrangera autoritzats per a operacions de venda de bitllets estrangers o gesti de transferncies amb l’exterior, tamb hauran d’atendre i resoldre les queixes a travs d’un servei o unitat equivalent o defensor del client.

La decisi favorable del Departament o Servei d’Atenci al Client o Defensor del Client vincularan l’entitat. Aquesta decisi no ser obstacle al recurs a altres mecanismes de soluci de conflictes com s la Junta Arbitral de Consum ms propera al domicili del reclamant, la via judicial ni la protecci administrativa.

Anar a inici de pgina

9.2. Els Comissionats per a la Defensa del Client dels Serveis Financers
Els Comissionats per a la Defensa del Client dels Serveis Financers. Per a l’admissi i tramitaci d’una queixa o reclamaci ser imprescindible haver-la formulat prviament al departament o servei d’atenci al client o defensor del client i que hagi estat denegada o desestimada o hagin transcorregut 2 mesos des de la data de presentaci sense que hagi estat resolta. S’ha de fer constar que aquesta no es troba pendent de resoluci o litigi davant rgans administratius, arbitrals o jurisdiccionals. En cap cas l’Informe que posi fi a les queixes o reclamacions tindr carcter vinculant per al reclamant ni per a l’entitat a que es refereixi, sens perjudici de remetre als serveis de supervisi corresponents, aquells expedients on s’aprecin indicis d’incompliment de les normes de transparncia i protecci de la clientela.

Els Comissionats per a la Defensa del Client dels Serveis Financers sn els segents:

  • Comissionat per a la Defensa del Client de Serveis Bancaris, adscrit al Banc d’Espanya, tindr les competncies en relaci amb les queixes o reclamacions i consultes que formulin els usuaris de serveis bancaris prestats per les entitats de crdit autoritzades per operar en el territori nacional, per les societats de taxaci i pels establiments de canvi de moneda autoritzats per realitzar operacions de venda de bitllets estrangers i xecs de viatgers o gesti de transferncies.
  • Comissionat per a la Defensa de l’Inversor, adscrit a la Comissi Nacional del Mercat de Valors, tindr les competncies en relaci amb les queixes o reclamacions i consultes que formulin els usuaris dels serveis d’inversi prestats per les entitats de crdit i les empreses de serveis d’inversi, i dels partcips en fons d’inversi i els accionistes de societats d’inversi que hagin delegat la gesti en una societat gestora d’institucions d’inversi collectiva.
  • Comissionat per a la Defensa de l’Assegurat i del Partcep en Plans de Pensions, adscrit a la Direcci General d’Assegurances i Fons de Pensions, tindr les competncies en relaci amb les queixes o reclamacions i consultes que formulin els usuaris dels serveis financers de les entitats asseguradores, llevat en els supsits de contractes per grans riscos, i de les entitats gestores de fons de pensions, sotmesos a la supervisi de la Direcci General d’Assegurances i Fons de Pensions. Aix com en relaci amb l’activitat dels mediadors d’assegurances i amb les entitats de crdit en matria de comercialitzaci d’assegurances o plans de pensions o com a dipositries de fons de pensions.

    Anar a inici de pgina

10.1. Concepte
S’entn com crdit al consum aquell contracte mitjanant el qual una persona fsica o jurdica, en l’exercici de la seva activitat professional (empresari), concedeix o es compromet a concedir un crdit a un consumidor sota la forma de pagament ajornat, prstec, obertura de crdit o qualsevol mitj equivalent de finanament, per a satisfer necessitats personals al marge de la seva activitat empresarial o professional.

Anar a inici de pgina

10.2. Subjectes
L’empresari
El consumidor, que ha de ser una persona fsica que actu al marge de la seva activitat professional
L’entitat de crdit que ofereix el finanament.

Anar a inici de pgina

10.3. Contractes exclosos de la llei
Queden exclosos de la Llei de credits al consum els contractes segents:

  • Els contractes amb un import inferior a 150€. Als contractes superiors a 20.000€ noms se’ls hi aplicar les disposicions sobre publicitat i informaci.
  • Els contractes en els que es pacti que el consumidor reemborsi el crdit , b dins d’un nic termini que no excedeixi de tres mesos, o b en quatre terminis com a mxim, dins un perode que no superi els dotze mesos.
  • Els credits en compte corrent, concedits per una entitat de crdit , que no constitueixin comptes de targeta de crdit .
  • Els contractes en els que el crdit concedit sigui gratut, o en els que, sense fixar-se l’inters, el consumidor s’obligui a reemborsar d’un sol cop un import determinat superior al del crdit que s’ha concedit.
  • En el cas de serveis de tracte successiu i prestaci continuada, no es consideraran gratuts aquells credits en els que, encara que la taxa anual equivalent sigui igual a zero, la seva concessi comporti algun tipus de retribuci per part del provedor dels serveis a l’empresari prestador.

