Serveis financers

Si partim que mitjançant el control de la publicitat es pot tutelar al consumidor, és necessari posar aquest control en relació amb l’exigència d’un dret a ser informat de forma veraç i objectiva.

El Dret a la Informació

A diferència de la publicitat que és opcional, la informació és una obligació que s’imposa a l’empresari i per tant, en contrapartida, és un dret del consumidor.

La Llei General per a la Defensa del Consumidor i Usuari estableix com a bàsic el dret a la informació. Aquest dret es manifesta en una doble vessant:

• Fase precontractual: Es persegueix protegir el consentiment del consumidor. La informació en aquesta fase es pot classificar en dos grups:
  I. La que es refereix a la prestació objecte del contracte.
  II. La que es refereix al preu i a les condicions jurídiques i econòmiques d’adquisició del producte.
  
• Fase d’execució del contracte: Un cop efectuat el contracte el consumidor ha de tenir la màxima informació sobre producte o servei contractat.
  Per al que fa a les normes de disciplina bancària imposen les següents obligacions:
  I. Els contractes s’han de formalitzar per escrit, i han de reflectir de forma explícita i amb la necessària claredat els compromisos contrets per les parts.
  II. S’ha d’entregar al client un exemplar del contracte, degudament subscrit per l’entitat.
  III. Les entitats han de comunicar als seus clients, qualsevol condició relativa a les seves operacions actives i passives.

S’intenta garantir que els clients puguin accedir a una informació suficient sobre els termes de la relació contractual que els uneix amb l’entitat.

• Comunicar sense dilació a l’emissor el registre en el compte vinculat de qualsevol transacció no autoritzada o de qualsevol altre error o irregularitat en la gestió del compte per part de l’emissor.
  Hem de tenir en compte el següent:
  • En cas de controvèrsia amb el titular, correspon a l’emissor provar que l’operació va ser correctament registrada.
  • La prova recau sobre l’emissor per què és aquest qui ha de dur un registre de les operacions que es realitzin.
  • L’emissor és responsable de les pèrdues produïdes pel mal funcionament del sistema que està sota el seu control. 

6.7.3.2. Obligacions de l'emissor de la targeta 

• Expedir la targeta i posar-la a disposició del nou titular. Hem de tenir en compte dos aspectes:  

  • Està prohibit enviar targetes que no s’han sol·licitat, però si la usem significa que l’estem acceptant.
  • S’ha de lliurar la targeta de manera que es garanteixi la recepció per part del seu titular. 
• Respectar el límit que s’hagi establert en el contracte.
• Ha de pagar les factures que el titular signi amb els establiments adherits. No se n’ha de fer càrrec quan hi hagi frau per part del titular o de l’establiment adherit.
• Ha de presentar periòdicament al titular un extracte detallat de les operacions realitzades.
• Ha de portar un registre de les operacions que es realitzin amb la targeta.
• S’obliga a posar a disposició dels establiments adherits el suport tècnic adequat per què puguin fer les transaccions amb la targeta de crèdit . 

6.7.3.3. Obligacions dels establiments adherits 

• Acceptar la targeta com a mitjà de pagament.
• Ha de comprovar que la persona que utilitza la targeta és el titular de la mateixa i que la utilitza correctament.
• Ha de pagar a l’emissor la comissió pactada. 

   

6.7.3.4. Extinció del contracteCaducitat de la targeta   

• Cancel·lació de la targeta per iniciativa pròpia de l’emissor, sempre que hi hagi una causa justa.
• Cancel·lació de la targeta a petició del titular.

7. Els interessos i les comissions de les operacions bancàries 
Tots els contractes i operacions bancàries que acabem de veure meriten uns interessos i unes comissions a favor de l’entitat bancària.

Tant els interessos com les comissions han de complir una sèrie de requisits.

7.1. Requisits que han de complir els interessos 
Les entitats de crèdit han de comunicar al Banc d’Espanya i publicar perquè ho coneguin els seus clients:

• El tipus d’interès preferencial, que és aquell que les entitats apliquen, en cada moment, als seus clients de major solvència.
• Els tipus aplicables en els descoberts en compte corrent, que no poden superar 2,5 vegades l’interès legal del diner si es tracta d’operacions amb consumidors.
• Els tipus aplicables en els “excedits” en compte de crèdit .
• Els interessos aplicables a credits al consum i préstecs hipotecaris (amb caràcter orientatiu).
  

   

7.2. Requisits que han de complir les comissions 
Les entitats bancàries tenen dret a cobrar comissions pels diferents serveis que presten als seus clients. La quantia d’aquestes comissions és la que lliurement determinin les entitats, sempre i quan compleixin els següents requisits:

• Que la comissió estigui degudament recollida i quantificada en el fulletó de tarifes de l’entitat i aquest, a la vegada, estigui registrat en el Banc d’Espanya.
• Que la comissió respongui a serveis efectivament prestats per l’entitat financera.
• Que la comissió vingui inclosa en el document contractual o bé s’hagi obtingut d’alguna altra manera la conformitat expressa del client.
• Que els serveis que justifiquen la comissió hagin estat sol·licitats o acceptats pel client.
• La comissió cobrada ha de ser proporcional al servei prestat.

    

 
7.3. Obligacions d’informació que s’imposen a les entitats de crèdit titulars de caixers automàtics 
El 30 d’octubre de 2003 va entrar en vigor l’Ordre PRE/1019/2003 , de 24 d’abril sobre la transparència dels preus dels serveis bancaris prestats mitjançant caixers automàtics que regula la protecció del dret a la informació dels usuaris de caixers automàtics.

Queden subjectes al règim de transparència previst en aquesta ordre, els serveis bancaris prestats mitjançant caixers automàtics.

S’hauran d’assegurar que en el caixer s’indiqui clarament el valor exacte de la comissió i de les despeses addicionals a que estigui subjecte l’operació sol·licitada per l’usuari.

Quan l’entitat financera emissora del mitjà de pagament sigui diferent de la titular del caixer automàtic en el que l’usuari vagi a fer l’operació, s’haurà d’informar del valor màxim que pot tenir la comissió i demés despeses addicionals a que pugui quedar subjecte l’operació sol·licitada. S’haurà d’informar que l’import finalment cobrat pot ser inferior depenent de les condicions estipulades en el contracte celebrat entre l’usuari i l’entitat financera emissora del mitjà de pagament.

Durant sis mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Ordre, aquesta informació es pot substituir per una advertència que indiqui clarament a l’usuari que l’entitat financera emissora del seu mitjà de pagament pot haver establert una comissió o haver previst la repercussió de determinades despeses per a l’execució de l’operació sol·licitada.

Abans de que l’operació sigui sol·licitada el caixer ha d’informar a quina xarxa de comercialització pertany.

S’entén com “Xarxa de comercialització” les societats que tinguin per objecte realitzar les interconnexions electròniques necessàries per a que les entitats puguin prestar serveis mitjançant caixers automàtics.

Un cop sol·licitada l’operació, informarà dels dos punts primers, així com de la possibilitat de desistir de l’operació sol·licitada.

En el caixer hi figurarà un número de telèfon per a incidències.

Aquestes obligacions només seran exigibles respecte a les següents operacions:

• Operació d’extracció d’efectiu (sigui a dèbit o a crèdit )
• Consulta de saldo
• Moviments del compte.
• El Banc d’Espanya, mitjançant Circular, podrà ampliar aquestes obligacions a altres operacions bancàries que es puguin realitzar en caixers bancaris.
• Les obligacions d’aquesta Ordre seran d’aplicació a les entitats de crèdit , espanyoles o estrangeres, i a les sucursals a Espanya d’entitats de crèdit estrangeres que siguin titulars de caixers automàtics situats a Espanya, així com a les entitats financeres emissores de mitjans de pagament comercialitzats a Espanya.

Comissions: Les Comissions seran les que lliurement fixin les entitats financeres emissores de mitjans de pagament comercialitzats a Espanya, i en el seu cas, les entitats titulars del caixer automàtic que presti el servei, i han de complir les següents condicions:

• Previ registre de les tarifes en el Banc d’Espanya.
• Publicitat de les tarifes i comissions. En cap cas es podrà carregar una quantia superior a la publicitada.
• Les comissions i despeses han de respondre a serveis efectivament prestats o a despeses hagudes.