    Anar a inici de pgina

10.4. Requisits abans de contractar
En la publicitat i en els anuncis i ofertes exhibits en locals comercials, en els que s’ofereixi un crdit , sempre que s’indiqui el tipus d’inters o les xifres relacionades amb el cost del crdit , tamb s’haur d’indicar la taxa anual equivalent (T.A.E.) mitjanant un exemple representatiu.

Abans de la celebraci del contracte, l’empresari que ofereixi un crdit a un consumidor haur d’entregar-li, si aquest li sollicita, una oferta vinculant que haur de mantenir durant un termini mnim de deu dies hbils des de la seva entrega.

Anar a inici de pgina

10.5. El document contractual
El contracte de crdit al consum s’ha de fer constar per escrit, s’ha de formalitzar en tants exemplars com parts intervinguin i s’ha d’entregar a cada una d’elles el seu exemplar degudament signat.

El no compliment de la forma escrita dna lloc a la nullitat del contracte.

El document contractual, necessriament haur de contenir les dades segents:

La indicaci de la taxa anual equivalent i de les condicions en les que es podr modificar aquest percentatge. Si no s possible fer constar la taxa, s’haur de fer constar com a mnim el tipus d’inters nominal anual, les despeses aplicables a partir del moment en qu se celebri el contracte i les condicions en qu es podr modificar.

Una relaci de l’import, el nmero i la periodicitat o les dates dels pagaments que hagi de realitzar el consumidor pel reembossament del crdit i el pagament dels interessos i la resta de despeses, aix com l’import total d’aquest pagament quan sigui possible.

La relaci d’elements que composen el cost total del crdit , amb excepci dels relatius a l’incompliment de les obligacions contractuals, especificant quins s’integren en el clcul de la taxa anual equivalent, i igualment la necessitat de constituci, en el seu cas, d’una assegurana d’amortitzaci del crdit per defunci, invalidesa, malaltia o desocupaci del titular.

El cost total del crdit no podr ser modificat en perjudici del prestatari, a no ser que s’hagi previst en un acord mutu entre les parts formalitzat per escrit, i en el que hi constin els extrems segents:

Els drets que contractualment corresponguin a les parts segons la modificaci del cost total del crdit inicialment pactat i el procediment a qu s’haur d’ajustar.

El diferencial que s’aplicar a l’ndex de referncia utilitzat per determinar el nou cost.

La identificaci de l’ndex utilitzat, o en el seu defecte, una definici clara del mateix i del procediment per al seu clcul.

Quan es concedeixi un crdit per a un b determinat, si el prestador recupera el b com a conseqncia de la nullitat o la resoluci dels contractes d’adquisici o finanament dels bns, les parts hauran de restituir-se recprocament les prestacions realitzades, podent deduir-se l’empresari o prestador no responsable de la nullitat del contracte:

  • El 10% de l’import dels terminis pagats en concepte d’indemnitzaci per la tinena de les coses pel comprador.
  • Una quantia igual al desemborsament inicial per la depreciaci comercial del b. Si la quantia s superior a la cinquena part del preu de venda, la deducci es reduir d’aquesta ltima.
  • A ms, si hi ha deteriorament de la cosa venuda, el venedor podr exigir la indemnitzaci procedent.

    Anar a inici de pgina

10.6. Contractes vinculats a l’obtenci d’un crdit
Es considera nul el pacte pel que s’obligui al consumidor a un pagament al comptat o a altres formes de pagament, en el cas que no s’obtingui el crdit de finanament previst, i, es tindran per no posades aquelles clusules en les que el provedor exigeixi que el crdit pel seu finanament noms pugui ser atorgat per un nic concedent.

En tot cas, el consumidor ha de poder escollir si prefereix concertar un contracte de crdit , o si per altra banda, prefereix realitzar el pagament d’una altra forma que acordi amb el provedor del contracte de consum. En cas que tri el finanament vinculat s requisit legal que en els contractes hi constin les dades segents:

  • Identitat del provedor dels bns o serveis en el contracte de consum.
  • Identitat del concedent en el contracte de finanament.
  • D’aquesta manera la ineficcia del contracte de consum comporta la ineficcia del contracte de finanament per tal d’evitar que el consumidor segueixi pagant les quotes del prstec a una empresa financera per un servei no prestat per l’empresa subministradora.