    

7.4. Obligacions d’informació imposades a les entitats financeres emissores de mitjans de pagament comercialitzats a Espanya 
Hauran de facilitar a les entitats de crèdit titulars de caixers automàtics tota la informació necessària per tal que aquestes puguin complir les obligacions establertes en els apartats anteriors.

Han de comunicar als seus clients, amb una periodicitat com a mínim mensual, la informació sobre les comissions i altres despeses addicionals cobrades per cada una de les operacions realitzades en caixers automàtics, de forma que el client pugui identificar l’operació realitzada i conèixer el preu complet del servei.

8. El registre d’impagats 

8.1. Concepte 
En l’activitat bancària és tradicional la demanda d’un intercanvi d’informació entre els bancs sobre els seus clients, en el sentit que unes entitats posin en coneixement de les altres certes dades rellevants sobre les operacions concluses amb els seus clients, en particular en relació a aquells extrems que incideixen sobre la solvència de tals clients.

La manera més eficaç d’intercanviar informació és mitjançant la creació d’un organisme central al qual totes les entitats s’hi obliguen a comunicar determinades dades per tal de registrar-les i d’aquesta manera totes les entitats adherides o afiliades a aquest organisme central hi poden tenir accés.

Són registres d’impagats el RAI (Registre d’Acceptacions Impagades), que és un dels registres d’impagats més important del sistema bancari espanyol, i ASNEF, entre d’altres.

Els registres d’impagats, a més d’estar sotmesos a la Llei de protecció de dades es regulen per reglaments interns.

8.2. Drets que tenim enfront al titular del fitxer 
Dret a conèixer l’existència del registre: Les mateixes entitats ens han d’informar si estem inclosos o no en un registre.

Dret d’accés a la informació: Segons l’article 29.2 de la LO 15/1999 de 13 de desembre de protecció de dades de caràcter personal, el titular del fitxer ha de comunicar als interessats en un termini de 30 dies des de la data de la inscripció en el registre, que les seves dades han estat incloses en el mateix, i se’ls informarà del seu dret a obtenir informació sobre la seva totalitat.

Dret de rectificació i cancel·lació: L’article 16 de la LOPD disposa que hauran de ser rectificades o cancel·lades aquelles dades de caràcter personal que siguin inexactes o incompletes.

8.3. Exercici del dret de rectificació i cancel·lació 
Si disposem de documentació que acredita la cancel·lació o inexistència del deute s’haurà d’exercitar davant del Registre acompanyant l’escrit amb fotocòpia del DNI.

En un termini de 10 dies des de la recepció de l’escrit, el fitxer ha de contestar a l’interessat.

Si en aquest termini no ens contesten o ens deneguen la rectificació o cancel·lació de les dades, podrem interposar una denúncia davant l’Agència de Protecció de Dades.

8.4. Central d’Informació de Riscos (CIR) 
D’acord amb la Circular 1/2004 , de 29 de juny, a Entitats de crèdit , qualsevol persona física o jurídica, titular d’un risc declarable a la Central d’Informació de Riscos (CIR), registre que depèn del Banc d’Espanya, podrà accedir a tota la informació que li afecti. Addicionalment les persones físiques podran sol·licitar el nom i l’adreça dels cessionaris als quals la CIR hagués comunicat les seves dades durant els darrers sis mesos, juntament amb la informació cedida en cada cas.

Serà requisit indispensable que l’/la interessat/da s’identifiqui suficientment davant la CIR o qualsevol sucursal del Banc d’Espanya o enviï una sol·licitud firmada per ell/ella o el/la seu/seva representant a la CIR (Banco de España C/Alcalá, 48, 28014 Madrid) on inclogui la informació i documentació que detalla la Circular.

Les dades sol·licitades seran subministrades per la CIR en el termini de 10 dies hàbils des de la recepció de la sol·licitud en el Banc d’Espanya.

Si el/la titular considera que les dades declarades són inexactes o incompletes podrà dirigir-se directament a l’entitat o entitats declarades requerint la seva rectificació o cancel·lació o sol·licitar al Banc d’Espanya que tramiti la seva reclamació, identificant les dades que considera errònies així com justificant les raons i l’abast de la seva petició. Les entitats hauran de contestar el/la titular i, a la CIR (quan la reclamació s’hagués tramitat a través del Banc d’Espanya), en el termini de 15 dies hàbils, si el/la reclamant és una persona física i de 20 si és persona jurídica.

Les persones físiques podran formular contra les entitats declarants la reclamació davant l’Agència de Protecció de Dades, quan aquestes no accedeixin a la rectificació o cancel·lació sol·licitada per l’afectat/da o no hagi estat contestada la seva sol·licitud dins el termini previst.

9. Les vies de reclamació 
En cas de disconformitat respecte d’alguna de les actuacions de l’entitat de crèdit , el primer que ha de fer el client és dirigir la queixa a la seva mateixa oficina. Si en aquesta no és atès o no arriben a un acord haurà de seguir les vies següents:

9.1. El Departament o Servei especialitzat d’Atenció al Client. El Defensor del Client 
Les següents Entitats Financeres:

• Les entitats de credit
• Les empreses de serveis d’inversió
• Les societats gestores d’institucions d’inversió col·lectiva
• Les entitats asseguradores
• Les entitats gestores de fons de pensions
• Les societats de corredories d’assegurances
• Les sucursals a Espanya de les entitats enumerades amb domicili social en un altre Estat.
• Estan obligades a disposar d’un departament o servei especialitzat d’atenció al client que tingui per objecte atendre i resoldre les queixes i reclamacions que presentin els clients.

Ens referim a totes les queixes i reclamacions presentades, directament o mitjançant representació, per totes les persones físiques o jurídiques, espanyoles o estrangeres, que reuneixin la condició d’usuari dels serveis financers prestats per les entitats senyalades, sempre que aquestes queixes i reclamacions es refereixin als seus interessos i drets legalment reconeguts, ja derivin dels contractes, de la normativa de transparència i protecció de la clientela o de les bones pràctiques i usos financers, en particular, del principi d’equitat. En els contractes d’assegurances també tindran la consideració d’usuaris de serveis financers els tercers perjudicats.

El document de queixa o reclamació ha de contenir el nom, cognoms i domicili de l’interessat, el DNI, motius i precisió clara de les qüestions sobre les que se sol·licita un pronunciament, oficina, departament o servei on s’haguessin produït els fets, que el reclamant no té coneixement que la matèria objecte de la queixa o reclamació està essent substanciada a través d’un procediment administratiu, arbitral o judicial, lloc, data i signatura.

Les entitats podran designar, sense estar obligades, un defensor del client, a qui correspondrà atendre i resoldre els tipus de reclamacions que se sotmetin a la seva decisió, segons allò que disposi el reglament de funcionament.

Els titulars del departament o servei d’atenció al client i del defensor del client hauran de ser persones amb honorabilitat comercial i professional, i amb coneixement i experiència adequats per exercir les seves funcions.

Les entitats han de tenir a disposició dels clients, en totes i cadascuna de les oficines obertes al públic, així com en les seves planes web en cas que el contracte s’hagués celebrat per mitjans telemàtics, la informació següent:

• L’existència d’un departament o servei d’atenció al client i, en el seu cas, d’un defensor del client, amb indicació de la seva adreça postal i electrònica.
• L’obligació per part de l’entitat d’atendre i resoldre les queixes i reclamacions presentades pels seus clients, en el termini de dos mesos des de la seva presentació en el departament o servei d’atenció al client o, en el seu cas, defensor del client.
• Referència al Comissionat o Comissionats per a la Defensa del Client de Serveis Financers que corresponguin, amb especificació de la seva adreça postal i electrònica, i de la necessitat d’esgotar la via del departament o servei d’atenció al client o del defensor del client per poder formular les queixes i reclamacions davant d’ells.
• El reglament de funcionament. 
• Referències a la normativa de transparència i protecció del client de serveis financers.