Aquest dret tamb es podr fer valer davant el concedent del crdit sempre que concorrin les circumstncies segents:

  • Que el consumidor, per l’adquisici dels bns o serveis, hagi concertat un contracte de concessi de crdit amb un empresari diferent del provedor d’aquests.
  • Que entre el concedent del crdit i el provedor dels bns o serveis existeixi un acord previ, concertat en exclusiva, en virtut del qual el primer oferir crdit als clients del provedor per l’adquisici dels seus bns i serveis.
  • En el cas de serveis de tracte successiu i prestaci continuada, que entre el concedent del crdit i el provedor dels mateixos, existeixi un acord previ en virtut del qual aquell oferir crdit als clients del provedor per a l’adquisici dels serveis d’aquest.
  • El consumidor disposar de l'opci de concertar el contracte de crdit amb un altre concedent diferent al que est vinculat el provedor en virtut d’un acord previ.
  • Que el consumidor hagi obtingut el crdit en aplicaci de l’acord previ mencionat anteriorment.
  • Que els bns o serveis objecte del contracte no hagin estat entregats en tot o en part, o no siguin conformes al que es va pactar en el contracte. Que el consumidor hagi reclamat judicial o extrajudicialment, per qualsevol mitj acreditat en dret, contra el provedor i no hagi obtingut la satisfacci a la que t dret.

    Anar a inici de pgina

11. El crdit rpid

11.1. Qu s un crdit rpid?
s un tipus de crdit que s'atorga a un consumidor en un termini molt breu de temps per a satisfer determinades necessitats econmiques normalment no previstes, les quals no ha d'estar lligades necessriament a la compra d'un producte (per anar de viatge, per anar de viatge, per la reparaci de l'ordinador o per qualsevol altra despesa no prevista o planificada) d'una quantia econmica que normalment sol estar entre els 600€ i 6.000€.

Aquest tipus de crdits rpids tenen:

Avantatges: sn de rpida tramitaci:

  • Ens demanen poca documentaci, normalment sol ser suficient amb una nmina de treball, un rebut domiciliat i el nostre DNI.
  • Disposem dels diners en un termini breu, normalment de 24 a 48 hores desprs d'acceptar la nostra sollicitud.
  • No cal que justifiquem el motiu pel qual demanem el crdit . Ens solem oferir condicions favorables pel que fa als terminis de devoluci del crdit .

Inconvenients:

  • Els interessos en la majoria dels casos sn molt elevats (en la majoria el TAE supera el 20%).
  • En tenir una tramitaci rpida de vegades abans de signar el crdit no tenim tota la informaci necessria.

Qui ofereix aquests crdits?
Aquests tipus de crdits els ofereixen tant els Bancs i Caixes, com les Entitats Financeres de crdit , que estan supervisades pel Banc d'Espanya.

Anar a inici de pgina

11.2. Quins requisits han de complir?
Podem trobar aquest tipus de crdits anunciats en diferents mitjans de comunicaci (premsa, televisi, radio ...) on es presenten com una manera rapida i senzilla d'aconseguir diners sense haver de donar molestes explicacions.

Recordem que la publicitat s vinculant, i per tant, tot el que s'hi digui s'ha de complir.
En la publicitat que es faci d'aquest tipus de crdit han de constar:

  • Les dades de l'empresa, amb el nmero de registre atorgat pel Banc d'Espanya.
  • L'import del crdit (mnim i mxim) i de les despeses.
  • El tipus d’inters aplicable i la taxa anual equivalent JTAE).
  • Els requisits per obtenir el crdit.
  • El termini en que podrem disposar dels diners i el que tindrem per retornar-los.
  • Oferta vinculant
  • Les empreses que ofereixen aquest tipus de crdits, tenen I'obligaci, si aix ho demanem, de lliurar-nos un document, abans que signem res, on han de constar les condicions del crdit, les nostres dades i les seves. Aquest document s una oferta vinculant que obligatriament han de mantenir durant almenys 10 dies hbils.
  • Contractaci
  • Per contractar un d'aquests crdits, el primer pas el fem nosaltres amb una trucada telefnica o un correu