9.2. Els Comissionats per a la Defensa del Client dels Serveis Financers 
Els Comissionats per a la Defensa del Client dels Serveis Financers. Per a l’admissió i tramitació d’una queixa o reclamació serà imprescindible haver-la formulat prèviament al departament o servei d’atenció al client o defensor del client i que hagi estat denegada o desestimada o hagin transcorregut 2 mesos des de la data de presentació sense que hagi estat resolta. S’ha de fer constar que aquesta no es troba pendent de resolució o litigi davant òrgans administratius, arbitrals o jurisdiccionals. En cap cas l’Informe que posi fi a les queixes o reclamacions tindrà caràcter vinculant per al reclamant ni per a l’entitat a que es refereixi, sens perjudici de remetre als serveis de supervisió corresponents, aquells expedients on s’apreciïn indicis d’incompliment de les normes de transparència i protecció de la clientela.

Els Comissionats per a la Defensa del Client dels Serveis Financers són els següents:

• Comissionat per a la Defensa del Client de Serveis Bancaris, adscrit al Banc d’Espanya, tindrà les competències en relació amb les queixes o reclamacions i consultes que formulin els usuaris de serveis bancaris prestats per les entitats de crèdit autoritzades per operar en el territori nacional, per les societats de taxació i pels establiments de canvi de moneda autoritzats per realitzar operacions de venda de bitllets estrangers i xecs de viatgers o gestió de transferències.
• Comissionat per a la Defensa de l’Inversor, adscrit a la Comissió Nacional del Mercat de Valors, tindrà les competències en relació amb les queixes o reclamacions i consultes que formulin els usuaris dels serveis d’inversió prestats per les entitats de crèdit i les empreses de serveis d’inversió, i dels partícips en fons d’inversió i els accionistes de societats d’inversió que hagin delegat la gestió en una societat gestora d’institucions d’inversió col·lectiva.
• Comissionat per a la Defensa de l’Assegurat i del Partícep en Plans de Pensions, adscrit a la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions, tindrà les competències en relació amb les queixes o reclamacions i consultes que formulin els usuaris dels serveis financers de les entitats asseguradores, llevat en els supòsits de contractes per grans riscos, i de les entitats gestores de fons de pensions, sotmesos a la supervisió de la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions. Així com en relació amb l’activitat dels mediadors d’assegurances i amb les entitats de crèdit en matèria de comercialització d’assegurances o plans de pensions o com a dipositàries de fons de pensions.

   

10.1. Concepte 
S’entén com crèdit al consum aquell contracte mitjançant el qual una persona física o jurídica, en l’exercici de la seva activitat professional (empresari), concedeix o es compromet a concedir un crèdit a un consumidor sota la forma de pagament ajornat, préstec, obertura de crèdit o qualsevol mitjà equivalent de finançament, per a satisfer necessitats personals al marge de la seva activitat empresarial o professional.

10.2. Subjectes 
L’empresari
El consumidor, que ha de ser una persona física que actuï al marge de la seva activitat professional
L’entitat de crèdit que ofereix el finançament.

10.3. Contractes exclosos de la llei 
Queden exclosos de la Llei de credits al consum els contractes següents: 

• Els contractes amb un import inferior a 150€. Als contractes superiors a 20.000€ només se’ls hi aplicarà les disposicions sobre publicitat i informació.
• Els contractes en els que es pacti que el consumidor reemborsi el crèdit , bé dins d’un únic termini que no excedeixi de tres mesos, o bé en quatre terminis com a màxim, dins un període que no superi els dotze mesos.
• Els credits en compte corrent, concedits per una entitat de crèdit , que no constitueixin comptes de targeta de crèdit .
• Els contractes en els que el crèdit concedit sigui gratuït, o en els que, sense fixar-se l’interès, el consumidor s’obligui a reemborsar d’un sol cop un import determinat superior al del crèdit que s’ha concedit.
• En el cas de serveis de tracte successiu i prestació continuada, no es consideraran gratuïts aquells credits en els que, encara que la taxa anual equivalent sigui igual a zero, la seva concessió comporti algun tipus de retribució per part del proveïdor dels serveis a l’empresari prestador.

   

10.4. Requisits abans de contractar 
En la publicitat i en els anuncis i ofertes exhibits en locals comercials, en els que s’ofereixi un crèdit , sempre que s’indiqui el tipus d’interès o les xifres relacionades amb el cost del crèdit , també s’haurà d’indicar la taxa anual equivalent (T.A.E.) mitjançant un exemple representatiu.

Abans de la celebració del contracte, l’empresari que ofereixi un crèdit a un consumidor haurà d’entregar-li, si aquest li sol·licita, una oferta vinculant que haurà de mantenir durant un termini mínim de deu dies hàbils des de la seva entrega.

10.5. El document contractual 
El contracte de crèdit al consum s’ha de fer constar per escrit, s’ha de formalitzar en tants exemplars com parts intervinguin i s’ha d’entregar a cada una d’elles el seu exemplar degudament signat.

El no compliment de la forma escrita dóna lloc a la nul·litat del contracte.

El document contractual, necessàriament haurà de contenir les dades següents:

La indicació de la taxa anual equivalent i de les condicions en les que es podrà modificar aquest percentatge. Si no és possible fer constar la taxa, s’haurà de fer constar com a mínim el tipus d’interès nominal anual, les despeses aplicables a partir del moment en què se celebri el contracte i les condicions en què es podrà modificar.

Una relació de l’import, el número i la periodicitat o les dates dels pagaments que hagi de realitzar el consumidor pel reembossament del crèdit i el pagament dels interessos i la resta de despeses, així com l’import total d’aquest pagament quan sigui possible.

La relació d’elements que composen el cost total del crèdit , amb excepció dels relatius a l’incompliment de les obligacions contractuals, especificant quins s’integren en el càlcul de la taxa anual equivalent, i igualment la necessitat de constitució, en el seu cas, d’una assegurança d’amortització del crèdit per defunció, invalidesa, malaltia o desocupació del titular.

El cost total del crèdit no podrà ser modificat en perjudici del prestatari, a no ser que s’hagi previst en un acord mutu entre les parts formalitzat per escrit, i en el que hi constin els extrems següents:

Els drets que contractualment corresponguin a les parts segons la modificació del cost total del crèdit inicialment pactat i el procediment a què s’haurà d’ajustar.

El diferencial que s’aplicarà a l’índex de referència utilitzat per determinar el nou cost.

La identificació de l’índex utilitzat, o en el seu defecte, una definició clara del mateix i del procediment per al seu càlcul.

Quan es concedeixi un crèdit per a un bé determinat, si el prestador recupera el bé com a conseqüència de la nul·litat o la resolució dels contractes d’adquisició o finançament dels béns, les parts hauran de restituir-se recíprocament les prestacions realitzades, podent deduir-se l’empresari o prestador no responsable de la nul·litat del contracte:

• El 10% de l’import dels terminis pagats en concepte d’indemnització per la tinença de les coses pel comprador.
• Una quantia igual al desemborsament inicial per la depreciació comercial del bé. Si la quantia és superior a la cinquena part del preu de venda, la deducció es reduirà d’aquesta última.
• A més, si hi ha deteriorament de la cosa venuda, el venedor podrà exigir la indemnització procedent.

    

10.6. Contractes vinculats a l’obtenció d’un crèdit 
Es considera nul el pacte pel que s’obligui al consumidor a un pagament al comptat o a altres formes de pagament, en el cas que no s’obtingui el crèdit de finançament previst, i, es tindran per no posades aquelles clàusules en les que el proveïdor exigeixi que el crèdit pel seu finançament només pugui ser atorgat per un únic concedent.

En tot cas, el consumidor ha de poder escollir si prefereix concertar un contracte de crèdit , o si per altra banda, prefereix realitzar el pagament d’una altra forma que acordi amb el proveïdor del contracte de consum. En cas que triï el finançament vinculat és requisit legal que en els contractes hi constin les dades següents: 

• Identitat del proveïdor dels béns o serveis en el contracte de consum.
• Identitat del concedent en el contracte de finançament.
• D’aquesta manera la ineficàcia del contracte de consum comporta la ineficàcia del contracte de finançament per tal d’evitar que el consumidor segueixi pagant les quotes del préstec a una empresa financera per un servei no prestat per l’empresa subministradora. 

Aquest dret també es podrà fer valer davant el concedent del crèdit sempre que concorrin les circumstàncies següents:

• Que el consumidor, per l’adquisició dels béns o serveis, hagi concertat un contracte de concessió de crèdit amb un empresari diferent del proveïdor d’aquests.
• Que entre el concedent del crèdit i el proveïdor dels béns o serveis existeixi un acord previ, concertat en exclusiva, en virtut del qual el primer oferirà crèdit als clients del proveïdor per l’adquisició dels seus béns i serveis.
• En el cas de serveis de tracte successiu i prestació continuada, que entre el concedent del crèdit i el proveïdor dels mateixos, existeixi un acord previ en virtut del qual aquell oferirà crèdit als clients del proveïdor per a l’adquisició dels serveis d’aquest.
• El consumidor disposarà de l'opció de concertar el contracte de crèdit amb un altre concedent diferent al que està vinculat el proveïdor en virtut d’un acord previ.
• Que el consumidor hagi obtingut el crèdit en aplicació de l’acord previ mencionat anteriorment.
• Que els béns o serveis objecte del contracte no hagin estat entregats en tot o en part, o no siguin conformes al que es va pactar en el contracte. Que el consumidor hagi reclamat judicial o extrajudicialment, per qualsevol mitjà acreditat en dret, contra el proveïdor i no hagi obtingut la satisfacció a la que té dret.

     

11. El crèdit ràpid 

11.1. Què és un crèdit ràpid? 
És un tipus de crèdit que s'atorga a un consumidor en un termini molt breu de temps per a satisfer determinades necessitats econòmiques normalment no previstes, les quals no ha d'estar lligades necessàriament a la compra d'un producte (per anar de viatge, per anar de viatge, per la reparació de l'ordinador o per qualsevol altra despesa no prevista o planificada) d'una quantia econòmica que normalment sol estar entre els 600€ i 6.000€.

Aquest tipus de crèdits ràpids tenen:

Avantatges: són de ràpida tramitació: 

• Ens demanen poca documentació, normalment sol ser suficient amb una nòmina de treball, un rebut domiciliat i el nostre DNI.
• Disposem dels diners en un termini breu, normalment de 24 a 48 hores després d'acceptar la nostra sol·licitud.
• No cal que justifiquem el motiu pel qual demanem el crèdit . Ens solem oferir condicions favorables pel que fa als terminis de devolució del crèdit .  

Inconvenients:

• Els interessos en la majoria dels casos són molt elevats (en la majoria el TAE supera el 20%).
• En tenir una tramitació ràpida de vegades abans de signar el crèdit no tenim tota la informació necessària.

Qui ofereix aquests crèdits?
Aquests tipus de crèdits els ofereixen tant els Bancs i Caixes, com les Entitats Financeres de crèdit , que estan supervisades pel Banc d'Espanya. 

11.2. Quins requisits han de complir? 
Podem trobar aquest tipus de crèdits anunciats en diferents mitjans de comunicació (premsa, televisió, radio ...) on es presenten com una manera rapida i senzilla d'aconseguir diners sense haver de donar molestes explicacions.

Recordem que la publicitat és vinculant, i per tant, tot el que s'hi digui s'ha de complir.
En la publicitat que es faci d'aquest tipus de crèdit han de constar:

• Les dades de l'empresa, amb el número de registre atorgat pel Banc d'Espanya.
• L'import del crèdit (mínim i màxim) i de les despeses.
• El tipus d’interès aplicable i la taxa anual equivalent JTAE).
• Els requisits per obtenir el crèdit.
• El termini en que podrem disposar dels diners i el que tindrem per retornar-los.
• Oferta vinculant
• Les empreses que ofereixen aquest tipus de crèdits, tenen I'obligació, si així ho demanem, de lliurar-nos un document, abans que signem res, on han de constar les condicions del crèdit, les nostres dades i les seves. Aquest document és una oferta vinculant que obligatòriament han de mantenir durant almenys 10 dies hàbils.
• Contractació
• Per contractar un d'aquests crèdits, el primer pas el fem nosaltres amb una trucada telefònica o un correu